Barri marítim, a l’est de la vila.
Veure> Bufilla (despoblat).
Poble i nucli més important del terme, a l’esquerra del Túria, aigua amunt del cap del municipi.
Forma un enclavament (0,65 km2) entre els termes d’Ademús i de Castellfabib.
Veure> Sant Miquel de la Torre (antiga parròquia).
sa Torre (Felanitx, Mallorca Migjorn) Barri de la ciutat, sorgit el 1883 com a urbanització, considerada modèlica a la seva època.
sa Torre (Manacor, Mallorca Llevant) Barri, a ponent de la ciutat, de residència modesta.
(Pradell de la Teixeta, Priorat)
Barri del poble, proper a la Torre de Fontaubella.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa)
Punta de la costa, on canvia de direcció cap a la badia de Portmany.
Aguanta una antiga torre de guaita i defensa, que és dita la torre d’en Rovira.
(Illes Balears, segle XVIII – )
Títol concedit el 1707, pel rei-arxiduc Carles III, al capità Nicolau Truiols i Dameto, senyor de la Torre del Fangar i cavaller d’Alcántara. Continua en la mateixa família.
La casa pairal, que havia d’ésser la dels marquesos de la Torre –ça la Torre-, a Palma de Mallorca, fou feta construir per Francesc Truiols (1696-1738) a l’enginyer Martín Gil de Gainza. Actualment és seu del Col·legi d’Arquitectes.
Barri de la ciutat, situat al sud del terme, ja prop del límit amb Sedaví i Benetússer. S’allargà sobre l’antiga carretera de València al port d’Almansa, en la unió amb la de Paiporta. La construcció del nou curs del Túria l’ha deixat just a la vora dreta.
Era una prolongació, a la vora de la carretera, de cases amb una rodalia rural; als darrers decennis ha perdut part del seu aspecte amb la construcció de blocs i s’ha ampliat cap al sud del nucli urbà, ja quasi unit al del conjunt Sedaví-Benetússer-Alfafar.
(València, 1864 – 1906)
Metge i escriptor. Llicenciat (1890) i doctor (1892) en medicina, col·laborà en diverses revistes literàries de València i Madrid.
Per al teatre escriví Los dos besos, El niño López, El gabán claro, La última cerilla, Doña Blanca de Albornoz, El dúo de la sultana, Un alma débil, Bouquet nacional i altres obres.
Publicà part de les seves poesies en Granos de arena i el recull de narracions costumistes Cuentos del Júcar (1901), que dedicà a V. Blasco i Ibáñez. Obtingué la flor natural dels Jocs Florals de València (1889).
