Comarca de Catalunya: 575,60 km², 186.178 hab (2016), densitat: 323,45 h/km², capital: Girona

Consta de 27 municipis: Aiguaviva – Bescanó – Bordils – Campllong – Canet d’Adri – Cassà de la Selva – Celrà – Cervià de Ter – Flaçà – Fornells de la Selva – Girona – Juià – Llagostera – Llambilles – Madremanya – Quart – Salt – Sant Andreu Salou – Sant Gregori – Sant Joan de Mollet – Sant Jordi Desvalls – Sant Julià de Ramis – Sant Martí de Llémena – Sant Martí Vell – Sarrià de Ter – Vilablareix – Viladasens

Limita al nord amb el Pla de l’Estany i l’Alt Empordà, a l’est amb el Baix Empordà, al sud i sud-est amb la Selva i al nord-oest amb la Garrotxa.

GEOGRAFIA FÍSICA – El Gironès, creat bàsicament per raó de la importància demogràfica i econòmica de la ciutat de Girona, no presenta la unitat geogràfica d’altres comarques. Bàsicament és una plana, a l’extrem septentrional de la Depressió Pre-litoral, voltada al nord per la serra de Rocacorba (990 m), on s’obren les belles valls d’Adri i Llémena amb restes de materials provinents d’erupcions volcàniques relacionades amb el grup d’Olot; al sud-est les Gavarres i la Serralada Litoral (puig de les Cadiretes, 519 m) la separen de la Mediterrània, i al sud-oest la tanquen les planes que arriben fins al Ter. El curs principal de la comarca és el Ter, amb els seus afluents l’Onyar, que travessa Girona, i el Galligants.

El clima és mediterrani i la pluviositat relativament abundant (762 mm anuals a Girona), tot i que les Gavarres fan que el sector meridional de la comarca restí apartat de les influències marines. La vegetació és de tipus mediterrani humit, amb predomini de l’alzinar al solell i roure i castanyer a la baga de la zona nord, i sureres amb bruc a les Gavarres.

POBLACIÓ – Al llarg del segle XX la població ha experimentat un creixement constant, concretat la dècada de 1981-91 en un augment del 8,6%. És concentra bàsicament a la capital i als municipis de la rodalia situats a la vora de l’autopista. Pel que fa a la distribució de la població activa per sectors productius, el primari n’ocupa el 3,4%, el secundari el 40,4% i el terciari el 56,2%.

ECONOMIA – L’agricultura hi va perdent importància i és redueix la superfície dedicada al conreu, els principals són els farratges i els cereals, destinats bàsicament a la potent ramaderia (boví i porcí) de la comarca. La indústria, molt diversificada, ha experimentat un fort creixement, especialment els sectors de la construcció, metal·lúrgic, químic, tèxtil, paperer, i de les arts gràfiques. Girona i els pobles del voltant en són els nuclis principals. D’altra banda, Girona, amb una funció clara de capital supracomarcal, desplega un important sector terciari. A més de la capital els nuclis principals de la comarca són Cassà de la Selva, Salt, Celrà, Sarrià de Ter, Llagostera, Sant Gregori, Santa Eugènia de Ter, Sant Julià de Ramís, Bordils.

HISTÒRIA – El poblament humà del Gironès es remunta a les èpoques més antigues del paleolític (cova i cau de les Goges, a Sant Julià de Ramís i el puig d’en Roca a Sant Gregori). A l’època ibèrica, el territori corresponia a la tribu dels indigets, amb diversos nuclis per la zona (la Creueta a Quart, Estanyol a Bescanó) dels quals destaca Girona, que es transformà en ciutat romana amb el nom de Gerunda. Part del poblament habità en villae, algunes de grans dimensions, com Bell-lloc del Pla i Sarrià de Ter. Girona, per raó de la seva posició, fou un establiment de la Via Augusta i bastí un recinte murallat a la zona més alta anomenada Força Vella. La creació, al segle V, del bisbat de Girona li conferí una notable importància, mantinguda en temps dels visigots.

El 785 Carlemany l’arrabassà als musulmans i creà el comtat de Girona, que s’estenia de les Corberes a l’Ebre. Guifré el Pilós uní el comtat al de Barcelona i Osona, nucli de la futura Catalunya. La Baixa Edat Mitjana fou un període dolç per a tota la comarca: molts termes sorgiren en aquesta època entorn de castells defensius (Celrà, Cervià de Ter, Medinyà, Llagostera, etc), i Girona gaudí d’una gran prosperitat, en part gràcies al poder de l’Església i a la intensa activitat comercial dels jueus, que hi havien establert un dels calls més grans i actius de Catalunya.

Per la seva situació estratègica, la ciutat, i en general la comarca, tingueren un paper destacat en la guerra contra Joan II, la Guerra dels Segadors, la Guerra Gran i la del Francès. Al segle XIX la comarca s’incorporà al procés d’industrialització, especialment les poblacions pròximes al Ter. El Gironès, nucli central del comtat i del bisbat, prengué el 1833, en ésser creat el partit judicial de Girona, una configuració semblant a l’adoptada en la divisió comarcal de la Generalitat el 1936.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme