Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor i Major, al nord del pla de les Arenes.
Faigverd, serra de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Osona (geo)
Major, riera -Osona-
(Osona)
Afluent dretà del Ter. Neix al Montseny, al vessant septentrional del Matagalls, al terme de Viladrau.
Travessa les Guilleries i passa pels termes de Sant Sadurní d’Osormort i Vilanova de Sau, on desemboca aigües avall del pantà de Sau.
La seva conca (133 km²) forma una vall molt encaixada.
Té aigües abundoses de tardor i d’hivern, i un fort eixut de juny a agost. El règim és essencialment pluvial.
Lluçanès, riera de
(Osona)
Afluent de capçalera de la riera Gavarresa, subafluent del Llobregat.
Neix als relleus de Comià, a 1.045 m alt, a ponent d’Alpens (Osona). Té uns 20 km de curs; recorre el Lluçanès en direcció nord-sud, i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d’Olost.
És de règim pluvial, amb màxim de maig, i d’un cabal escàs, atesa la reduïda extensió de la conca vessant.
Llancers, serra de
Sector de la Serralada Transversal, de direcció est-oest, entre els colls del Pedró i de Bracons, que separa la vall del riu Fornés (termes de la Vola i de Falgars), al sud de la riera de Joanetes, al nord. Culmina a 1.273 m.
El vessant septentrional és constituït per l’alta cinglera de Llancers, la qual domina la vall d’en Bas.
Gurri, riu
(Osona)
Curs d’aigua, afluent dretà del Ter. Neix al nord-oest del Matagalls, al Montseny, travessa longitudinalment de sud a nord la plana de Vic, la qual en part és resultat de la seva força erosiva, passa per Vic, i desguassa al Ter poc abans de la gorja de Sau, al sud de l’altiplà de Collsacabra, a Roda de Ter.
Hi van a parar les aigües de la riera de Taradell, del riu de Tona i del riu Mèder.
Gorgues, riera de les
(Osona)
Riera del Cabrerès i la plana de Vic, afluent esquerre del Ter.
Amb el nom de torrent de la Rotllada, neix a uns 970 m alt, al peu dels cingles d’Aiats, entre els municipis de Pruit i de l’Esquirol. En rebre el torrent de Sant Julià segueix en direcció nord-est – sud-oest.
S’encaixa entre les calcàries i margues i els gresos de l’Eocè, forma engorjats de 80 a 100 m de profunditat (la Foradada de Cantonigrós, la Barra de Ferro, el gorg del Saborell) i desemboca a uns 380 m alt davant el monestir de Sant Pere de Casserres.
Ges, riu -Ripollès/Osona-
Afluent esquerrà del Ter. Neix a la serra de Santa Magdalena de Cambrils, dins el terme de Vidrà, penetra a la plana de Vic pel forat Micó, després de travessar la serra de Bellmunt.
Recull, a Sant Pere de Torelló, per l’esquerra, el cabal del riu Fornés i desemboca al seu col·lector a Torelló.
Gavarresa, riera
Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l’altiplà del Lluçanès, on rep la riera d’aquest nom.
En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l’oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l’altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d’Oló, s’obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles.
Salva un desnivell aproximat d’uns 700 m (500 m dintre d’Osona), i forma la vall Gavarresa, ampla i de vessants suaus.
Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.
Fornés, riu
(Osona)
Riu, afluent esquerrà del Ges.
Neix al vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d’En Bas, dins l’antic terme de Joanetes (Garrotxa), i que, després de passar per la Vola, desemboca al seu col·lector davant Sant Pere de Torelló.
Congost, el
(Osona / Vallès Oriental)
Riu (41 km), el més important de les dues branques originàries del Besòs.
Neix als espadats occidentals de la plana de Vic i corre en direcció nord-sud fins a l’aguabarreig amb el Mogent, a Montmeló.
Drena el sector meridional de la comarca d’Osona i entra al Vallès Oriental, després de travessar la Serralada Pre-litoral, aprofitant la gran línia de falla que separa el massís del Montseny dels cingles de Bertí i formant el congost que li dóna nom.
De cabal molt escàs, és de règim pluvial mediterrani, amb fortes minves d’estiu, i unes altres vegades provoca inundacions.
La seva vall és una important via de comunicació que, enllaçant la ciutat de Barcelona amb el Pirineu, ha tingut un paper decisiu en l’evolució de la comarca d’Osona.
Dades dels Països Catalans 