Altiplà (1.182 m alt) del massís de les Guilleries que separa les valls de les rieres d’Osor i Major, al nord del pla de les Arenes.
Faigverd, serra de
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Osona (geo)
Gavarresa, riera
Riu, afluent esquerrà del Llobregat. Neix prop del pic de Griells, al sector nord-occidental de la comarca, que travessa de nord a sud, en direcció conseqüent a la inclinació dels estrats, excavant en els relleus tabulars oligocènics l’altiplà del Lluçanès, on rep la riera d’aquest nom.
En introduir-se al Bages, per la zona oriental, gira cap a l’oest i erosiona els materials tendres i horitzontals de la part septentrional de l’altiplà del Moianès i, després de rebre la riera d’Oló, s’obre al pla de Bages, on vessa les seves aigües al Llobregat, entre Sallent i Navarcles.
Salva un desnivell aproximat d’uns 700 m (500 m dintre d’Osona), i forma la vall Gavarresa, ampla i de vessants suaus.
Zona poblada des del neolític, ha estat una via de comunicacions cap a Barcelona.
Fornés, riu
(Osona)
Riu, afluent esquerrà del Ges.
Neix al vessants meridionals de la serra de Llancers, prop de Falgars d’En Bas, dins l’antic terme de Joanetes (Garrotxa), i que, després de passar per la Vola, desemboca al seu col·lector davant Sant Pere de Torelló.
Congost, el
(Osona / Vallès Oriental)
Riu (41 km), el més important de les dues branques originàries del Besòs.
Neix als espadats occidentals de la plana de Vic i corre en direcció nord-sud fins a l’aguabarreig amb el Mogent, a Montmeló.
Drena el sector meridional de la comarca d’Osona i entra al Vallès Oriental, després de travessar la Serralada Pre-litoral, aprofitant la gran línia de falla que separa el massís del Montseny dels cingles de Bertí i formant el congost que li dóna nom.
De cabal molt escàs, és de règim pluvial mediterrani, amb fortes minves d’estiu, i unes altres vegades provoca inundacions.
La seva vall és una important via de comunicació que, enllaçant la ciutat de Barcelona amb el Pirineu, ha tingut un paper decisiu en l’evolució de la comarca d’Osona.
Condreu, coll de
Coll (1.000 m alt) obert a la cinglera que limita la vall d’Hostoles amb l’altiplà de Collsacabra (entre els santuaris de la Salut i del Far), per on passa la carretera de Vic a Olot.
Cabrera, serra de
Plataforma tabular i acinglerada, d’1 km de longitud, que forma part de la Serralada Transversal (1.312 m alt), al límit de les dues comarques.
És separada del pla d’Aiats d’estructura similar, pel collet de Cabrera i pel coll de Bram. Al peu dels cingles de Cabrera s’obre la falla que separa les plataformes residuals d’Aiats i de Cabrera de la plana de Vic.
Damunt el pla, vora el collet de Cabrera, hi havia emplaçat el castell de Cabrera, pertanyent al comtat de Besalú, esmentat ja el 1017, que fou el lloc d’origen de la família Cabrera; el seu terme jurisdiccional rebé el nom de Cabrerès. Abandonat el castell i afectat pels terratrèmols de 1427-28 i desaparegué.
La seva església de Santa Maria fou reconstruïda el 1429 i renovada el 1611 (i encara el 1731 i el 1775) i esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cabrera (imatge d’alabastre perduda el 1936), dependent de la parròquia de Sant Julià de Cabrera.
Bertí, cingles de
(Vallès Oriental / Osona / Moianès)
Llarga cinglera entre les dues comarques. Conjunt de relleus situats en l’angle NE de la Serralada Pre-litoral Catalana, a la banda de transició del Vallès-Moianès a la plana de Vic; s’estenen al llarg de 9 km des del Figaró fins al pla de la Garga (Centelles), entre els rius Congost (que aïlla del Montseny els cingles) i Tenes.
La seva altura oscil·la entre els 600 i els 800 m, però passà de 900 a puig Oriol (972 m) i puig Fred (952 m).
Formats per estrats alternants de calcàries eocèniques i margues, la diferent resistència d’ambdós materials ha provocat l’aparició d’un relleu en el qual se succeeixen les parets verticals i els petits replans, formant cingleres que són coronades per una superfície estructural.
Bellmunt, serra de
Serra entre les dues comarques, al nord de la plana de Vic, que forma part de les alineacions muntanyoses d’estructura juràssica del Subpirineu.
Constitueix la partió d’aigües entre les conques del Fluvià i del Ter i és travessada pel Ges, que forma una petita vall subsegüent.
Les precipitacions són abundants i de règim regular. Els alzinars i les rouredes seques cobreixen els solells, i les rouredes humides i les fagedes, les obagues. L’explotació forestal, important en altres èpoques, es redueix actualment al boix per a la indústria de torneria de Sant Pere de Torelló.
Té 1.246 m alt el seu cim, on hi ha el santuari de Bellmunt.
Collsacabra
(Osona)
Altiplà (900-1.300 m alt) al nord-oest de la comarca, anomenat també Cabrerès, que s’estén al nord-est de la plana de Vic i constitueix la partió d’aigües entre el Brugent i el Ter. És una plataforma estructural d’uns 120 km2 d’extensió que forma part dels primers contraforts de la serralada Transversal.
Està limitada al nord per la vall d’Hostoles, regada pel Brugent, on comencen els relleus de la Garrotxa. El límit sud-oriental és una gran cinglera de més de 300 m alt, tallada pel congost del Ter, abans d’entrar aquest riu a les Guilleries; aquesta cinglera assoleix la màxima altitud al centre i al nord. Per la part sud i oest enllaça més suaument amb la plana de Vic.
El clima és humit (uns 1.000 mm de precipitació anual) i fred a l’hivern. Bosc d’arbres caducifolis, a la zona nord, on dominen els roures martinencs, les moixeres i els aurons, entre d’altres espècies. També cal assenyalar les fagedes a les zones altes i obagues, i entre els boscs de faigs i de roures hi ha pasturatges. La població mai no ha estat gaire densa; els principals municipis són Rupit, Santa Maria de Corcó i Tavertet.
Els principals recursos econòmics són l’explotació forestal, la ramaderia i l’agricultura; els principals conreus són els cereals, les patates i el blat de moro. Des de la dècada del 1960 s’hi ha desenvolupat el turisme.
Dades dels Països Catalans 