Antiga forma i nom castellà de la ciutat i província de Girona, utilitzat fins a mitjan segle XX.
Arxiu d'etiquetes: Girona (hist)
Barbuts -moneda-
Nom d’una moneda encunyada el segle XV en aquesta ciutat.
Mercadal, monestir del
Antiga abadia cistercenca femenina (Santa Maria del Mercadal o de Cadins), situada al raval del Mercadal de la ciutat.
S’hi traslladaren el 1492 les monges de Sant Feliu de Cadins, a redós de l’església de Santa Susanna (dita des d’aleshores de Santa Maria).
El 1771 construïren una nova església renaixentista, que fou arrasada el 1937.
La comunitat hi subsistí fins al 1936 (llevat del període 1808-14), i el 1944 s’aplegà de nou i s’establí a Salt.
Mercadal, el -Girona-
Antic raval de la ciutat, situat a l’esquerra de l’Onyar, entre les actuals places del Mercat i de Sant Agustí (o de la Independència).
El tancava la muralla del Mercadal, que seguia el traçat de l’actual Granvia de Jaume I, que ordenà bastir Pere III de Catalunya el 1368, però que no fou acabada fins al segle XVI.
Era un sector ocupat, principalment, per hortes (travessat des del segle XI per la sèquia Monar, s’hi instal·laren els molins de la ciutat) i convents: Sant Francesc, monestir del Mercadal, de Sant Agustí (segle XVII), de Santa Clara (segle XVII), de les Bernades; el 1666, hom hi construí l’hospital de Santa Caterina, i a la fi del segle XVIII, l’hospici (actual Casa de Cultura), obra de Ventura Rodríguez.
Les desamortitzacions del segle XIX feren desaparèixer la majoria dels convents esmentats i permeteren la utilització dels terrenys alliberats per a vies públiques i la instal·lació de noves indústries (La Gerundense, 1842; Planas, Junoy i C, 1857; Grober, 1890), que utilitzaren l’aigua de la séquia Monar.
Les muralles foren enderrocades el 1895.
Gironella, torre
(o castell de Gironella) Antiga fortificació de la ciutat, situada al vèrtex oriental, i punt culminant de la Força Vella, a la dreta del palau del bisbe.
Esmentada ja el 1190, era la més important i més alta de les torres gironines; s’esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la guerra contra Joan II (segle XV) sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per Joana Enríquez, el 1467.
Fou feta volar per ordre de Napoleó el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes.
Girona, setges de -1808/09-
(Girona, Gironès, 20 juny 1808 – 12 desembre 1809)
Tres setges que patí la ciutat durant la guerra del Francès, degut a la seva importància estratègica. Es convertí en el centre d’organització de l’exèrcit de Catalunya, en funcionar-hi la Junta General del Principat.
El 20 de juny de 1808 fou encerclada per 5.000 homes del general Duhesme. Defensaren la ciutat els 300 soldats del regiment Ultònia i la població civil, que assoliren de defensar la població i l’endemà els francesos es retiraren cap a Barcelona.
El 20 de juliol de 1808, Duhesme, amb 11.000 homes, inicià un segon setge, que hagué d’aixecar el 16 d’agost per la destrucció de l’armament francès per part dels gironins, auxiliats per les tropes del general Milans del Bosch i els sometents de l’Empordà.
El 6 de maig de 1809, Saint-Cyr inicià el definitiu tercer setge amb 22.000 homes i Girona capitulà el 12 de desembre, havent perdut en la lluita la meitat de la població.
Gerunda
Ciutat romana corresponent a l’actual Girona.
Formava part de la província Tarraconense.
Germans, Església dels
(Girona, 1868 – )
Branca de l’Església Evangèlica. Fundada per Maria Gay i Tibau.
Poc abans del 1868, George Lawrence començà el seu apostolat a Catalunya. Es lliurà a diverses activitats i organitzà escoles per a l’ensenyament d’infants i comunitats a Barcelona i a Caldes de Montbui.
Els germans oberts constitueixen el grup evangèlic majoritari al Principat. El 1986, algunes de les assemblees de Barcelona i comarques veïnes formaren l’Asociación de Iglesias Cristianas Evangélicas (ADICE), que es proposa de reforçar l’evangelització i prestar una atenció particular a l’obra social.
Croada, Companyia de la
(Girona, juny 1809 – desembre 1809)
Cos militar auxiliar. Creat pel general Álvarez de Castro per defensar Girona durant la guerra del Francès.
El formaven vuit-cents homes repartits en vuit companyies, una de les quals era d’estudiants i dues d’eclesiàstics.
Fou dissolta en retre’s la ciutat.
Conestable, fort del
Antiga fortificació en forma de quadrilàter irregular (165 m el costat més llarg i 85 el més curt) que dominava, juntament amb els forts de la Reina Anna (amb el qual era unit per un camí cobert) i de Caputxins, la ciutat.
Fou destruït definitivament el 1814 per les tropes franceses en llur retirada.
