Arxiu d'etiquetes: Baix Penedès (geo)

Garraf, massís de

(Garraf / Alt Penedès / Baix Penedès)

Massís calcari d’una altitud de 500 m que s’aixeca entre la vall inferior del riu Llobregat, la depressió del Penedès i el Mediterrani, terminació sud-oest de la Serralada Litoral Catalana.

Es tracta d’una típica regió de carst amb desnivells abruptes i trencats, valls seques i penyals nus i escarpats, que té la màxima altitud al turó de Montau (652 m). Té un front abrupte sobre la vall del Llobregat, limitat per una important falla transversal, i la costa és alta i abrupta.

La xarxa hidrogràfica està orientada cap al sud-oest, amb la riera de Ribes i el riu de Foix, procedents de la depressió del Penedès, els quals han obert llargs congosts en travessar les dures calcàries cretàcies de Garraf. Tenen importància els corrents d’aigua subterranis, com la Falconera.

La vegetació natural és escassa, en part per la falta de sòls; abunden el garric i el margalló, també hi ha boscs de pi blanc.

L’any 1986 s’aprovà la constitució del Parc Natural del Garraf.

Baix Penedès, el

Comarca de Catalunya: 296,45 km2, 99.813 hab (2016), densitat: 336,69 h/km2, capital: el Vendrell

0baix_penedesTé 14 municipis: Albinyanal’Arboç – Banyeres del Penedès – Bellveila Bisbal del Penedès – Bonastre – Calafell – Cunit – Llorenç del Penedès – Masllorençel Montmell – Sant Jaume dels Domenys – Santa Olivael Vendrell

GEOGRAFIA FÍSICA – Una de les tres comarques que formen el Penedès. Limita la nord amb l’Alt Penedès i l’Alt Camp, amb el Garraf a l’est, a ponent amb el Tarragonès i al sud amb la mar Mediterrània. El Baix Penedès se centra en el pla del Vendrell, la zona més meridional de la Depressió Pre-litoral, ampla plana de sedimentació quaternària voltada d’un arc muntanyós. Aquesta zona muntanyosa s’estén al nord, amb el Montmell (861 m), Aiguaviva (752 m) i el Puig de l’Àguila (705 m), i a l’oest, amb el pujol de Santa Cristina i el de Sant Antoni d’Albinyana, i està constituïda pels estreps de la Serralada Pre-litoral, que separen la comarca de la vall del Gaià i el Tarragonès. La costa està accidentada a l’est pel massís de Garraf, que declina prop de Calafell i deixà la plana oberta al mar.

El clima és típicament mediterrani i les muntanyes l’arreceren dels vents de l’interior. Les pluges són escasses (530 mm a l’Arboç); l’estació més plujosa és la tardor i la més seca l’estiu. Mancada de rius importants, la comarca és drenada per la riera del Vendrell, i les de Sant Jaume dels Domenys i Marmellar, que desguassen al Foix, a més dels cursos superficials dels termes de Cunit i Calafell, que neixen a la serralada costanera. La vegetació, pròpia de la Mediterrània poc humida, està constituïda per la màquia de gerric i margalló a les terres baixes i alzinar a la muntanya.

pobl_baixpenedesPOBLACIÓ – El Baix Penedès és una de les comarques catalanes que ha experimentat un creixement més alt el decenni 1981-91, un 28,1%. Les causes del creixement es poden cercar en el caràcter turístic de la comarca, que s’ha vist menys afectada per la crisi dels darrers anys, i l’augment de la població que s’hi ha empadronat i que continua treballant a Barcelona gràcies a la millora de les comunicacions.

ECONOMIA – L’agricultura ha experimentat una davallada important i només la vinya està en expansió. El sector secundari, en canvi, va en augment, en part per l’expansió del sector de la construcció i per la instal·lació d’indústries de l’entorn barceloní atretes per les millors condicions de la comarca. Se’n destaquen la d’extracció de minerals no metàl·lics, l’alimentació i el metall. Del sector terciari, el comerç i l’hostaleria, centrats al Vendrell i a la franja costanera, ocupen gairebé la meitat de la població activa del sector. A més del Vendrell, cap de comarca, són nuclis importants, Cunit, Calafell, l’Arboç, Sant Jaume dels Domenys, la Bisbal del Penedès.

HISTÒRIA – Les nombroses troballes que han estat fetes sobretot a les muntanyes del nord i ponent, però també a la plana, testifiquen la presència de pastors i agricultors del neolític i de l’edat dels metalls. Les coves de la Griera (Bellveí), Mas Romeu (Calafell) i Mas Campanera (Montmell) han proporcionat abundant material de ceràmica i sílex: a la cova de Vallmajor (Albinyana) s’han descobert interessants pintures rupestres. De la cultura de Hallstat destaca la necrópoli de Can Canyís (Banyeres) i també s’hi ha trobat vestigis de poblats ibero-romans, com el de la Costa (Bisbal del Penedès), i vestigis d’obra romans, que podrien indicar l’origen d’algunes poblacions.

baix_penedes1Marca fronterera del comtat de Barcelona des del començament del segle IX, a partir del segle X s’hi començaren a bastir diversos castells, el de Santa Oliva, Banyeres i Sant Jaume. La repoblació del Penedès, però, es veié frenada per les escomeses sarraïnes i els diferents interessos dels senyors de la contrada i l’església, fins al segle XII, en què la conquesta de Tarragona donà estabilitat al territori.

El Baix Penedès fou inclòs a partir del segle XIII a la vegueria de Vilafranca del Penedès, el límit entre les províncies de Tarragona i Barcelona de la divisió estatal establerta des de l’any 1833 constituí la línia de demarcació entre l’Alt i el Baix Penedès en la divisió territorial de la Generalitat.

Enllaços web:  Consell ComarcalEstadístiquesConsell Esportiu