Barri de Sant Genís dels Agudells, format per blocs aïllats, estava previst per a uns 1.200 habitatges.
Can Figuerola
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (geo)
Fondo de Sant Martí, el
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.
Farola, la -Barcelona-
Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l’antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.
Canyelles -Barcelona-
Sector de Sant Andreu de Palomar, al vessant meridional del turó de les Roquetes; hi ha estat programat (1964) un polígon d’habitatges.
Inclou el nucli de la Guineueta Vella.
Mar Bella, platja de la
(o de la Marbella, o Marvella) Platja del pla de la ciutat, entre la Barceloneta i el riu Besòs.
Al segle XVIII hom hi construí una de les tres defenses marítimes de la ciutat, la bateria de l’Escullera, que desaparegueren amb l’enderrocament de les muralles.
Actualment és ocupada en la seva major part per detritus procedents de la indústria.
Hom projecta de construir-hi un seguit d’espigons perpendiculars a la costa per tal de poder consolidar la platja.
Mansana de la Discòrdia, la
(Barcelona, segle XX)
(o Manzana) Illa de cases amb façanes al passeig de Gràcia, entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent i la Rambla de Catalunya.
Inclou obres importants dels tres principals arquitectes del Modernisme: la policromada casa Batlló (1905-06), d’Antoni Gaudí -reforma total d’un edifici convencional preexistent-, la casa Amatller (1898-1900), gotico-germanitzant, de Josep Puig i Cadafalch, i la casa Lleó Morera (1905), de l’etapa floral, de Lluís Domènech i Montaner -mutilada en la planta baixa i el coronament-; al costat d’aquestes obres hi ha també una obra menor d’un altre arquitecte notable: la casa Mulleras (vers 1906), d’Enric Sagnier.
Per tal de no destorbar el conjunt veí, més baix, de la casa Amatller, Gaudí ideà un entrant a la façana contigua, on rebaixà la teulada del seu edifici.
El nom prové, humorísticament, de l’analogia entre la diversitat d’estils de l’illa de cases (castellà, manzana), amb la poma de la discòrdia de la mitologia.
Maduixer, el
Urbanització del tipus ciutat-jardí, situada al camí antic de Collserola, entre l’avinguda del Doctor Andreu i la carretera de l’Arrabassada.
Fou promogut el 1955 pel FAD per als seus associats.
Macià, pla
Llacuna, la -Barcelona-
Barri de Sant Martí de Provençals, format durant el segle XIX amb la instal·lació de fàbriques.
Aquest sector era, al segle XV inundat per les aigües marines. Al segle XVIII hom construí la sèquia de la Llacuna (1716), anomenada també de Vòrbom, en record del seu dissenyador, l’enginyer Pròsper Verboom, i el municipi de Barcelona hi disposava de pasturatges (el Juncar).
L’estany que donà nom a la Llacuna fou dessecat al començament del segle XIX, i el rec, els primers anys del segle XX.
Laberint d’Horta
Jardins d’Horta. Creats el 1794 per iniciativa de Joan Antoni Desvalls i d’Ardena i actualment convertits en parc públic.
Hi sobresurten un gran llac; el laberint, que dona nom al conjunt, format per xiprers retallats segons el projecte del mateix Desvalls i de l’enginyer italià Domenico Bagutti i una terrassa decorada amb dos templets circulars.
Hi ha nombroses estàtues neoclàssiques i romàntiques.
Dades dels Països Catalans 