Barri de Sant Genís dels Agudells, format per blocs aïllats, estava previst per a uns 1.200 habitatges.
Can Figuerola
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Barcelona (geo)
Milans del Bosch, Grup
Conjunt de cases barates de la ciutat, al barri del Bon Pastor.
Fondo de Sant Martí, el
Sector de l’antic municipi de Sant Martí de Provençals, sorgit a la fi del segle XIX al voltant de la masia de can Pol, al barri de la Sagrera.
Farola, la -Barcelona-
Sector del costat del far de la ciutat instal·lat (1848) a l’antiga torre de Cap del Riu, a la desembocadura del Llobregat.
Canyelles -Barcelona-
Sector de Sant Andreu de Palomar, al vessant meridional del turó de les Roquetes; hi ha estat programat (1964) un polígon d’habitatges.
Inclou el nucli de la Guineueta Vella.
Montbau
Barri residencial perifèric del sector nord de la ciutat, situat als vessants de la serra de Collserola, damunt el passeig de la Vall d’Hebron.
És un dels primers grans polígons (31 ha) promogut pel Patronat Municipal de l’Habitatge; fou realitzat en 1957-65 i projectat, en la primera fase, pels arquitectes G. Giráldez, P. López Iñigo i X. Subias i Fages (pla modificat per l’ajuntament, que afegí un pis d’alçada als blocs), i en la segona fase (1961) per P. López i Josep Soteras, entre d’altres.
La urbanització d’aquest sector, considerada la millor dels últims anys dins l’àrea de Barcelona, s’inspira en els principis urbanístics racionalistes definits pel CIAM. La població prevista era d’uns 10.000 h. Hi resideixen principalment obrers qualificats i funcionaris.
A la part més alta del vessant hom edificà posteriorment (1963-68) un grup de setanta habitatges unifamiliars. A la part baixa, i a frec de la Vall d’Hebron, hom hi ha construït el velòdrom d’Horta (1983-84), que fou premi FAD l’any 1984 i que fou una de les instal·lacions de l’àrea olímpica de la Vall d’Hebron.
Montalegre, monestir de -Barcelona-
Antic convent de monges agustinianes, que al segle XIV es van traslladar al carrer de Natzaret, prop del convent de Valldonzella, on el 1362 fou inaugurat un nou cenobi.
El 1592 s’instituí en aquell edifici el seminari de Montalegre, fundat pel bisbe Dimas Loris, que fou inaugurat el 1598.
A causa de la guerra dels Segadors, l’any 1651 fou destruït l’edifici del segle XIV, i no fou refet fins als primers anys del segle XVIII.
El claustre, d’una estructura molt senzilla, data, com la façana, del 1743.
Miramar -Barcelona-
Sector de la muntanya de Montjuïc, al seu vessant septentrional, el més rost, que domina el port de Barcelona.
Al començament del segle XX hom hi instal·là un camp de tir de coloms i el 1916 fou construïda la via que l’uneix a la zona portuària, dita avinguda de Miramar. Posteriorment s’hi establiren uns camps de tir al blanc.
Amb l’urbanització de Montjuïc, arran de l’Exposició Internacional del 1929, hom enjardinà la zona.
A l’antic restaurant Miramar fou instal·lat des del 1959 fins al 1983 l’estudi de Televisión Española a Barcelona.
Mercè, basílica de la -Barcelona-
(Barcelona, 1249)
Temple, situat al carrer Ample, acabat el 1267, reformat als segles XIV i XV i gairebé completament renovat el 1775 per Josep Mas.
Consta de 3 naus amb 4 capelles laterals a cada banda, un creuer i cimbori amb cúpula.
En aquest temple barroc, hi foren fetes nombroses reconstruccions i modificacions als segles XIX i XX, i el 1936 foren destruïts els seus interessants altars.
L’altar major, també modificat posteriorment, és de Vicenç Marzo (1794), i s’hi venera una bellíssima Verge del segle XIV, atribuïda a Pere Moragues.
A partir del 1846 les dependències conventuals de la primera meitat del segle XVII, foren ocupades per la capitania general i foren molt reformades; tan sols el claustre, de planta quadrada, conserva l’estructura primitiva.
Enllaç web: basílica de la Mercè
Maresme, barri del -Barcelona-
Barri industrial obrer, situat entre el Poblenou i el barri del Besòs i entre l’autopista de Barcelona a Mataró i la mar.
És format per un grup de cases de planta baixa, existent ja els anys 1930, i blocs d’habitatges, edificats a partir del 1958 per una empresa privada i una cooperativa.
La seva situació, a la zona baixa i sorrenca del delta del Besòs, i la manca quasi total de pavimentació i d’una xarxa adequada de clavegueres manté el barri en perill d’inundacions.
La població procedeix, en general, de les onades immigratòries.
Dades dels Països Catalans 