Arxiu d'etiquetes: Barcelona (hist)

darderes

(Barcelona, 1731)

Membres de la congregació religiosa de les Germanes Franciscanes Missioneres de la Nativitat de Nostra Senyora, que té per finalitat el servei de malalts.

Tingué el seu origen en la donació que féu el metge Francesc Darder de tots els seus béns a la Causa Pia Darder, per al manteniment d’una associació de dones seglars que havien d’atendre les malaltes pobres de l’Hospital de la Santa Creu.

El 1883 esdevingué congregació religiosa, afiliada al Tercer Orde Franciscà, de la qual fou fundadora i primera superiora Isabel Ventosa (1876-95). El bisbe Salvador Casañas en féu les primeres constitucions (1894), i el 1909 n’obtingué l’aprovació pontifícia.

Bederrida

(Barcelona, Barcelonès)

Sector de l’antic territori de la ciutat, entre Sarrià i les Corts de Sarrià.

Agudells, els *

(Barcelona)

Nom donat els segles X i XI a la parròquia de Sant Genís dels Agudells, dins el territori de la ciutat, i a un sector veí de la serralada litoral (serra dels Agudells).

Granota, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Antic hostal, a la carretera del Maresme, dins el terme de Sant Martí de Provençals.

Es trobava al capdavall de l’estany de la Llacuna i donà nom a un barri format a la fi del segle XIX.

Fontana de Gràcia, la

(Barcelona, Barcelonès)

Antiga casa de camp del terme de Gràcia, entre la riera de Cassoles i el carrer Major.

La finca començà a utilitzar-se el 1883. Donà nom a una estació del Metro.

Farigola, la -Barcelona-

(Barcelona, Barcelonès)

Agrupament de cases de la fi del segle XIX, a l’antic municipi d’Horta, entre el torrent de la Farigola i l’antic camí del Coll, a tocar del nucli de Gràcia.

Col·legi Episcopal de Barcelona

(Barcelona, 1766 – 1775)

Nom amb que fou conegut el seminari tridentí en traslladar-se (1766-75) de l’antic convent de Montalegre a l’edifici de l’antic convent i col·legi jesuïta de Betlem.

Blanc, coll -Barcelonès-

(Barcelona  / l’Hospitalet de Llobregat, Barcelonès)

Antic coll del pla de Barcelona, actualment amagat per les edificacions del barri de Collblanc.

Era el límit meridional de l’hort i vinyet de Barcelona.

BA

(Barcelona, segle XVIII – 1957)

Sigla de la seca. Emprada als escuts d’or i als seus múltiples, dits de la creueta, encunyats des de Felip V de Borbó fins a Carles III de Borbó.

Apareix també a les monedes de 50, 25 i 5 pessetes encunyades a Barcelona l’any 1957.

Actuació Valencianista d’Esquerra

(Barcelona, 1932 – 1937)

Partit polític. Grup de valencianistes republicans d’esquerra, amb residència a Barcelona.

Es dedicà fonamentalment a facilitar les relacions entre l’esquerra catalana i els grups valencianistes esquerrans, amb la finalitat de despertar el sentiment autonomista al País Valencià.