(Saragossa, Aragó, octubre 1327)
Setè fill de l’infant Alfons, el futur Alfons III el Benigne, i de Teresa d’Entença.
Morí al poc de néixer. La seva mare morí de sobrepart el dia 20 del mateix mes.
Sanç d’Aragó i d’Entença
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Aragó (bio)
Maça, Balasc (I)
(Aragó, segle XIII)
Fill de Pere (I) Maça. Prengué part en la conquesta de València i de Múrcia.
Es casà el 1228 amb Isabel Carròs, i foren pares de:
Balasc (II) Maça i Carròs (País Valencià, segle XIII) Comanador de Montalbà a l’orde de Sant Joan. Comprà la senyoria de Vilamarxant, heretada pel seu fill:
Pere (II) Maça (País Valencià, segle XIII – 1325) Senyor de Vilamarxant. Fou el pare de:
Pere (III) Maça (País Valencià, segle XIV – Sogorb, Alt Palància, 1363) Senyor de Vilamarxant. Tingué un fort protagonisme en la política diplomàtica d’Alfons III el Benigne, el qual representà, el 1328, a la cort de Castella i, el 1329, davant el papa Nicolau V. Morí durant la guerra contra Pere I de Castella. Del seu segon matrimoni, amb Blanca de Liçana i de Luna, hereva dels Liçana, tingué Pere (IV) Maça i de Liçana.
Lladró, Pere
(Aragó, segle XIII – segle XIV)
Senyor de Manzanera. Es casà amb Elionor Sanxis de Castre, néta del rei Jaume I el Conqueridor, i llur filla i hereva fou:
Maria Lladró i de Castre (Aragó, segle XIV – País Valencià, segle XIV) Senyora de Manzanera. Es casà amb Ramon de Vilanova i de Montagut. El 1328 el comte Pere I d’Empúries els vengué el castell de Pop i el lloc de Murla, i el 1362, el rei la senyoria de la foia de Castalla. Llur fill es cognominà:
Pere Lladró de Vilanova (País Valencià, segle XIV – segle XV) Heretà la senyoria de Manzanera i comprà (1386) a Huguet de Bordils els llocs, viles i castells de Xelva, Toixa i Sinarques, compra que fou confirmada pel rei el 1388. El 1390 fou creat vescomte de Xelva, i el 1408 i el 1412 vinculà els seus béns a la descendència masculina. Es casà amb Violant de Boïl i López d’Eslava, i foren pares de Pere Boïl de Lladró i de:
Ramon Lladró de Vilanova i de Boïl (País Valencià, segle XV) Vescomte de Xelva. Rebé en donació el vescomtat quan es casà, en 1412, amb la dama Elvira de Pallars, filla de Jaume Roger de Pallars. Foren pares de Jaume Roger, de Baltasar i de:
Pere Roger Lladró i de Pallars (País Valencià, segle XV – 1480) Tercer vescomte de Xelva. A la seva mort, sense fills mascles, el vescomtat passà al seu germà Jaume Roger.
Liori, Hurtado de
(Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1281)
Noble. Primer membre del llinatge dels Roís de Liori. Juntament amb el seu fill, reberen del rei Jaume I el Conqueridor béns a Sot de Xera.
Fou el pare de Rodrigo de Liori (Aragó, segle XIII – País Valencià, vers 1292) Noble. Fou el pare de Gil (I) Roís de Liori.
Lanuza -llinatge-
(Lanuza, Aragó, segle XV – Sallent de Gállego, Aragó, 1643)
Llinatge de l’alta noblesa aragonesa que monopolitzà el càrrec de justícia major d’Aragó des del 1441 fins al 1591.
Íxer i de Castro, Gonçal de
(Aragó, segle XV)
Noble. Fill de Joan Gonçal d’Híxar i de Mesía. Fou comanador de Montalbà de l’orde de Sant Joan de l’Espasa (Santiago).
Es casà (1444) amb Agnès de Portugal, la qual comprà a Joanot Martorell les senyories de la vall de Xaló, Gata i Llíber. Un llarg litigi seguit de lletres de batalla i de desafiaments a ultrança se succeí entre els germans de Joanot Martorell i el comanador a causa de la negativa d’aquest a satisfer el deute.
Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’
(Aragó, segle XV – segle XVI)
Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.
Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.
Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:
Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII) Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:
Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII) Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:
Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII) Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.
Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d’
(Aragó, vers 1419 – després 1487)
Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.
Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).
Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:
- Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont (Aragó, segle XV) El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
- Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont (Aragó, segle XV – després 1519) Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).
Híxar i d’Anglesola -germans-
Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.
Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIII – després 1328) Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.
Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV) Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.
Híxar i Sancho, Antoni Ferrandis d’
(Aragó, segle XVII)
Comte de Belchite. Heretà, per sentència del 1614, el comtat. Era possiblement fill d’Alfons, germà de Lluis (II).
És probable que no l’heretés cap dels seus fills, perquè sembla que, el 1647, era comte el seu cunyat:
Pere Jordi Ferrandis d’Híxar i d’Albero (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite (1647). El seu fill i successor fou:
Pere Lluís Ferrandis d’Híxar i Ferrandis d’Híxar (Aragó, segle XVII) Comte de Belchite.
Dades dels Països Catalans 