Arxiu d'etiquetes: Aragó (bio)

Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, vers 1329 – després 1384)

Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).

El seu fill i successor fou:

Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía  (Aragó, segle XIV)  Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.

Híxar -llinatge-

1 Resposta

(Aragó, segle XIII – segle XVII)

Família noble. S’originà amb Pere Ferrandis d’Híxar.

Gurrea y Cerdán, Miguel de

2 Respostes

(Aragó, vers 1474 – segle XVI)

Noble. Governador general de Mallorca des del 1512, s’enemistà amb la noblesa de l’illa i es veié llavors incapaç de sufocar la revolta de la Germania, que aconseguí destituir-lo esgrimint un antic privilegi reial que impedia que Mallorca tingués governador aragonès.

Expulsat a Eivissa, col·laborà en l’organització d’una flota per tal de lluitar contra els agermanats. Desembarcà a Alcúdia (1523) i vencé els revoltats diversos cops fins a entrar a Palma de Mallorca.

Inicià aleshores una dura repressió, fins que el 1525 cessà definitivament en el càrrec.

Ferran Mateu

Deixa un comentari

(Montsó, Aragó, 18 març 1389 – Aragó ?, octubre 1389)

Fill de Joan I el Caçador i de la seva segona muller, Violant de Bar.

Fou el tercer dels infants haguts pel matrimoni. Morí als pocs mesos.

Elionor d’Aragó i d’Armanyac

1 Resposta

(Saragossa, Aragó, 5 juliol 1378)

Filla de Joan I el Caçador i de Mata d’Armanyac. Era el cinquè dels infants haguts pel matrimoni. Nasqué prematurament. Morí tot just batejada.

El part acabà de sotragar la mala salut de la seva mare, que traspassà vuit dies després.

Díaz, Rodrigo

Deixa un comentari

(Aragó ?, segle XIV)

(o Díez)  Cavaller i lletrat. Fou membre del consell de Pere III de Catalunya durant la lluita d’aquest contra Jaume III de Mallorca al Rosselló (1343-44).

Nomenat vice-canceller, assistí el rei durant les corts de Saragossa (1347) exigides per la Unió aragonesa. Fou pres com a ostatge per aquesta, però a la fi de les corts fou alliberat.

Poc temps després fou enviat pel rei a València, per prometre corts a la Unió valenciana. El 1348 lluità a la batalla d’Épila, que desféu la Unió aragonesa.

Cavalleria, Pere de la

Deixa un comentari

(Saragossa, segle XIV – 1465)

Jurista. Fou conseller d’Alfons IV de Catalunya i comissari de la reina Maria de Castella a les corts de Montsó i d’Alcanyís (1436-37). El 1438, Alfons IV habilità àmpliament a ell i els seus descendents per a tota mena d’oficis, honors i dignitats. Fou mestre racional d’Aragó i primer jurat de Saragossa.

Renegà els seus, fins al punt que el 1447 intentà de provar amb falsos testimonis que no descendia de jueus, els quals atacà en el seu Zelus Christi contra Judaeos, sarracenos et infideles (Venècia, 1592), que acabà d’escriure vers el 1464.

Morí assassinat, segons que sembla, com a revenja d’un veredicte que havia dictat contra Juan Ximénez Cerdán, senyor de Castellar. La seva mort provocà una sèrie de lluites que duraren mesos, de la ciutat de Saragossa contra les terres dels Cerdán.

Cabrero, Juan

Deixa un comentari

(Saragossa, 1440 – Saragossa ?, 1514)

Cambrer major de Ferran II el Catòlic, on arribà a ésser un dels seus consellers íntims. Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus (1492) li rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume.

Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental.

Benvenist de la Cavalleria

Deixa un comentari

(Saragossa, Aragó, segle XIV – vers 1410)

Financer. D’origen hebreu, al servei dels reis Pere III el Cerimoniós i Martí I l’Humà. Comissari reial des del 1380, exercí una considerable influència en la cort fins al 1388.

El 1396 fou banquer de l’arquebisbe de Saragossa i, posteriorment, passà al servei de Martí I, el qual el designà (1401) per tractar amb els diputats d’Aragó i li encomanà altres missions financeres (1403-07).

Bardaixí i Almenara, Joan de

1 Resposta

(Ribagorça, segle XVI – Saragossa, Aragó, 1586)

Jurista. Fou catedràtic de prima de cànons a Saragossa.

És autor de Tractatus de officio gubernationis seu procurationis generalis regni Aragonensis i de Suma de los fueros y ordenanzas del Reino de Aragón.