(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

(Aragó, vers 1419 – després 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.

Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).

Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:

• Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV)  El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
• Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV – després 1519)  Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).

(Aragó, vers 1329 – després 1384)

Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).

El seu fill i successor fou:

Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía  (Aragó, segle XIV)  Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.