Arxiu d'etiquetes: ducat Híxar

Híxar i Ramírez de Arellano, Lluís (II) Ferrandis d’

2 Respostes

(Aragó, segle XV – segle XVI)

Duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu avi Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont, puix que el seu pare, Joan Ferrandis d’Híxar i Enríquez havia mort el 1509.

Esdevingué famós per les disputes amb Joan d’Aragó, arquebisbe de Saragossa, que duraren fins el 1523.

Del seu segon matrimoni, amb Hipòlita Fernández de Heredia, nasqué el successor:

Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia (Aragó, segle XVI – segle XVII)  Escriptor i duc d’Híxar i de Lécera. Veié als seus dominis l’expulsió dels moriscs (1611) i la repoblació per cristians vells. Tingué un llarg plet familiar per la successió. El seu hereu fou:

Martí Ferrandis d’Híxar i Mendoza de la Cerda (Aragó, segle XVII)  Duc d’Híxar i de Lécera. A la seva mort, sense descendència, heretà una filla d’un segon matrimoni del duc:

Isabel Margarida Ferrandis d’Híxar i de Castre-Pinós (Aragó, segle XVII)  Duquesa d’Híxar i de Lécera, que heretà del seu pare. Heretà de la seva mare els comtats de Vallfogona i Guimerà i els vescomtats de Canet i Évol, i per dret foral heretà els títols aragonesos el seu marit, Rodrigo de Silva y Sarmiento de Villandrando, segon marquès d’Alenquer i comte de Salinas i Ribadeo. El ducat continuà en la descendència d’aquesta família, bé que el cognom Ferrandis d’Híxar no romangué extingit.

Híxar i de Cabrera, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1419 – després 1487)

Setè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles. Fou, com el seu pare, un humanista, i tingué a Híxar una de les primeres impremtes d’Espanya.

Els darrers anys del regnat de Joan II de Castella participà en les lluites civils d’aquest regne al costat dels infants d’Aragó (1452) i en la guerra civil catalana fou contrari a Joan II el Sense Fe. Ferran II el Catòlic el nomenà duc d’Híxar (1483) i d’Aliaga (1487).

Es casà amb Caterina de Beaumont i foren fills seus:

  • Alfons Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV)  El 1460 assistí a les Corts aragoneses que es reuniren successivament a Fraga, Saragossa i Calataiud.
  • Lluís Ferrandis d’Híxar i de Beaumont  (Aragó, segle XV – després 1519)  Segon duc d’Híxar i de Lécera. Fou el successor del seu pare. Serví als Reis Catòlics en les lluites contra Portugal i Navarra (1470), combaté al Rosselló contra els francesos (1495) i participà en la conquesta de Navarra (1502).

Híxar i d’Anglesola -germans-

3 Respostes

Fills de Pere Ferrandis d’Híxar i de Navarra i de Cecília d’Anglesola.

Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIII – després 1328)  Tercer senyor de la baronia d’Híxar. Fou el successor del seu pare. Col·laborà amb l’infant Alfons en la conquesta de Sardenya (1324). A la seva mort, heretà la baronia el seu fill Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó.

Marquesa Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola  (Aragó, segle XIV – Navarra, segle XIV)  Es casà el 1329 amb un fill de Tibau el Jove de Navarra.

Híxar i d’Alagó, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, vers 1329 – després 1384)

Quart senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Lluità al costat dels unionistes contra Pere III el Cerimoniós en la batalla d’Épila (1348), bé que després, en la guerra dels Dos Peres, serví eficaçment la monarquia: ajudà a alçar el setge de València, jurà la pau de Sos amb Navarra (1364) i entrà a Castella amb les Grans Companyies; fou empresonat després de la batalla de Nájera (1367).

El seu fill i successor fou:

Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía  (Aragó, segle XIV)  Senyor de la baronia d’Híxar. Germà de Pere Ferrandis i Gonçal, els quals foren comanadors de Montalbà i caps de la branca valenciana de la família, que emprà el cognom d’Íxer. El seu fill i hereu fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Centelles.

Híxar, ducat d’

16 Respostes

(Aragó, segle XV – )

Títol senyorial concedit el 1483 a Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera, setè senyor de la baronia d’Híxar i de Lécera, primer comte d’Aliaga (1466).

Al seu besnét Lluís (II) Ferrandis d’Híxar i Ramírez d’Arellano, comte de Belchite, Carles I li negà la investidura dels ducats d’Híxar i de Lécera, no fou reconegut com a gran ni a Aquisgrà (1520) ni a les corts de Montsó i només li permeté que fos inclosa la seva casa comtal de Belchite entre les vuit cases grans d’Aragó.

El fill d’aquest, Joan (III) Francesc Cristòfor Ferrandis d’Híxar i Fernández de Heredia, aconseguí de Felip II la investidura dels dits ducats (1594), que fou confirmada per Felip III el 1599, que també li reconegué la grandesa.

Passà als Silva, marquesos d’Alenquer, que es cognominaren Fernández de Híxar, als marquesos d’Orani i als ducs d’Alba de Tormes.

La baronia d’Híxar havia estat donada per Jaume I, després de conquerida la localitat als musulmans, al seu fill il·legítim Pere Ferrandis d’Híxar.

Híxar i de Navarra, Pere Ferrandis d’

4 Respostes

(Aragó, segle XIII – després 1323)

Segon senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Pere Ferrandis d’Híxar. Serví Jaume II el Just en l’ocupació de Múrcia, assistí a les vistes d’Agreda, on s’acordà la divisió d’aquest regne (1304), i acompanyà el sobirà a la conquesta d’Almeria (1309).

Després d’un viatge a Nàpols i Sicília per tractar la pau entre els reis d’ambdós estats (1316), ingressà a l’orde de predicadors (1319-20).

Heretà la baronia el seu fill Alfons Ferrandis d’Híxar i d’Anglesola.

Híxar i de Centelles, Joan Ferrandis d’

5 Respostes

(Aragó, vers 1384 – 1454/58)

Sisè senyor de la baronia d’Híxar. Fill i successor de Alfons Ferrandis d’Híxar i de Mesía. Traí la causa de Jaume II d’Urgell (parlament d’Alcanyís, 1411) i el combaté a Balaguer (1413), motiu pel qual fou recompensat.

Alfons IV el Magnànim el nomenà virrei de Nàpols, on pacificà la Calàbria (1421). Assistí a les corts de Terol (1428) i es beneficià de la confiscació dels béns del rebel comte de Luna (1430-33).

Actuà de mitjancer entre Joan II el Sense Fe i Carles de Viana (1452) i engrandí el seu patrimoni amb els senyorius de Lécera, Vinaceite i Belchite.

El seu fill i successor fou Joan Ferrandis d’Híxar i de Cabrera.

Híxar, Pere Ferrandis d’ -s. XIV/XV-

3 Respostes

(Aragó, segle XIV – segle XV)

Fill de Pere Ferrandis d’Híxar i d’Alagó, quart baró d’Híxar. Fou comanador de Montalbà.

El 1397, tot just arribat al país Martí I l’Humà, fou un dels qui el visitaren a Badalona formant part de la delegació aragonesa. El 1404, per procurador, era representat a les corts generals de Maella. El 1410 era partidari d’Antonio de Luna.

Assistí l’any següent al Parlament d’Alcanyís, durant l’Interregne, i també a les corts de Saragossa de 1412, les primeres de les presidides pel nou rei Ferran I d’Antequera.