Arxiu d'etiquetes: 2009

Vives i Ponseti, Ignasi

(Ciutadella, Menorca, 3 juny 1914 – Iowa City, EUA, 18 octubre 2009)

Metge. Llicenciat a Barcelona el 1936, exiliat després de la guerra civil a Mèxic (1939), des de l’any 1941 treballà al servei de Cirugia Ortopèdica de la universitat de Iowa (EUA), d’on fou professor des del 1957.

Ha investigat principalment en el camp de la cirurgia òssia i articular, el tractament de les alteracions congènites, les ferides de guerra, l’escoliosi, la luxació de cadera en els infants i la recerca bioquímica en ortopèdia.

Sánchez-Cutillas i Martínez, Carmelina

(Madrid, 23 juny 1921 – València, 22 febrer 2009)

Historiadora, novel·lista i poetessa.

És autora dels reculls poètics Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969) i Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), del volum de narracions Matèria de Bretanya (1976; premi Andròmina 1975) i dels estudis Lletres closes de Pere el Cerimoniós endreçades al consell de València (1967) i Don Jaume el conquistador en Alicante (1958), així com de diversos articles i comunicacions.

Néta de Francesc Martínez i Martínez, n’ha fet la biografia a Francisco Martínez y Martínez. Un humanista alteano (1866-1946) (1974).

Rigual i Magallón, Abelard

(Sorita de Morella, Ports, 7 setembre 1918 – 3 maig 2009)

Botànic i farmacèutic. Deixeble de S. Rivas Goday, fou catedràtic de la Universitat d’Alacant.

Autor de treballs de recerca sobre la flora i la vegetació de la regió alacantina. Ha publicat Flora y vegetación de la provincia de Alicante (1972).

Maldonado i Almenar, Joaquim

(València, 7 setembre 1907 – 31 gener 2009)

Advocat i promotor cívic i cultural. Estudià dret a la Universitat de València i comerç a l’escola d’aquesta especialitat. Exercí l’advocacia de 1929 a 1935, i aquest any fou nomenat corredor de comerç.

Els anys 1930 fou membre de la Dreta Regional Valenciana, però la confrontació creixent entre dretes i esquerres durant la Segona República, l’empresonament a què fou sotmès durant tres mesos a l’inici de la Guerra Civil juntament amb el seu germà i el seu pare, i l’hostilitat dels milicians, que l’obligaren a ocultar-se, el portaren a fer costat al bàndol franquista, a l’exèrcit del qual s’incorporà el 1937, i en el qual arribà a ocupar el grau de tinent provisional auxiliar de l’estat major.

El 1939, disconforme amb els dictats de la Falange, abandonà l’exèrcit. Posteriorment, reprengué l’advocacia i se situà com un dels personatges més influents de la ciutat de València, i s’acostà a l’oposició democràtica de centre, enfrontant-se també al règim, com quan l’any 1958 promogué i participà en una protesta des del diari “Las Provincias” i l’alcaldia de València contra la inhibició del govern espanyol davant les destrosses causades per les inundacions a la ciutat aquest any.

President de l’Ateneu Mercantil de València (1955), dóna impuls a aquesta institució, a la qual dotà d’una directiva plural i hi difongué el moviment europeista. Fou també president de la Societat Econòmica d’Amics del País, i a través d’aquesta fou bàsica la seva contribució a projectes com el Pla Sud de la ciutat o la fundació del borsí i, més tard de la Borsa de València (1981).

Fou també president del Consell per al Foment de la Llengua i Cultura Valenciana, destacat dirigent d’Unió Democràtica del País Valencià i president de la Fundació Ausiàs Marc i de la junta de fundadors del “Diario de Valencia” (1980).

Retirat de la vida pública a llarg dels anys 1980, el 2000 fou guardonat amb la Medalla d’Or de la Ciutat de València.

Guitard, Gerard

(Perpinyà, 1925 – 23 març 2009)

Geòleg. És autor d’importants contribucions al coneixement de la tectònica i de la petrologia dels terrenys paleozoics dels Pirineus catalans. Fou professor de la universitat Pierre et Marie Curie, París VI, fins el 1993.

Les seves idees foren publicades en el llibre Le métamorphisme hercynien mésozonal et les gneiss oeillés du massif du Canigou (Pyrénées Orientales) (1970). Les seves investigacions l’han conduït a proposar una nova síntesi litostratigràfica dels terrenys metamòrfics dels Pirineus catalans.

Fortea i Castelló, Gonçal

(Novelda, Vinalopó Mitjà, 1929 – Alacant, 2009)

Escriptor. És autor de contes apareguts a diverses publicacions periòdiques i de la narració Vuelta al hogar (1963).

Ha obtingut a Madrid el premi Sésamo de 1962 i a Alacant el concedit per la Biblioteca Gabriel Miró el 1963.

Bal·lero de Càndia, Antoni

(l’Alguer, 29 maig 1927 – 6 febrer 2009)

Poeta i advocat. Poeta molt acostat al llenguatge literari del Principat.

Ha publicat Música de serenades (1951), Vida (1957) i Alghero, cara de roses (1961).

Badia i Cerdà, Sebastià

(Caldes de Montbui, Vallès Oriental, 1916 – 3 agost 2009)

Escultor. Fou deixeble de Manuel Hugué, la seva obra escultòrica se centrà en la figura femenina.

És autor dels relleus murals del presbiteri de l’església parroquial de Sant Esteve de Granollers (1955-66) i del monument als bombers de Barcelona (1967).

Ha guanyat diversos premis.

Calderó i Ripoll, Pere

(Reus, Baix Camp, 25 octubre 1916 – 16 juliol 2009)

Pintor. Ha obtingut diversos premis destacats.

Caixa d’Estalvis de Manresa

(Manresa, Bages, 1865 – 2009)

Entitat financera creada i domiciliada a Manresa.

El 2009 es va fusionar amb Caixa de Catalunya i Caixa Tarragona, amb el nom de CatalunyaCaixa.