Arxiu d'etiquetes: 1985

Sendín i Galiana, Alfred

Deixa un comentari

(Xàtiva, Costera, 3 octubre 1903 – València, 18 gener 1985)

Autor teatral. És autor de nombroses comèdies en català, estrenades cap a la fi de la dictadura de Primo de Rivera, durant la Segona República i en la postguerra; algunes foren publicades.

Cal destacar: A la teua reixa (1926), Encarna, la primorosa (1930), Floreta de la serra (1927), Front a front (1930), Tonica la del llunar (1926), Russafa, Bolseria-Matadero (1928), Crucigrama familiar (1946, amb J.M. Beltran), Adiós, vida meua (1947), Tot per un pis (1950), Si en vols més, para el cabàs (1961, amb V. Clèrigues) i d’altres.

Com a poeta, fou premiat en alguns certàmens locals.

Sempere i Juan, Eusebi

Deixa un comentari

(Onil, Alcoià, 3 abril 1923 – 10 abril 1985)

Pintor, escultor i gravador. Un dels membres més remarcables del op-art al país. Va estudiar a l’Acadèmia de Belles Arts de València i, després d’una estada a París (1948-59), és va interessar per l’art cinètic (joc dinàmic dels plans no basat en la perspectiva) i per les variacions que pot produir la il·luminació exterior i interior.

Va concebre la idea d’il·luminar amb llum canviant la seva obra (1955), de manera que aquesta es fes i es refés constantment, i va començar a realitzar la seva sèrie de mòbils. Participà en la XXX Biennal de Venècia, i formà ocasionalment part del Grup Parpalló.

Querol i Roso, Leopold

3 Respostes

(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)

Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.

Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.

Llibres del Trabucaire

1 Resposta

(Perpinyà, 1985 – )

Editorial. Creada per Robert Avril, Maria Àngels Falquès i Jaume Roure.

S’ha orientat cap a la publicació d’autors nord-catalans, dels quals publica, sobretot, novel·la, assaig i còmics.

Ha emprès, però, l’edició d’una col·lecció d’intercanvi cultural, el primer volum de la qual és un recull de narracions de diversos pobles soviètics.

Lahuerta i López, Genari

Deixa un comentari

(València, 8 febrer 1905 – 10 febrer 1985)

Pintor. Becat per l’Academia de San Fernando, viatjà per Itàlia, França i altres països d’Europa.

Feu diversos quadres de temes africans, però excel·lí, sobretot, com a retratista (Azorín, 1948). Participà a les biennals de Venècia (1948) i Pittsburgh (1950).

Grup Blanquerna

Deixa un comentari

(Palma de Mallorca, 1985 – )

Grup de reflexió, estudi i anàlisi. Creat per Climent Grau i Arbona, el qual en fou el president des de la seva fundació.

Els seus objectius són quatre: reflexionar sobre els fets històrics que han configurat el poble català; valorar i apreciar les arrels cristianes que formen part de la identitat catalana; investigar i promoure nous valors d’acord amb una visió progressista de la societat i, finalment, defensar i promoure la nació, la llengua i la cultura catalanes.

Organitza diverses activitats al llarg de l’any, orientades a la reflexió sobre la identitat nacional i la cultura i llengua pròpies; destaca la cita anual del mes de setembre al monestir de Lluc (Mallorca), on durant tres dies se celebra el Seminari d’Estudi i Formació Blanquerna, amb assistència de ponents i participants d’arreu dels Països Catalans.

Graves, Robert Ranke

1 Resposta

(Wimbledon, Londres, Anglaterra, 24 juliol 1895 – Deià, Mallorca, 7 desembre 1985)

Escriptor. Residí a Mallorca des del 1930. Escriptor molt prolífic, autor de poesia i de narrativa.

Crític polèmic, els seus assaigs parteixen d’una concepció estètica romàntica: l’art i la vida no poden anar separats.

Gorgé i Samper -germans-

1 Resposta

Pau i Ramon eren fills de Pau Gorgé i Soler.

Pau Gorgé i Samper  (Alacant, 1881 – Barcelona, 23 desembre 1945)  Baix cantant.

Ramon Gorgé i Samper  (Alacant, 17 desembre 1898 – Maracaibo, Veneçuela, 3 setembre 1985)  Violinista i director d’orquestra.

Consell Valencià de Cultura

Deixa un comentari

(País Valencià, novembre 1985 – )

Institució consultiva i assessora en temes culturals valencians. Creada per la Generalitat Valenciana, consta de 21 membres elegits per les Corts Valencianes segons la representació parlamentària dels diferents partits polítics. El president de la Generalitat té la potestat de triar el president del consell.

L’objectiu d’aquest organisme és oferir assessorament a totes les institucions valencianes.

Per la seva incidència cal destacar el dictamen sobre la llengua dels valencians, que fou demanat per les Corts Valencianes i publicat l’any 1998, on es reconeix tàcitament la unitat de la llengua parlada per catalans, valencians i illencs, i s’aconsella la creació d’una Acadèmia de la Llengua Valenciana que marqui la normativa lingüística.

Enllaç web: Consell Valencià de Cultura

Centre Dramàtic de la Generalitat Valenciana

Deixa un comentari

(País Valencià, 8 gener 1985 – 31 desembre 1993)

(CDGV)  Institució, amb seu al teatre Rialto. Creada pel Departament de Cultura de la Generalitat Valenciana.

La seva funció és la recuperació del teatre autòcton, així com fomentar els coneixements dels grans textos del teatre universal i promoure la nova dramatúrgia valenciana.

Degut a tensions entre l’entitat i el govern valencià, el 1993 fou substituït pel nou organisme de Teatres de la Generalitat Valenciana.