(Argentona, Maresme, 25 juliol 1933 – )
Escriptor. Ha publicat el llibre de poemes …dels meus silencis (1959).
Lladó i Pascual, Josep
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Argentona
Clarà -Maresme-
Veïnat, al voltant de l’antic monestir de Clarà, a la vall de la riera de Clarà, afluent, per la dreta, de la riera d’Argentona.
Prop del monestir hi ha una font d’aigües medicinals (aigua de Clarà), carbòniques, bicarbonatades i ferruginoses.
Cros, el -Maresme-
(actual: Casa Garí) Veïnat, a la dreta de la riera d’Argentona, aigua avall de la vila.
El casal que duu el nom del veïnat és obra de Josep Puig i Cadafalch (1900) per a la família Garí i és envoltat per un notable jardí, amb escultures i algunes grans peces de cristall de Bohèmia.
La capella (Sant Miquel), bastida sobre restes de construccions i sepultures romanes, fou refeta el 1929 per Lluís Bonet i Garí, en un estil gaudinià.
Clavell i Nogueras, Jaume
(Argentona, Maresme, 1914 – Begur, Baix Empordà, 6 febrer 1997)
Escultor. De família de fusters.
S’inicià amb un expressionisme que reviu el romànic i ha evolucionat cap a una depuració quasi abstracta, que recorda Bráncusi, però de religiosa espiritualitat.
Clarà, monestir de
Priorat benedictí (Sant Pere de Clarà), prop del terme d’Òrrius.
El 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc (on a la fi del segle IX ja hi havia una església alçada per Baió i potser una cel·la monacal) al monestir de Cluny, i, malgrat l’oposició, l’abadia de Sant Cugat del Vallès el sotmeté al de Sant Pere de Casserres (els priors de Clarà foren monjos de Casserres fins al 1359), dependència que es trencà el segle XV amb la introducció de priors comendataris.
El 1597 fou unit definitivament a la mensa capitular del nou bisbat de Solsona, que l’arrendà als Marc d’Òrrius, després senyors del lloc.
L’església, ja sense culte el 1730, restaurada vers el 1920, és obra de la fi del segle XIII, o del començament del XIV, gòtica, amb molts elements d’una altra, romànica, anterior; la nau és quasi quadrada, així com el presbiteri; hi ha restes de les edificacions priorals.
Procedeixen de Clarà els dos sarcòfags de pedra de la façana de l’església d’Argentona.
Castellet i Baltà, Bonaventura
(Terrassa, Vallès Occidental, 25 maig 1825 – Argentona, Maresme, 22 gener 1890)
Farmacèutic i enòleg. Els seus treballs més importants foren sobre la millora dels vins (Enología española, 1865) i sobre el conreu de la vinya (Viticultura y enología española, 1869).
Estudià també la fil·loxera i la introducció dels ceps americans, amb el llibre Memoria sobre los medios de combatir la filoxera, que fou premiat (1878) per la Sociedad Económica Matritense.
Calvet i Móra, Josep
(Argentona, Maresme, 3 juliol 1891 – Bogotà, Colòmbia, 1 novembre 1950)
Polític. Fou president de la Unió de Rabassaires i de la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (FESAC).
Diputat al parlament català el 1932 i a les corts el 1933 i conseller d’agricultura de la Generalitat de Catalunya (del 31 juliol 1936 fins al 1939), s’oposà a la col·lectivització de la propietat agrària i ordenà la sindicació obligatòria dels pagesos.
Col·laborà a “La Terra” (1922-36) i a “Terra Lliure” (1937).
En acabar la guerra civil, s’exilià a Colòmbia.
Borrell i Macià, Antoni
(Argentona, Maresme, 1903 – Barcelona, 1966)
Advocat i jurista. Fill d’Antoni Borrell i Soler. Fou professor de dret civil català als Estudis Universitaris Catalans (1946-52), membre de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i president de la Societat Catalana d’Estudis Jurídics, Econòmics i Socials (1958-66).
Va publicar, entre d’altres Responsabilidades derivadas de culpa extracontractual (1943), Los censos enfitéuticos en Cataluña (1948), La persona humana (1954) i Maspons i Anglasell i el Dret Civil Català (1965).
Llauder i de Camín, Manuel de
(Argentona, Maresme, 3 juliol 1789 – Madrid, 6 març 1851)
Militar i polític, marquès de la Vall de Ribes. Amb el grau de coronel, lluità l’any 1813 en la guerra del Francès i es destacà en el setge de Girona. Afecte a la causa de l’absolutisme, l’any 1823 s’uní a les forces franceses del duc d’Angulema, que li va valer, com a recompensa, el nomenament de capità general de Bascònia. El 1830 fou capità general d’Aragó i, poc després, de Navarra.
El 1832, després dels fets de La Granja, es declarà contrari al grup carlí i rebé la capitania general de Catalunya. Per organitzat una força contra els carlins, armà a Barcelona els batallons de la Milícia Nacional. L’any 1834 fou nomenat ministre de la guerra sota el govern de Martínez de la Rosa, càrrec que dimití aquell mateix any i tornà a la capitania de Catalunya, on actuaven les forces carlines, i també grups revolucionaris que exigien la restauració de la Constitució del 1812.
La Milícia Nacional es posà del costat dels revolucionaris, cosa que significava el fracàs del general Llauder a Barcelona. Es va fer càrrec del poder una junta que el va destituir. Es refugià a França, viatjà per Europa i, en tornar, fou nomenat, l’any 1839, capità general de Granada, però aviat hi renuncià.
L’any 1844 publicà unes memòries i el 1845 fou nomenat senador, però la seva vida va restar reduïda a l’àmbit estrictament privat fins a la mort.
Bonet i Garí, Lluís
(el Cros, Argentona, Maresme, 5 agost 1893 – Barcelona, 30 gener 1993)
Arquitecte. Titulat a Barcelona (1918). Es formà al costat de Josep Puig i Cadafalch, fou deixeble d’Antoni Gaudí, l’estil del qual seguí (capella de Sant Miquel del Cros, a Argentona, 1929). Col·laborà en l’Obra de la Masia Catalana fins al 1936.
Fou un dels arquitectes continuadors de les obres del temple de la Sagrada Família i un dels representants del monumentalisme (Institut Nacional de Previsió i Banc Vitalici, a Barcelona, 1949).
Protector de la cultura catalana després del 1939, tingueren lloc a casa seva, del 1941 al 1959, sessions de l’Institut d’Estudis Catalans i de les seves filials, dels Amics de la Poesia i d’altres activitats culturals. Publicà Les masies del Maresme (1983).
Fou el pare de Jordi i de Narcís Bonet i Armengol.
Dades dels Països Catalans 