(l’Alcora, Alcalatén, 21 gener 1926 – Albalat dels Tarongers, Camp de Morvedre, 21 agost 2016)
Pintor. El seu nom figurà entre el grup d’El Set i el grup Parpalló. De la figuració ha evolucionat cap a una abstracció constructivista del tipus escultorico-pictòric.
Ha participat en mostres d’art internacionals, com la II Biennal d’Alexandria (1960) i la VI Biennal de Sâo Paulo (1961).
Membre de l’Acadèmia de Sant Carles, s’ha dedicat també al disseny de vitralls i a l’escenografia.
(l’Alcora, Alcalatén, 1770 – segle XIX)
Pintor i gravador. Participà a diversos concursos de gravat de l’Acadèmia de Sant Carles de València, concretament els anys 1792, 1795 i 1798.
(l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Sogorb, Alt Palància, 1684)
Eclesiàstic. Escriví un Memorial de la orden de Montesa i una obra de moral.
(l’Alcora, Alcalatén, 14 febrer 1653 – Palerm, Itàlia, 11 juny 1729)
Religiós. Ingressà al convent dels mínims de València. Fou general del seu orde. Felip V de Borbó el nomenà bisbe de Palerm i primat del regne de Sicília (1704).
L’any 1726 es distingí per la seva abnegada actuació durant el terratrèmol de Palerm.
És autor dels escrits Epistola pastoralis i Papeles sobre las ocurrencias de su gobierno.
(o el Regall) Llogaret, al nord de la vila.
(l’Alcora, Alcalatén, 1745 – València, 1815)
Pintor i ceramista. Es formà a l’Acadèmia de Sant Carles, de València (1767-76), d’on esdevingué després acadèmic.
Es dedicà a la pintura religiosa i, principalment, a la de flors.
L’any 1781 establí una important fàbrica de ceràmica a Ribesalbes i el 1799 fou nomenat director de la de l’Alcora, sense perdre la propietat de l’altra.
Jaume Ferrer (Illes Balears, segle XIV) Navegant. El 1346 resseguí amb un uixer les costes d’Àfrica fins a la desembocadura del Senegal, i potser fins a la del Níger, en cerca d’or. La notícia de la seva expedició apareix escrita al famós Atlas català (1375).
Jaume Ferrer (Mallorca, segle XV – Portugal ?, segle XV) Navegant i matemàtic. L’infant Enric el Navegant de Portugal el féu anar a la famosa escola de nàutica de Sagres, i el designà per dirigir-hi l’Acadèmia de Ciències.
Jaume Ferrer (València, segle XVI – segle XVII) Metge. És autor d’un Libro en el cual se trata del verdadero conocimiento de la peste y sus remedios para cualquier calidad de personas (1600).
Jaume Ferrer (l’Alcora, Alcalatén, segle XVII – Castelló de la Plana, 1717) Frare franciscà. Escriví un Compendio histórico de los más principales sucesos del mundo (1699), així com algunes obres de caràcter religiós.
(París, França, 1783 – l’Alcora, Alcalatén, 1836)
Escultor. Establert des de la infantessa al País Valencià, on el seu pare dirigí la fàbrica de ceràmica de l’Alcora. Estudià a l’Acadèmia de Sant Carles de València, de la qual fou, posteriorment, director d’escultura.
L’any 1808 fou nomenat membre de l’Acadèmia de Sant Carles.
(o de Maria Cristina) Pantà de la conca del Millars, al curs baix de la rambla de la Viuda. Projectat el 1901, fou iniciat el 1913 a càrrec de la Societat General de Regatges de Castelló, amb un 30% de capital estatal. Inaugurat el 1925, el 1947 passà a dependre únicament de l’estat.
Té una capacitat de 27,2 milions de m3. i una presa de 38 m d’altura màxima per 322 de longitud. Destinat a recollir les aigües de les crescudes temporals per tal de facilitar el regatge de 4.500 ha, les filtracions i l’acumulació de sediments no han permès que això fos aconseguit completament.
Llogaret, situat al sector occidental del terme, comprès dins la conca del Millars i drenat pel torrent d’Araia, que desemboca al pantà de Sitjar.
Era un dels llocs que formaven part de l’antiga tinença d’Alcalatén.
Dades dels Països Catalans 