(València, 25 octubre 1848 – 17 març 1904)
Pintor. Catedràtic de paisatge a l’Acadèmia de Sant Carles (1891). Participà en exposicions oficials a Madrid i a Barcelona.
És representat, amb paisatges, la seva especialitat, al Museu de Belles Arts de València.
(Sant Pau de Fenollet, Fenolleda, 21 març 1848 – Perpinyà, 13 setembre 1929)
Historiador i bibliògraf. Estudià a Carcassona i a París. Sots-bibliotecari de Perpinyà des del 1876 i bibliotecari des del 1880. El 1883 prengué part en les festes celebrades a Banyuls, Elna i Perpinyà en homenatge als poetes catalans; assistí diverses vegades als jocs florals de Barcelona.
Especialitzat en història rossellonesa, en especial en l’època de la Revolució Francesa, publicà Histoire de la Révolution Française dans le département des Pyrénées Orientales (1885-89), L’an 93 en Roussillon (1897), sobre l’època medieval, Louis XI, Jean II et la Révolution Catalane du XVème siècle (1903), Documents sur la langue catalane des ancients comtés de Roussillon et de Cerdagne (1311-1380) (vers 1928).
Les seves obres més importants són la Historie de la ville de Perpignan depuis les origines jusqu’au traité des Pyrénées (1897) i la Histoire du Roussillon (1923). S’interessà també pel folklore rossellonès: Cançoner català de Rosselló i de Cerdanya (1885-88), Recueil de goigs et cantiques roussillonais (1886) i Goigs des ous (1888). Publicà el Catalogue des incunables de la bibliothèque publique de la ville de Perpignan (1897), i, juntament amb J. Calmette, una Bibliographie roussillonnaise (1906).
(Alacant, 21 abril 1848 – Madrid, 9 febrer 1938)
Escriptor. Visqué bastants anys a Madrid. El seu prestigi com a poeta fou considerable. S’inspirà sobretot en la bellesa del país natal i en temes religiosos, on s’observa una influència de les doctrines espiritistes.
Publicà els llibres Pepín (1911), Lepra (1912), Judas (1914), Alicante, poema extens (1916), Satán (1918), El Profeta en su patria (1923) i El Sermón del Monte, de Jesús (1935).
(València, 5 gener 1848 – Madrid, 17 novembre 1901)
Escriptor. De jove s’establí a Madrid. Col·laborà amb Constantí Llombart i publicà Cuentos vells i baralles noves (1876), De l’agredolç, Col·loquis, lletretes i epigrames (1900), etc.
(València, 8 setembre 1848 – 30 març 1893)
“Constantí Llombart” Escriptor. En el moment que es produí l’esclat de la Revolució del Setembre de 1868, va compondre un conjunt de cants republicans que el van fer popular. Fou el principal fundador de Lo Rat Penat (1878) i director de la revista bolingüe “El Turia”.
Amb el mateix esperit que els escriptors renaixentistes de Catalunya, publicà l’antologia Niu d’abelles (1872) i fundà el “Calendari Llemosí” (1876-85), amb la intenció de mantenir relacions amb els escriptors de Catalunya i de les Illes Balears. La seva obra versà sobre diferents gèneres gràcies a la seva tasca com a home de la Renaixença.
El 1879 donà a conèixer el llibre de notes biogràfiques Los fills de la morta viva, i el 1887 publicà València antiga i moderna, on amb el nom de “morta viva” designava la llengua, abandonada i decadent, que fins aleshores no havia rebut l’alè renovador.
És també autor d’un Diccionario valenciano-castellano (1886). Com a autor dramàtic, que en un començament havia conreat el castellà, va obtenir un èxit clamorós amb Lo darrer agermanat (1883).
Enllaç web: Fundació Constantí Llombart
(Alacant, 1806 – 1848)
Escriptor. Produí bon nombre de composicions poètiques de caràcter molt popular, remarcables sobretot per ser en llengua catalana i i per l’època tan primerenca de la Renaixença en què foren escrites.
(Sant Marçal, Rosselló, 1797 – Rodés ?, França, 1848)
Professor de filosofia. Inicià estudis eclesiàstics, que abandonà, a Carcassona. Llicenciat en lletres, fou professor de filosofia al liceu d’Avinyó.
Profundament catòlic, creà la Société de la Foi, de caràcter caritatiu, i publicà opuscles com Le journalisme et les journaux, Que faire de la France? i una Mémoire sur l’instruction publique.
Malvist pel seu proselitisme religiós, fou traslladat a Rodés.
(Castelló de la Plana, 24 juliol 1848 – 26 novembre 1926)
Escriptor i polític. Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona. Cap al 1865 se n’anà a Sud-Amèrica, i fou professor de francès al Fort Edwards Institute (Nova York).
Retornat a Castelló fou propietari rural i cap al 1874 entrà al partit federal de Francesc Pi i Margall, i fou president de la Lliga de Contribuents, diputat provincial i regidor.
Escriví nombrosos articles en català, a la premsa valenciana, sobre temes econòmics, històrics i lingüístics. També és autor de l’opuscle Orientacions valencianes (1905).
Amb la seva fortuna personal, subvencionà diverses iniciatives culturals.
(Sueca, Ribera Baixa, 8 abril 1848 – 9 gener 1919)
Escriptor. Publicà unes Memorias sobre los hechos más notables de Sueca hasta 1400 (1905-07) i un Homenatge literari en honor de Josep Bernat i Baldoví (1881).
En català escriví poesies i algunes obres per al teatre, com Un dia en el Perelló, Tres hèroes de Camalet i Una fulla de llorer (1886).
(la Vila Joiosa, Marina Baixa, 16 octubre 1848 – València, 15 febrer 1919)
Marí i matemàtic. Fou professor de l’Escola de Nàutica de València.
Entre els seus treballs sobresurten Compendio de navegación astronómica (1883) i una Resolución breve, clara y exacta de los problemas más usuales en la práctica de la navegación.
Dades dels Països Catalans 