Arxiu d'etiquetes: 1863

Sorolla i Bastida, Joaquim

21 Respostes

(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)

Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.

Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).

Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).

Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.

Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.

Serra i Cerdà, Sebastià

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)

Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.

Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

Mengel, Octave

Deixa un comentari

(Celsoy, França, 15 març 1863 – Perpinyà, 20 agost 1944)

Geòleg. Fixà la residència al Rosselló, del qual estudià incansablement la geologia. Fou durant molts anys director de l’observatori de Perpinyà.

Autor d’un centenar de publicacions, entre les quals Carte géologique des Pyrénées Orientales i Études de météorologie et de climatologie du département des Pyrénées Orientales.

Donà a la costa de l’Albera el nom de Costa Vermella, que ha estat adoptat.

Liceu de València, El

1 Resposta

(València, 1836 – 1863)

Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.

En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.

L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.

Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.

Hernández i Sanz, Francesc

5 Respostes

(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)

Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.

Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.

Guillén i Piedemonti, Heliodor

Deixa un comentari

(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)

Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.

Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.

Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.

Gorgé i Soler, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)

Contrabaix i constructor de pianos.

Era germà de Pau i de:

Ramon Gorgé i Soler  (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925)  Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.

Gómez i Cros, Antoni

1 Resposta

(València, 1809 – Madrid, 17 febrer 1863)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862.

Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d’història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.

Garnelo i Aparicio, Eloísa

3 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.