Arxiu d'etiquetes: 1863

Sorolla i Bastida, Joaquim

18 Respostes

(València, 27 febrer 1863 – Cercedilla, Castella, 10 agost 1923)

Pintor. Dotat d’una ràpida visió i d’una tècnica puixant, encaminà la seva activitat pictòrica pel camí del luminisme, sobretot en escenes de pescadors i de platja.

Després d’uns anys de vacil·lació, en que pagà tribut a la pintura d’història (El Dos de Maig, L’aixecament de València contra Napoleó), va anar a París, on va conèixer l’obra de Bastien Lepage, que obrí noves perspectives a la seva pintura (Boulevard de París, 1890). Seguiren anys d’indecisió durant els quals pintà ambients valencians, evocacions històriques de gènere chico, etc, i fins i tot de tema social (Trata de blancas, 1894).

Tanmateix, el 1894 realitzà la seva primera gran pintura, La tornada de la pesca, i Sorolla es convertí, a partir d’aleshores, en el pintor de la llum mediterrània, encara que pintà quadres de tècnica acurada de tipus anecdòtic (I encara diuen que el peix és car, 1895); amb tot, inicià una època decisiva que el consagrà com a pintor de primera fila (Arribada d’una barca a la platja, 1895; Pescadors valencians, La platja de València, 1899).

Entre la seva producció excel·leix la sèrie de quadres pintats a Xàbia i el gran cicle de pintures fetes per a la Hispanic Society of America.

Fou el pare de la també pintora Maria Sorolla i Garcia.

Serra i Cerdà, Sebastià

Deixa un comentari

(Pollença, Mallorca, 1787 – Llucmajor, Mallorca, 1863)

Eclesiàstic. Doctor en teologia (1810), s’ordenà de sacerdot el 1811. Residí uns quants anys a França i Itàlia. Tornà a Mallorca el 1844, i el 1852 fou nomenat canonge de la seu.

Publicà Meditacions sobre els passos des Viacrucis (1852) i Corona de Maria Santíssima de los Dolors en el nou Calvari de Felanitx (sd).

Liceu de València, El

1 Resposta

(València, 1836 – 1863)

Institució cultural. Creada per Fermí Gonçal Moron, Antoni Rodríguez de Cepeda, Joan Sunyé, Pere Sabater, Ignasi Vidal i Manuel Benedito. Funcionà al palau del Temple entre el 1839 i el 1863.

En formaren part importants intel·lectuals del País Valencià de l’època. Per inspiració de Marià Aguiló convocà uns jocs florals bilingües (1858), on foren premiats, en català, Víctor Balaguer i Teodor Llorente i Olivares.

L’entitat publicà una revista, “El Liceo” (1841-43), en la qual aparegueren les composicions de Tomàs Villarroya i Sanz, que tòpicament són preses com a inici de la Renaixença al País Valencià.

Mantingué també un teatre i celebrà nombrosos balls aristocràtics.

Hernández i Sanz, Francesc

5 Respostes

(Maó, Menorca, 19 juny 1863 – 4 març 1949)

Arqueòleg, historiador i dibuixant. Fill de l’argenter Joan Hernández i Pons. L’any 1898 dirigí la “Revista de Menorca” i el 1905 fundà l’Ateneu Científic, Literari i Artístic de Maó.

Dirigí, també, el Museu Municipal d’aquesta ciutat. Fou membre corresponent de l’Academia de la Historia i de la de Bellas Artes de San Fernando.

Publicà diverses obres, com Compendio de geografía e historia de Menorca (1910), El archivo municipal de Alayor (1918) i Geografia històrica de l’illa de Menorca, premiada el 1926 per l’Institut d’Estudis Catalans.

Fou el pare de Joan i de Francesc Hernández i Móra.

Guillén i Piedemonti, Heliodor

Deixa un comentari

(Alacant, 12 novembre 1863 – 25 març 1940)

Pintor. Era deixeble, a Madrid, del paisatgista Castro Plasencia.

Sobresortí com a paisatgista i també conreà el quadre de gènere.

Gran part de la seva obra es conserva a Alacant, on fou molt considerat professionalment.

Gorgé i Soler, Francesc

1 Resposta

(Alacant, 1863 – 15 desembre 1933)

Contrabaix i constructor de pianos.

Era germà de Pau i de:

Ramon Gorgé i Soler  (Alacant, 1853 – Elda, Vinalopó Mitjà, 1925)  Director d’orquestra. Fou director de la banda municipal d’Elda.

Gómez i Cros, Antoni

1 Resposta

(València, 1809 – Madrid, 17 febrer 1863)

Pintor. Format a l’Acadèmia de Sant Carles i a Madrid amb Vicent López. Fou premiat als concursos de San Fernando i a les exposicions del 1856, 1860 i 1862.

Gran colorista i dibuixant, conreà el retrat, el quadre d’història i la natura morta. La seva obra, no gaire llunyana del neoclassicisme, fou apreciada per la casa reial; fou nomenat pintor de cambra el 1846. La seva obra es conserva a Madrid.

Garnelo i Aparicio, Eloísa

3 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 5 gener 1863 – Montilla, Andalusia, 18 febrer 1907)

Pintora. Filla de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez. Premiada a l’Exposició Internacional del 1892.

Col·laborà amb el seu germà Josep Garnelo i Alda en la decoració de la capella de l’Asilo de los Dolores de Montilla i és autora d’una Santa Agnès.

Realitzà, també, remarcables tapissos.

Castellví i Duran, Antoni Benet de

3 Respostes

(València, 21 gener 1766 – 28 juny 1808)

Novè comte de Castellar i onzè de la Vilanova, i baró d’Estivella i de Novetlè. Fill de Vicent Maria de Castellví i de Montsoriu.

Recollí la successió de la línia troncal i fou també setè comte de Carlet. Fou l’avi d’:

Helena de Castellví i Shelly (València, 16 octubre 1821 – Madrid, 29 desembre 1863)  Es casà amb l’infant d’Espanya Enric de Borbó, primer duc de Sevilla. La seva rebesnéta fou:

Isabel Maria del Carme de Castellví i Gordon (Madrid, 1867 – Barcelona, 22 maig 1949)  Onzena comtessa de Carlet i tretzena del Castellar, títols que aportà, per matrimoni, als Armet de Barcelona i fou la darrera Castellví de la línia de Castellar.

Blat i Soto, Josep Manuel

1 Resposta

(València, 8 abril 1840 – 1863)

Escriptor. Fill d’Agustí Blat i Blat. Fou d’activitat molt precoç.

Escriví en castellà dues obres de teatre i col·laborà al setmanari humorístic “El Tio Nelo”.