Arxiu d'etiquetes: Torregrossa

Vimpeli

Deixa un comentari

(Torregrossa, Pla d’Urgell)

(ant: Vinpèlec)  Antic terme despoblat.

Margalef -Pla d’Urgell-

4 Respostes

(Torregrossa, Pla d’Urgell)

Caseria i antic terme, situada al sector occidental del terme.

Margalef, batalla de -1810-

(Margalef / Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 abril 1810)

Fet d’armes de la Guerra del Francès, entre les forces del general francès Suchet i les que anaven a defensar Lleida, a les ordres d’Enrique J. O’Donnell, que foren encerclades i uns 5.000 homes foren fets presoners.

Aleshores Suchet pogué prendre Lleida, que resistí encara un mes.

Curcó i Rubio, Miquel

Deixa un comentari

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 23 novembre 1893 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1966)

Sindicalista i polític. Secretari general de la Federació de Treballadors de la Terra de la UGT (1936) i membre de l’USC, s’exilià el 1939.

Ingressà més tard en el Moviment Socialista de Catalunya (1959).

Badia i Capell, Miquel

2 Respostes

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 10 març 1906 – Barcelona, 28 abril 1936)

Polític. Fill d’una família camperola. Estudià el batxillerat a Lleida. El 1922 es traslladà a Barcelona per cursar els estudis de pilot de la marina mercant a l’Escola de Nàutica i treballar a la vegada.

Nacionalista radical, s’afilià a La Bandera Negra, participà en l’atemptat de Garraf contra Alfons XIII (1925). Per aquest motiu fou condemnat a dotze anys de presó.

Amnistiat el 1930, fou nomenat cap de les Joventuts d’Estat Català i, l’any 1934, cap superior d’Ordre Públic. Hagué d’exiliar-se després dels fets del 6 d’octubre d’aquell any i fou reposat en el càrrec el 1936.

Es distingí per la persecució contra els homes de la CNT. Fou assassinat, amb el seu germà Josep, al carrer de Muntaner de Barcelona.

Mir i Curcó, Conxita

Deixa un comentari

(Torregrossa, Pla d’Urgell, 25 juny 1952 – )

Historiadora. Llicenciada per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de Barcelona i a l’ICESB. Catedràtica d’història contemporània a la Universitat de Lleida, institució de la qual també fou vicerectora.

Bona part de la seva recerca s’ha centrat en l’estudi de les dinàmiques electorals en el període de la Restauració. Participà en l’obra col·lectiva Les eleccions generals a Catalunya de 1901 a 1923 (1982), i aprofundí aquesta temàtica amb Lleida (1890-1936). Caciquisme polític i lluita electoral (1985). També edità Actituds polítiques i control social a la Catalunya de la Restauració (1875-1923) (1989).

Després obrí una línia de recerca sobre la repressió franquista al món rural català, fruit de la qual són les obres Repressió econòmica i franquisme. L’actuació del tribunal de responsabilitats polítiques a la província de Lleida (1997) i Vivir es sobrevivir. Justicia, orden y marginación en la Cataluña rural de posguerra (2000). Després va continuar la seva recerca en l’anàlisi de la violència i la repressió durant l’època franquista col·laborant en l’organització de diversos seminaris i congressos.

Ha coordinat el monogràfic La represión bajo el franquismo de la revista “Ayer” (2001), Violència i repressió a Catalunya durant el franquisme: balanç historiogràfic i perspectives (2001), i ha publicat, amb Julián Casanova com a coordinador, Morir, matar. Sobrevivir. La violencia en la dictadura de Franco (2002).

Membre de diferents associacions i del consell de redacció de diverses revistes entre les quals destaquen “Recerques” i “Plecs d’Història local de l’Avenç”.