(Elx, Baix Vinalopó, 1647 – València, 1733)
Religiós jesuïta. Ensenyà a Alacant i a Mallorca. Fou rector del col·legi de Sant Pau de València.
És autor de notables escrits de caràcter religiós.
Tàrrega, Lluís
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: 1647
Saura, Joan Antoni
(Morella, Ports, segle XVI – València, 1647)
Eclesiàstic. Era doctor en teologia. Fou comissari de la Inquisició de Toledo. Visqué alguns anys a Madrid.
És autor de l’obra Votum Platonis de justo examine doctrinarum, editada a Alcalà d’Henares el 1638.
Martínez i Paterna, Francesc
(Oriola, Baix Segura, 1580 – 1647)
Historiador i eclesiàstic. Tingué un benifet a la seu oriolana.
És autor dels treballs: Exequias y fiestas fúnebres que hizo la Santa Iglesia de Orihuela y sus parroquias a la dichosa muerte del V. y Angélico padre Mosén Francisco Jerónimo Simó (1912) i Breve tratado de la fundación y antigüedad de la ciudad de Orihuela y de sus varones ilustres (1912).
Deixà inèdita una Orihuela ilustrada con cinco libros de Historia, obra que fou aprofitada per l’historiador local Agustí Maria Gisbert.
Faura, comtat de
(Camp de Morvedre, segle XVII – )
Títol senyorial, concedit el 1647 a Carles de Vila-rasa i Mercader.
La senyoria de Faura havia estat vinculada pel seu avi Joan Llorenç de Vila-rasa i d’Anglesola.
Cea de Sardenya, marquesat de
(Sardenya, Itàlia, segle XVII)
Títol concedit el 1647 a Pau de Castellví i d’Aimeric, procurador de Sardenya i cavaller de Sant Jaume (1600), fill del primer marquès de Làcon.
Bonet i de Paredes, Joan
(Oriola, Baix Segura, 1647 – Toledo, Castella, 25 febrer 1710)
Compositor. Conegut habitualment per Joan de Paredes. El 1688 fou notari de la Inquisició a Toledo, mestre de capella a Las Descalzas Reales, de Madrid (1691-1705) i, des del 1706, a la catedral de Toledo.
Compongué música d’església, Tonos i Solos humanos, i publicà un escrit sobre la Prevención de la ligadura (1694).
Marban, Pere
(Lleida, 1647 – Perú, 1713)
Missioner jesuïta. Destinat a l’evangelització dels indis moxos (Bolívia), compongué un Arte de la lengua moxa, con su vocabulario y catecismo, únic estudi existent sobre aquesta llengua.
Jorba, Pere
(Catalunya, segle XVI – Madrid, 1647)
Músic. Es formà a l’escolania de Montserrat. Fou organista excel·lent. Morí encara molt jove.
Gurrea, Dídac
(Reus, Baix Camp, segle XVII – després 1647)
Escriptor. Autor d’Exposición del cerdo (1637), Arte de enseñar hijos de príncipes y señores (1624) i d’altres obres.
Fajardo Zúñiga-Requesens y Pimentel, Pedro
(Mula, Múrcia, 1602 – Palerm, Itàlia, 1647)
Militar i cinquè marquès de Los Vélez. Fou virrei de València (1631-35).
El 1640 el comte-duc d’Olivares el nomenà lloctinent de Catalunya i cap de l’exèrcit castellà que penetrà per recuperar-la. Després d’avançar amb èxit de Tortosa a Tarragona i de reprimir la resistència amb actes de crueltat (setge de Cambrils), arribà davant Barcelona, on fou derrotat de manera estrepitosa per les forces catalanes i franceses davant Montjuïc (26 gener 1641), que motivà la seva destitució.
Fou nomenat ambaixador a la Cort pontifícia i, posteriorment, virrei de Sicília, on la seva actuació desafortunada provocà una rebel·lió, en la qual morí.
Dades dels Països Catalans 