(Xàtiva, Costera, segle XVII – Montsant, Priorat, 1679)
Monjo cistercenc. És autor de diverses al·legacions sobre els drets de l’orde del Císter, sobre la militar de Montesa, i d’un Examen de la verdad en defensa de las autoridades apostólica y real.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XV – Catalunya, segle XV)
Pintor. Treballà en 1478 amb Joan Juncosa, el seu mestre, i amb un fill d’aquest, en la decoració de l’ermita de la Misericòrdia de Reus.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1631 – Reus, Baix Camp, 1708)
Pintor. Fill de Joan. Fou monjo a la cartoixa d’Escaladei. Les seves obres, bona part de les quals perdudes, mostren una perfecta composició i un viu colorit.
Pintà per a la cartoixa de Montalegre dues grans composicions (el Naixement i la Coronació de la Verge) i realitzà decoracions per a temples de la comarques tarragonines, principalment per a Escaladei, on creà l’escola pictòrica coneguda amb el nom d’aquesta cartoixa.
Durant la seva estada a Mallorca, on hi anà castigat per la Inquisició, decorà la volta de la cartoixa de Valldemossa.
De retorn a Escaladei tingué novament problemes amb la Inquisició i decidí abandonar l’orde. Anà a Roma, obtingué el perdó del Papa i es retirà.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Ulldemolins, Priorat, 1690)
Pintor i eclesiàstic. Nebot de Joan, es doctorà en teologia, però practicà la pintura al fresc i a l’oli. És considerat com un precursor d’Antoni Viladomat.
Obra seva és la volta de la sala capitular de la seu barcelonina i també algunes pintures del claustre.
Pintà per a la capella de la Concepció de la catedral de Tarragona i per a la cartoixa d’Escaladei.
(Cornudella de Montsant, Priorat, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor. Conreà la pintura religiosa.
El 1679-80 decorà la cúpula del santuari de la Misericòrdia, de Reus. L’ajudaren en aquesta tasca el seu fill Joaquim, el seu nebot Josep i el deixeble Josep Franquet.
(Cornudella de Montsant, Priorat, 1881 – Igualada, Anoia, 1963)
Escriptor. S’establí a Igualada.
Estrenà i publicà un gran nombre d’obres teatrals com La cançó trista (1912), La serp de foc, drama líric amb música d’A. Porredon (1926), Lluita de cors (1927), Marcel (1932), El sacrifici (1933), etc.
(Cornudella de Montsant, Priorat)
Poble (815 m alt), en procés de despoblament. Esta emplaçat sobre el coll d’Albarca (774 m alt), unió del Montsant amb les muntanyes de Prades i pas de la carretera de Reus a les Garrigues, on embranca amb la que s’adreça a Prades.
A l’època musulmana hi havia hagut un castell; la serra del Montsant era coneguda amb el nom de muntanyes d’Albarca fins poc després de la conquesta cristiana del segle XII.
Municipi del Priorat (Catalunya): 63,50 km2, 533 m alt, 966 hab (2016)
Situat a la vall alta del riu de Siurana, entre el Montsant i les muntanyes de Prades, on hi ha la vall de Cornudella, al nord del coll d’Albarca. Gran part del terme és ocupat per pinedes i pasturatges.
El 1973 hi va ser construït el pantà de Siurana, que ha donat un nou impuls al regadiu, base de l’economia local juntament amb el secà (avellaner, vinya, cereals, ametller i olivera). L’avicultura i algunes activitats industrials complementen l’economia. La població va experimentar una important devallada arran del desastre de la fil·loxera i encara avui tendeix a disminuir.
La vila és a la vall, al peu dels primers relleus de les muntanyes de Prades; hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XVII, amb dos campanars.
El municipi comprèn, a més, els pobles de Siurana de Prades (amb església romànica i restes de l’antic castell) i Albarca, la caseria de les Moreres i el santuari de Sant Joan de Codolar, així com diverses masies d’interès.
Enllaços web: Ajuntament – Estadístiques
Dades dels Països Catalans 