(Alacant, 3 març 1925 – Madrid, 9 desembre 2008)
Escriptor i mestre. Visqué força temps a Melilla, on fou un dels impulsors de la revista “Manantial”.
És autor de llibres de poesia i de crítica, com: La soledad y el recuerdo (1951), Signo de amor (1954), Medio siglo de poesía amorosa en España. 1900-1950 (1959) i Poesía amorosa (1967).
(Prada, Conflent, 1973 – després 2008)
Associació científica. Creada per a l’estudi i divulgació de la sociolingüística catalana. El 1977 publicà el primer anuari, “Treballs de Sociolingüística Catalana”. Està adherit al Research Committee on Sociolinguistics de l’Associació Internacional de Sociologia.
L’any 2006 adoptà el nom d’Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana (ASOLC), que el 2008 passà a dir-se Societat Catalana de Sociolingüística i després s’integrà a l’Institut d’Estudis Catalans.
(Sant Antoni de Portmany, Eivissa, 18 maig 1917 – Vila d’Eivissa, Eivissa, 10 novembre 2008)
Pintor. Estudià a Barcelona, a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i a l’Acadèmia de Ricard Tàrrega.
Treballà a Eivissa a l’estudi de Narcís Puget, el qual influiria sobre el seu art. Aquest es mostra també lligat al de l’italià Chirico.
Fou catedràtic de dibuix a l’Institut d’Eivissa.
Ha exposat a Eivissa, Barcelona, València, Mallorca, Madrid, Bilbao, Suïssa i als EUA.
(Callosa de Segura, Baix Segura, 5 maig 1917 – 23 abril 2008)
Escriptor i pintor. Féu estudis artístics a l’Acadèmia de Sant Carles de València. Ha estat premiat diverses vegades com a pintor.
És autor de les novel·les Las aguas vuelven a su cauce (1960), Ideales blancos (1961), La chavola y la jaula (1964) i Moratalaz (1965).
(Palma de Mallorca, febrer 1872 – 25 setembre 2008)
Entitat bancària. Fundada amb la denominació de Crèdit Balear, amb un capital de 5 milions de pessetes, aviat situada al primer lloc de la banca mallorquina. Intervingué en la creació d’importants empreses mallorquines i arribà a un respectable volum d’operacions.
L’any 1933 sobtadament es féu difícil la seva situació, i el desembre de 1934 es produí la suspensió de pagaments, seguida pocs dies després per la del Banc Agrari de Balears. La repercussió popular fou extraordinària, i la intervenció del Banco de España fou decisiva per a trobar un ràpid acord amb els creditors.
Un grup de quatre bancs aportà els diners necessaris en forma de capital i de préstec, i una nova junta de govern inicià una etapa de gran austeritat que l’any 1945 havia superat la crisi. A partir del 1960, a la fi de la tutela del Banco de España, el banc inicià una expansió extraordinària vinculada amb la seva connexió amb el grup del Banco Popular Español, estengué la xarxa de sucursals, la més nombrosa de les Illes, i assolí una situació econòmica molt sòlida.
El volum dels dipòsits de l’any 1984 era de més de 39.000 milions de pessetes.
(Barcelona, 22 agost 1926 – Montserrat, Bages, 12 març 2008)
Monjo benedictí i abat titular de Montserrat (1967-89), més conegut per Cassià Maria Just.
Escolà a Montserrat (1939) i monjo (1947), fou ordenat prevere (1950). Estudià música a Roma amb Higini Anglès, Vignanelli i Carducci. De retorn, fou prefecte de l’escolania i sotsdirector de la capella de música.
En l’orde monàstic, ha estat mestre de novicis (1957), prior amb l’abat Gabriel Brasó (1964) i abat coadjutor de dom Aureli M. Escarré (desembre 1966).
El 1991 va rebre la Creu de Sant Jordi.
(Tortosa, Baix Ebre, 1 gener 1926 – París, França, 22 novembre 2008)
Pintor. Inicialment cultivà un cert realisme que, després de la seva instal·lació a París, el 1952, esdevingué un informalisme expressiu i dramàtic. El 1963 guanyà el premi de la Crítica de París.
Posteriorment es tornà a inclinar cap a la figuració, encara que molt estilitzada.
(Irun, País Basc, 1868 – Barcelona, 17 abril 1945)
Editor i bibliòfil. Fundador de l’Editorial Gustavo Gili, fou un dels promotors més importants de la indústria del llibre a Catalunya.
Fou succeït pel seu fill Gustau Gili i Esteve (Barcelona, 1906 – 24 gener 1992) Editor. Succeí al seu pare al davant de l’Editorial Gustavo Gili. Fou succeït per seu fill:
Gustau Gili i Torra (Barcelona, 1935 – 26 setembre 2008) Editor. Succeí al seu pare al capdavant de l’Editorial Gustavo Gili.
(Esparreguera, Baix Llobregat, 1916 – Barcelona, 28 octubre 2008)
Pintor, escultor i polític. Estudià a l’Escola de Llotja de Barcelona.
Col·laborà a la revista “Ariel” (1946), i el 1960 s’establí a París, on ha fet diverses exposicions.
La seva obra es dominada per un estil expressionista en el qual es feia cada vegada més evident un anhel de depurada síntesi.
(Barcelona, 1931 – 30 març 2008)
Realitzador radiofònic, actor i cantant.
Ha actuat en teatre català i ha enregistrat discs de cançó catalana. Ha fet programes radiofònics en català a Ràdio Barcelona, a Ràdio Peninsular de Barcelona i a Ràdio Miramar de Badalona i un espai en català a televisió.
El seu programa en català Radioscope assolí una gran popularitat.
Dades dels Països Catalans 