Arxiu d'etiquetes: 1124

Ibn -varis bio-

2 Respostes

Ibn ad-Dabag  (Onda, Plana Baixa, 1088 – 1151)  Historiador àrab.

Ibn Affiun al-Gafiqï  (Xàtiva, Costera, 1124 – 1188)  Escriptor andalusí. És autor d’un repertori biogràfic dels ascetes andalusins. Es destacà a la literatura pel fet d’haver recopilat i conservat el dïwän d’Ibn Gubair.

Ibn al-Labbana  (Dénia, Marina Alta, segle XI)  Historiador àrab.

Ibn ‘Alqama  (València, 1036 – 1115)  Historiador. És autor d’una història de València a l’època del Cid, avui perduda, però utilitzada per les fonts àrabs posteriors (especialment per Bayän al-mugrib d’ibn ‘Idärï). La Primera crónica general i la Crónica de veinte reyes n’inclogueren traduccions parcials.

Ibn al-Zaqqäq  (Alzira, Ribera Alta, 1096 ? – 1135)  Poeta andalusí. Fou deixeble d’Ibn al-Sïd al-Batalyawsï i del seu oncle Ibn Hafäga. És considerat un dels més insignes representants del gènere floral (poesia dedicada al paisatge) a la literatura àrab.

Ibn ‘Amira  (Alzira, Ribera Alta, 1186 – 1251)  Historiador àrab.

Ibn ‘Ayyad  (Llíria, Camp de Túria, 1149 – 1206)  Historiador àrab.

Ibn Fathun  (Oriola, Baix Segura, segle XI – 1125)  Historiador àrab.

Ibn Waqqäs Al-lamtï, ‘Abd Alläh  (Illes Balears, segle XII – 1185)  Jurista andalusí. Imam i hätïb de Palma de Mallorca, on també dirigí una escola de jurisprudència. Sembla que morí màrtir a l’alcàsser durant l’aixecament dels presoners cristians contra Ishäq ibn Muhammad ibn Gäniya.

Ibn Mardanis, Abu Abd Allah Muhammad ibn Sa’d

1 Resposta

(Peníscola, Baix Mestrat, 1124 – Múrcia, 1172)

Sobirà musulmà de València i de Múrcia (1147-72). Reietó del Llevant, anomenat rei Llop.

Proclamat sobirà de València a la mort d’Ibn Iyad (1147), estengué els seus dominis per Dénia, Xàtiva, Múrcia, Llorca, Jaen, Baeza i Carmona, i s’oposà als almohades. Rebé l’ajut del seu sogre, Ibrahim ibn Hamusk, la protecció del comte de Barcelona i la col·laboració de mercenaris cristians de diverses procedències.

Afeblit per la defecció d’Ibn Hamusk (1169) i el malcontentament dels seus súbdits, carregats d’impostos i exaccions, fou vençut pels almohades i reduït a la sobirania de Múrcia.

Bernat Ramon I de Pallars Jussà

2 Respostes

(Catalunya, segle XI – Corbins, Segrià, 1124)

Comte de Pallars Jussà (1112-24). Fill de Ramon V, succeí el seu germà Pere Ramon I.

Col·laborà en les campanyes de Ramon Berenguer III de Barcelona contra els sarraïns de Lleida i hom creu que morí a la batalla de Corbins l’any 1124. El succeí el seu nebot Arnau Mir I.

Artau II de Pallars Sobirà

8 Respostes

(Catalunya, segle XI – vers 1124)

Comte de Pallars Sobirà (1081-vers 1124). Fill i successor d’Artau I Miró i de Llúcia de la Marca. Fou nebot de Ramon Berenguer I de Barcelona i germà d’Ot de Pallars, bisbe d’Urgell.

Lluità contra els sarraïns, dels quals, caigué presoner i restà uns quants anys en captiveri. Casat amb Eslonça Martín, castellana.

Durant el seu govern fou consumada jurídicament la separació dels dos comtats pallaresos, que fins llavors eren de jure un condomini.

A la seva mort, heretà el comtat el seu fill Artau III de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, 1085 – 1167)  Comte de Pallars Sobirà (1124-1167). Sembla que exercí pacíficament el seu govern sense lluites amb els seus veïns.

El succeí el seu fill Artau IV de Pallars Sobirà  (Pallars Sobirà, segle XII – 1182)  Comte de Pallars Sobirà (1167-1182). Es casà amb Guillema. El succeí el seu fill Bernat II de Pallars Sobirà.