Arxiu d'etiquetes: 1172

Ibn Mardanis, Abu Abd Allah Muhammad ibn Sa’d

1 Resposta

(Peníscola, Baix Mestrat, 1124 – Múrcia, 1172)

Sobirà musulmà de València i de Múrcia (1147-72). Reietó del Llevant, anomenat rei Llop.

Proclamat sobirà de València a la mort d’Ibn Iyad (1147), estengué els seus dominis per Dénia, Xàtiva, Múrcia, Llorca, Jaen, Baeza i Carmona, i s’oposà als almohades. Rebé l’ajut del seu sogre, Ibrahim ibn Hamusk, la protecció del comte de Barcelona i la col·laboració de mercenaris cristians de diverses procedències.

Afeblit per la defecció d’Ibn Hamusk (1169) i el malcontentament dels seus súbdits, carregats d’impostos i exaccions, fou vençut pels almohades i reduït a la sobirania de Múrcia.

Girard II de Rosselló

5 Respostes

(Rosselló, segle XII – 4 juliol 1172)

Comte de Rosselló (1164-72). Fill de Gausfred III de Rosselló i d’Ermengarda de Besiers. Quan el seu pare repudià la muller, fou associat al govern del comtat (1139).

Vers el 1150 es rebel·là contra el seu pare juntament amb el seu oncle, Ramon Trencavell I de Carcassona-Besiers. El 1151, però, Gausfred III el confirmà com a hereu, li concedí Perpinyà i Malloles i l’associà més estretament en el govern -es qualificà comte des del 1162-.

El 1164 signà una convinença amb el vescomte Guillem IV de Castellnou; el 1165 rebé l’homenatge del vescomte Ramon de Tatzó.

Morí sense successió i testà a favor d’Alfons I de Catalunya, amb la qual cosa el Rosselló deixà d’ésser un comtat independent.

Liber Feudorum Ceritaniae

(Cerdanya, 1172 – 1176)

Cartulari de la corona catalano-aragonesa. Conservat a l’Arxiu de la Corona d’Aragó.

Conté les escriptures del segle XI, sobretot, referents al patrimoni reial del comtat de Cerdanya i de l’altra banda dels Pirineus.

El manuscrit és miniat i una part de la documentació es també integrada al Liber Foudorum Maior.

Consta de 379 folis i 272 escriptures.

Cervera, Guillem (III) de

7 Respostes

(Catalunya, segle XII – Lleida, 1172)

Senyor de Juneda i Cérvoles. Al patrimoni heretat del seu pare, Guillem (II) de Cervera, ajuntà el castell de Verdú pel seu matrimoni amb Berenguera d’Anglesola. Prengué part en la conquesta de Lleida (1149), al costat dels comtes Ermengol VI d’Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona.

Fou administrador de la part de Lleida que correspongué al comte d’Urgell i s’instal·la en un gran casal conservat fins a la fi del segle XIV, règim que subsistí fins el 1228, en aconseguir Jaume I de Catalunya la renúncia d’Aurembiaix, aleshores comtessa d’Urgell, dels seus drets feudals de Lleida.

Fou un dels signants de la carta de població de Lleida (1150), així com de molts altres actes relacionats amb el repartiment de la jurisdicció de Tarragona i Tortosa en temps de Ramon Berenguer IV i d’Alfons I el Cast.

En el testament donà la Manresana de Juneda i un mas de Vilagrassa a Poblet; deixà hereu el seu fill Guillem (IV) de Cervera.

La seva vídua professà a l’orde del Císter i fou la primera abadessa de Vallbona de les Monges.