Arxiu d'etiquetes: Cotlliure

Sant Vicenç de Cotlliure

(Cotlliure, Rosselló)

Santuari de la vila, construït en un petit illot, davant el port d’Amunt.

Les notícies més velles són de l’any 1642. La devoció popular renovà i engrandí l’església al segle XVIII i declarà el sant protector de la vila.

Entre els anys 1878 i 1886 es construí una escullera i la platja artificial de Sant Vicenç, que relliga amb la vila el santuari.

Cada any el 16 d’agost s’hi celebra una tradicional processó per mar.

Sant Elm, fort de -Vallespir-

(Cotlliure, Rosselló)

Fortificació aturonada (152 m alt), al sud de la vila, dominant, a la vegada, els ports de Cotlliure i de Portvendres. Aquesta elevació és travessada per una foradada pel ferrocarril de Perpinyà a Cervera de la Marenda.

Té forma d’estrella; fou construït el 1552 al voltant d’una torre de defensa medieval. Tant en la guerra dels Segadors (1642) com a la Guerra Gran (1793) tingué un paper important.

Rimbau, el

(Cotlliure, Rosselló)

Veïnat.

Renard de Saint-Maló, Joan Baptista

(Cotlliure, Rosselló, 16 juliol 1780 – Perpinyà, 11 febrer 1854)

Polític i erudit. Estudià a Perpinyà amb Jaubert, Racine i Laborie. Sots-prefecte de Ceret (1815-30), en retirar-se de la vida pública es dedicà a la investigació, sobretot dels arxius notarials del Rosselló, on recollí una gran quantitat de documents d’interès històric.

Publicà nombrosos texts al “Publicateur des Pyrénées-Orientales” (1832-38), sobre els bisbes d’Elna i monografies sobre Tuïr, el Voló, Ceret, Argelers i Prats de Molló. Estudià també el comerç rossellonès durant l’edat mitjana.

Deixà una gran nombre de manuscrits. Des del 1843 inscriví els seus treballs en la Societat Agrícola, Científica i Literària dels Pirineus Orientals.

Col·laborà amb ell el seu germà Jaume Renard de Saint-Maló  (Perpinyà, 1784 – 1834)  Escriptor. Col·laborà amb el seu germà en els seus estudis històrics sobre el Rosselló. S’ocupà especialment de l’antiga via Domitiana.

Ravener, torrent

(Argelers / Cotlliure, Rosselló)

Curs d’aigua de la Marenda, dins de la comarca, que neix a la serra de l’Albera, dins el terme d’Argelers, i desemboca al mar, al nord de Cotlliure.

Forma, en gran part del seu curs, el límit entre aquests dos municipis.

Madaloc, torre de

(Banyuls de la Marenda / Cotlliure, Rosselló)

Torre de senyals de forma cilíndrica, situada al cim del pic de Tallaferro, a 656 m alt, sobre l’Albera marítima, al límit dels dos termes.

És d’origen romà o islàmic, i té 30 m d’alçada.

Ha estat anomenada torre del Diable, lligada a una llegenda de bruixes.

Machado Ruiz, Antonio

(Sevilla, Andalusia, 26 juliol 1875 – Cotlliure, Rosselló, 22 febrer 1939)

Poeta. Hom sol adscriure’l a la Generació del 98, perquè la seva obra constitueix la versió lírica dels temes, de l’actitud espiritual i de la consciència dels homes que la formaren.

Durant la guerra civil es refugià a València i a Barcelona, i pel gener de 1939 s’exilià al Rosselló.

Jaume -varis bio-

Domènec Jaume  (Catalunya, segle XIV – Cotlliure, Rosselló, segle XIV)  Frare dominicà. Visqué al convent de Cotlliure. Fou provincial de l’orde i inquisidor de Mallorca. És autor d’obres religioses i d’una història de l’orde de Predicadors.

Joan Jaume  (Catalunya, segle XIV)  Metge. Traduí al català el Llibre de la figura de l’ull, d’Alcoati.

Lluís Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Califòrnia, EUA, 1775)  Religiós observant. Fou missioner a Amèrica, on morí martiritzat pels indis.

Onofre Jaume  (Illes Balears, segle XVIII – Palma de Mallorca, 1815)  Botànic. Era farmacèutic. És autor d’un diccionari de les espècies botàniques de l’illa de Mallorca.

Cotlliure, camp de

(Cotlliure, Rosselló)

Camp de concentració especial o de càstig disposat per les autoritats franceses el 1939 al castell de Cotlliure, destinat als refugiats de la guerra civil espanyola considerats indisciplinats o perillosos.

Hi hagué de 300 a 500 homes en règim penitenciari de treball forçós, amb una brigada especial de càstig.

Cotlliure, almirallat de

(Cotlliure, Rosselló, 1691 – Perpinyà, 1791)

Organisme superior per als afers relacionats amb la marina, dependent del gran almirallat de França, instituït després de l’annexió del comtat de Rosselló a França, amb residència a Cotlliure.

Els antics organismes catalans, com el consolat de mar i les prohomenies, foren posats sota la seva autoritat. Confirmat per a la província del Rosselló el 1711, el 1787 fou traslladat a Perpinyà.

Fou abolit el 1791, amb la Revolució Francesa.