Arxiu d'etiquetes: Cotlliure

Cortade, Eugeni

(Cotlliure, Rosselló, 1931 – Arles, Vallespir, 2001)

Escriptor i prevere. Mantenidor dels Jocs Florals de la Ginesta d’Or i del Felibritge, i membre fundador del GREC i de l’IREC.

Autor de diverses monografies en francès i en català, entre les quals Cotlliure marítim (1967), Catalunya i la Gran Guerra (1969), La restauration de l’abbaye de Sanint-Martin-du-Canigou par Mgr de Carsalade du Pont (1972), Retables baroques du Roussillon (1973), Pézila-la-Rivière (1975) i L’Église de Collioure (1979).

Consolació -Rosselló-

(Cotlliure, Rosselló)

Santuari de la Mare de Déu de la Consolació, al vessant septentrional de la serra de l’Albera, sota el pic de Tallaferro, a la capçalera de la vall del Dui; és envoltada de fonts i de til·lers, plàtans i castanyers.

Hom ha suposat que és successor d’un lloc de culte a Neptú, d’època romana. L’església és esmentada ja el 1292. Del 1582 al 1585 s’hi establí un convent franciscà. Hi tenia lloc una important fira els dies de festa.

Fou propietat del municipi de Cotlliure; venut el 1798 a particulars, el 1804 fou cedit a 79 altres veïns de Cotlliure en propietat col·lectiva, que encara subsisteix. L’actual edificació i la galeria coberta són de la fi del segle XVII.

Als aplecs que hom hi celebra, es ballen tradicionalment danses populars.

Cerdà, Pere

(Cotlliure, Rosselló, s XIV – Graus, Aragó, 1422)

Predicador. Ingressà al convent dominicà de Cotlliure influït per Vicent Ferrer, de qui esdevingué deixeble en l’art de predicar.

Morí en fama de santedat i fou enterrat a Santa Maria de la Penya (Graus). El seu culte fou autoritzat a Cotlliure.

Centre de Salvament i Exploració Submarina de Cotlliure

(Cotlliure, Rosselló, 1955 – )

Entitat esportiva i científica. El 1967 es convertí en Club Internacional d’Immersions de Cotlliure.

Les seves principals activitats són l’exploració i la pesca submarines i el paracaigudisme combinat amb la immersió.

Bernadí, Francesc

(Cotlliure, Rosselló, 16 febrer 1922 – Perpinyà, 27 juliol 2022)

Novel·lista en francès i pintor. Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’instal·là a Tolosa.

Ha publicat un llibre de novel·les curtes (Rue du soleil, 1955) i les novel·les Le vin de Lune (1957) i L’oeil de mer (1962).

Com a pintor decorà diverses esglésies, el Museu d’Art Modern de Cotlliure conserva algunes de la seves pintures. Conreà també l’escultura.

Berge, Francesc

(Cotlliure, Rosselló, 1779 – ? , 1832)

Militar. Participà amb Napoleó en les campanyes d’Egipte i de Síria (1798-99), d’Alemanya, Prússia i Polònia (1805-07) i de la Península Ibèrica (1808-13).

Fou ascendit a general i creat baró de l’imperi (1813). Fou cap d’estat major d’artilleria a Waterloo (1815).

El 1823 participà en la invasió francesa dels Cent Mil Fills de Sant Lluís com a tinent general d’artilleria, cos que contribuí a reformar des d’un comitè del ministeri de l’exèrcit.

Cotlliure (Rosselló)

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 13,02 km2, 10 m alt, 3.082 hab (2012)

(fr: Collioure) Situat a la cara marítima de la Marenda. Limita al sud amb la vessant nord de la serra de l’Albera, on abunden diverses espècies de bosc.

Els conreus són bàsicament dedicats a la vinya, que produeix vi dolç natural. També hi ha una important indústria de conserves d’anxoa, si bé l’activitat pesquera és en regressió. El turisme és actualment la primera font d’ingressos del municipi.

La vila es troba al voltant del port de Cotlliure, dividit en dos sectors: el port d’Amunt, que connecta amb la vila vella, i el port d’Avall, que ho fa amb el barri del Raval. Entre els dos nuclis s’alça l’antic castell de Cotlliure, dels segles XIII-XIV, declarat monument històrico-artístic. L’església parroquial de Santa Maria, construïda al segle XVII després de la destrucció de l’antic temple, es troba adossada a una torre medieval aprofitada com a campanar; conserva importants obres d’art. A la vila vella hi ha el santuari de Sant Vicenç, patró de la vila, i fortificacions. Al port d’Avall es conserva l’església gòtica d’un antic convent dominicà.

Al començament del segle XX la vila va ser freqüentada per pintors com Matisse o Picasso. El 1939 s’hi refugià i morí Antonio Machado.

Dins el terme, hi ha el santuari de la Consolació.