Arxiu d'etiquetes: 1944

Torres i Tur, Elies

Deixa un comentari

(Vila d’Eivissa, Eivissa, 1944 – )

Arquitecte i paisatgista. Professor de l’ETSAB des de l’any 1969, ha estat convidat a diverses universitats nord-americanes com Ucla i Harvard. Exercí d’arquitecte diocesà d’Eivissa entre els anys 1973 i 1977, i escriví la Guia d’Arquitectura d’Eivissa i Formentera (1980).

Conjuntament amb Josep Antoni Martínez i Lapeña ha realitzat diverses obres en l’àmbit eivissenc, on es produeix una reinterpretació dels models tradicionals de l’illa. És el cas d’habitatges unifamiliars com el de Cap Martinet (1985-87) o com la casa Boenders a Sant Antoni (1979-83) i el mateix castell d’Eivissa (1983-93), on s’estableix un diàleg amb el passat a partir de la invenció de subtils mecanismes arquitectònics, i sovint de l’ús de la ironia.

Les preocupacions relacionades amb el paisatge es veuen reflectides en obres com els jardins de la Vil·la Cecília (1982-86), a Barcelona, on aparegué el fanal Lampeluna (premi Delta de disseny), i en les rampes del castell de Castelldefels (1987-93, premi FAD).

Tomàs i Renteria, Josep

Deixa un comentari

(Binissalem, Mallorca, 1895 – Ciutat de Mèxic, Mèxic, 1944)

Dirigent republicà. Dirigí el Centre Republicà Federal de Palma i formà part de la comissió gestora que el 14 d’abril de 1931 es féu càrrec de l’ajuntament de Palma.

Posteriorment fou regidor i tingué un especial paper com a mitjancer en múltiples conflictes obrers. Fou alcalde de Palma en gener-desembre de 1933.

Teruel i Rebollo, Abelard

1 Resposta

(Oriola, Baix Segura, 1878 – Alacant, 1944)

Escriptor. Col·laborà a bon nombre de publicacions periòdiques.

És autor de moltes obres teatrals, com les comèdies Las golondrinas claras, El memoralista (1918) i Los dos crepúsculos, i sarsueles, sainets i monòlegs escrits, en majoria, col·laborant amb els autors E. Garcia i Marcili o Antoni Ferrándiz. També publicà la novel·la La rià (1909).

Roussillon, Le

4 Respostes

(Perpinyà, 2 maig 1870 – 12 agost 1944)

Diari aparegut com a successor del “Journal des Pyrénées-Orientales”. Monàrquic i catòlic, es proposava de defensar les idees de conservació política, religiosa i social contra les doctrines revolucionàries.

El 1905 desenvolupà una violenta campanya contra l’aplicació de la llei de separació de l’església i l’estat.

Reig i Genovés, Joan

Deixa un comentari

(València, 1865 – 1944)

Sociòleg. Advocat, fou deixeble de Rafael Rodríguez de Cepeda i d’Antoni Vicent, i seguidor, després, de la Democràcia Social de Severino Aznar.

A València orientà la Unió Social Cristiana, el periòdic “El Pueblo Obrero” i la Casa dels Obrers, intents de formació d’un sindicalisme catòlic fort.

Gimeno i Rodríguez-Jaén, Vicent

1 Resposta

(València, 9 març 1878 – Lloret de Mar, Selva, 18 agost 1944)

Metge i polític. Fill d’Amali Gimeno i Cabañas.

Fou professor de medicina a Barcelona i a Madrid i diputat a corts per Llíria i Sagunt.

Garnelo i Alda, Josep

2 Respostes

(Énguera, Canal de Navarrés, 25 juliol 1866 – Montilla, Andalusia, 29 octubre 1944)

Pintor. Fill de Josep Ramon Garnelo i Gonzálvez, i germà d’Eloísa Garnelo i Aparicio. Estudià a la universitat i a l’Escola de Belles Arts de Sevilla, i, més tard, a la de San Fernando de Madrid.

Fou premiat, en diverses exposicions nacionals, per obres com La mort de Lucano, Duel interromput, Cornèlia i Santuari grecoibèric, i el 1888 obtingué una pensió a Roma, gràcies a El centaure Nessos.

Realitzà pintures murals i fou professor a les escoles de Belles Arts de Saragossa, Barcelona (1895) i Madrid. Acadèmic de San Fernando (1912) i sots-director d’El Prado (1915-18), fou cobert d’honors oficials. Té obres als principals museus d’Espanya, sixí com a Roma, Brussel·les, Londres, Buenos Aires, etc.

La revista “Énguera” li dedicà un important número d’homenatge el 1965. Col·laborà, també, com a crític, a la revista “El Arte”.

Garcés i Ramon, Joan Enric

Deixa un comentari

(Llíria, Camp de Túria, 1944 – )

Polític i escriptor. Estudià ciències polítiques i dret a les universitats de València i Madrid i amplià estudis a la Sorbona, on es doctorà. Durant el curs 1969-70 donà classes sobre teoria de l’estat a la universitat de Madrid.

També fou professor a les universitats de Lovaina, Oxford, Bogotà i Santiago de Xile, on conegué Salvador Allende, de l’equip del qual fou assessor polític mentre Allende detingué la presidència de la República.

Coneixedor i testimoni de l’experiència de la Unidad Popular, ha escrit El estado y los problemas tácticos en el gobierno de Allende (1974). També és autor de Cuba: un enfoque de su sistema político (1967).

Ferrer i Calatayud, Pere

Deixa un comentari

(València, 1 gener 1860 – 7 abril 1944)

Pintor i acadèmic. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles, a València, i fou deixeble d’Antoni Cortina.

Excel·lí sobretot com a pintor de marines, flors i retrats, i sentí predilecció pels tons blaus.

Condecorat amb la creu d’Isabel la Catòlica (1897). Des del 1919 dirigí l’Acadèmia de Belles Arts de València. Obtingué premis en nombroses exposicions nacionals i internacionals.

Entre les seves obres cal citar Salvament d’un nàufrag, Xoc a alta mar, Platja de cabanyal i Sense rumb (Museu de Belles Arts de València).

Conte, Eduard

Deixa un comentari

(Perpinyà, 16 octubre 1862 – París, França, 7 febrer 1944)

Escriptor i periodista. Col·laborador de “La Dépéche” de Tolosa (Llenguadoc).

Ha publicat moltes novel·les, entre les quals George Sauvageon, on evoca els seus records de jovenesa al Rosselló, llibres de viatges i un estudi sobre el pintor Ribera.