(Mislata, Horta, 1939 – )
Pintor. Estudià a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. Fou membre del grup inicial de l’Equip Crònica i d’Estampa Popular de València. El 1974 participà en la mostra col·lectiva El realisme, avui, de la galeria Val i Trenta de València.
Algunes de les seves obres més significatives són Aquel gato de Picasso (1972), La delicada labor de castración (1973), De qué sirve un grito (1974) i L’Espill (1974).
(Balones, Comtat, 15 juliol 1837 – Mislata, Horta, 16 novembre 1920)
Eclesiàstic i escriptor. S’ordenà sacerdot el 1865 i exercí com a coadjutor de Casinos, Pedreguer i Dénia, i com a rector a Anna i Mislata, en les quals recollí una sèrie de dades que li serviren per escriure llibres folklòrics extremadament rics pel que fa al material i al lèxic.
Entre les seves obres de lingüística cal esmentar: Diccionario general valenciano – castellano (1891), Vocabulario valenciano-castellano. El más completo de los publicados hasta el día (1900) i Vocabulari monosil·làbic valencià-castellà (1915), i entre els de folklore, algunes firmades amb el pseudònim d’Un Aficionat: Tipus, modismes i coses rares i curioses de la terra del Xe (1906), Encisam de totes herbes o ensarts de cançons de valencianes i castellanes, refranys, etc. (1891), Trossos i mesos, Cudolots, Coses velles i novelles de la terra del Xe, entre d’altres.
Arnau Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1339, amb Mateu Llançol, anà a protegir la frontera meridional, amenaçada per una invasió sarraïna.
Berenguer Llançol (País Valencià, segle XIII – segle XIV) Cavaller. El 1309 participà a l’expedició de croada a Almeria que dirigí el rei Jaume II el Just.
Berenguer Llançol (País Valencià, segle XIV – Mislata, Horta, 1348) Cavaller. El 1347 abraçà la causa de la Unió. L’any següent es trobà a Mislata, on els unionistes foren batuts decisivament. Hi fou mort, i precisament a mans del seu cosí Ramon de Riu-sec, que era un dels principals reialistes de València.
Joan Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1323 anà a l’expedició per sotmetre Sardenya a les ordres de l’infant Alfons, el futur rei Benigne.
Mateu Llançol (País Valencià, segle XIV) Cavaller. El 1339 fou un dels mobilitzats principals al regne de València, davant els temors d’una invasió sarraïna, amb el seu parent Arnau Llançol. El 1347 fou un dels més destacats a la formació de la Unió Valenciana, alçada contra l’autoritat de Pere III el Cerimoniós.
(Mislata, Horta, 18 abril 1831 – València, 4 febrer 1886)
Propagandista cristià. Fuster d’ofici.
Introduí a Mislata les Conferències de Sant Vicenç de Paül, a València (1861) la Germandat del Santíssim Sagrament, una casa de vocacions eclesiàstiques i, el 1884, el Patronat de la Joventut Obrera, encara en activitat.
(Xàtiva, Costera, 1532 – Mislata, Horta, 28 setembre 1614)
Jurisconsult. Es doctorà en dret a la universitat de València. S’establí en aquesta ciutat. Es relacionà amb el rei Felip II. Fou advocat de pobres i més tard oïdor fiscal de l’Audiència. Es jubilà devers el 1592. Es retirà aleshores a les seves possessions de Cerdanet, prop de Mislata, on morí.
Entre les seves obres de caràcter jurídic, algunes d’elles en llatí, destaquen les titulades Visita de la cárcel y de los presos (1574), Verdadero gobierno de la monarquía de España, tomando por su propio sujeto la conservación de la paz (1581), Viriloquium en reglas de estado (1604), Repartimiento sumario de la jurisdicción de SM en el reino de Valencia (1609) i Discurso en razón de abreviar pleitos y que sean muchos menos, así en lo civil como en lo criminal, y que no se cometan tantos delitos (1613); als preliminars d’algunes d’elles hi ha poesies dels seus fills Maximilià i Tomàs Cerdà de Tallada i Sancho.
Municipi de l’Horta (País Valencià): 2,06 km2, 29 m alt, 43.281 hab (2014)
Situat a la plana al·luvial del Túria, molt a prop de València, de la qual ha esdevingut pràcticament una ciutat dormitori.
L’agricultura ha perdut terreny en benefici de l’edificació. Els regatges derivats de la sèquia de Mislata, amb aigües procedents del Túria, fan possible l’agricultura de regadiu, la qual es destina als conreus d’horta (cebes, blat de moro). Avicultura. La indústria, on destaca la paperera, la producció de la qual s’inclou al sector paperer de València i els seus entorns; segueixen després les tèxtils, les adoberes, les metal·lúrgiques, de la construcció i, en últim lloc, cal esmentar l’alimentària i la química. Àrea comercial de València. Aquest desenvolupament industrial ha estat la causa de l’important augment demogràfic del municipi.
El poble és d’origen islàmic; hi destaca l’església parroquial dels Àngels, del segle XVIII. El 1348, durant les guerres de la Unió, hi va tenir lloc la decissiva batalla de Mislata.
Enllaços web: Ajuntament – Mislata Jove
(Mislata, Horta, 9 desembre 1348)
Acció bèl·lica entre Pere III el Cerimoniós i la Unió valenciana.
Havent guanyat el rei, aquesta victòria li permeté d’emparar-se de la ciutat de València, on féu executar els caps de la revolta.
Fou la batalla decisiva de la guerra de les Unions, i en sortí reforçat l’autoritarisme reial.
Dades dels Països Catalans 