(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
Estany del delta del Llobregat, al sud-oest del terme, pròxim a l’estany de Remolar.
Bufera, la
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: Prat de Llobregat
Gallart i Monés, Francesc
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 30 setembre 1880 – Barcelona, 16 març 1960)
Metge. Es llicencià en medicina a la Universitat de Barcelona (1901). El 1913 fundà l’Escola de Patologia Digestiva a l’Hospital de la Santa Creu, que dirigí fins al 1951.
Fou ponent a sis Congressos de Metges de Llengua Catalana i presidí l’Acadèmia i Laboratori de Ciències Mèdiques en el període 1926-28. Fou el promotor del I Congrés de Patologia Digestiva (1930) i en presidí el segon.
El 1935 fundà la Sociedad Española de Patología Digestiva. L’any 1945 fou nomenat president de la Societat Internacional de Gastro-enterologia.
Fundà els “Manuales de Medicina Práctica”, que dirigí fins el 1952, i publicà Patología abdominal clínica (1943) i més de 150 treballs sobre la seva especialitat.
Codina i Vilà, Jaume
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 16 setembre 1923 – 22 maig 2007)
Historiador. Ha dedicat la seva obra a l’estudi del Baix Llobregat (especialment del Prat) i a la defensa de la comarca contra els factors externs que la desnaturalitzen.
Ha publicat entre d’altres: La gent del fang (1966), L’Hospitalet de Llobregat (1970), Les generacions pratenques (1972), Curs d’introducció a la història de l’Hospitalet (1975), Resum d’història del Prat (1976) i Els santboians de 1490 (1990).
Cisteller, Moreu
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, segle XVI – Barcelona, 18 juliol 1543)
Bandoler. La seva activitat, ensems amb la de la partida d’Antoni Roca, inicià un dels períodes més violents del bandolerisme popular català a la segona meitat del segle XVI.
Fou capturat prop de Vilafranca del Penedès (abril 1543), juntament amb el seu segon, lo Biscaio, i setze dels seus, tots ells foren executats.
Ballet Alexia
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat, 1977 – )
Companyia de dansa. Fundada per Olga Socías que treballa la dansa per a un públic infantil i juvenil.
Ha muntat els següents espectacles: El baile, Dues imatges, La canción de Solveig, Cuadros, Un océano, dos pupilas (1977), La cigala i la formiga, El somni d’una nina, Pere i el llop (1981), Si no ens entenen pel llenguatge, entenem-nos per amor (1982), Mercè a dos (1984), Gilgamesh (1985), Pirates, Mag i Sant Jordi i el drac (1989), El gat amb botes (1991), El soldadet de plom (1992), Margarida (1993), El màgic Traçapoca, Tiro perquè em toca (1994) i Ali-Babà (1996).
Barcelona, aeroport de
(el Prat de Llobregat, Baix Llobregat)
(o aeroport del Prat) Aeroport. És el més important dels Països Catalans per als vols regulars, situat al sud-oest del Prat, entre els estanys de l’Illa, del Remolar i el litoral, prop de la punta del delta del Llobregat i de Barcelona.
L’any 1913 s’hi havia iniciat l’aeròdrom de la Volateria i el 1915 s’hi havia establert l’Aeroclub de Catalunya. El 1920 hom inicià els primers vols regulars a Mallorca, que des del 1939, amb la línia de Madrid, constituí una de les connexions principals de l’aeroport. Ampliat el 1929, l’aeròdrom acollí el 1931 la primera línia aèria catalana, l’anomenada d’Andorra, que moria a la Seu d’Urgell.
El 1933, any que era constituïda la Companyia Aero-taxi Mallorca, la Generalitat intentava de transformar l’aeròdrom en aeroport internacional de Barcelona, respectant les instal·lacions esportives i les militars que ja funcionaven. A partir del 1939 hom l’anomenà aeroport Muntadas (popularment, del Prat) i Aeroport Transoceànic de Barcelona. L’aeròdrom esportiu ha estat traslladat a Sabadell (Aeroclub Barcelona-Sabadell) i el militar depèn del de Saragossa.
L’expansió ha estat ràpida, però inferior a la d’altres aeroports, com els centrals de cada estat (la seva àrea de serveis topa amb les dels de Madrid, Roma, Milà, Zuric i París) i els turístics (el de Mallorca ja l’ha superat en tot el que fa referència als vols no regulars). És el segon aeroport de l’estat espanyol en nombre de mercaderies i el tercer pel que fa al trànsit de passatgers.
Disposa de 6.073 m de longitud de pistes i té línies regulars amb gairebé tots els aeroports espanyols i amb els principals europeus. Entre el 1988 i el 1992 fou objecte d’una important remodelació i ampliació.
Enllaç web: Aeroport de Barcelona
Dades dels Països Catalans 