Municipi i capital de la comarca de la Plana Alta (País Valencià): 107,5 km², 30 m alt, 173.841 hab (2014)

Situat a la costa septentrional del País Valencià, capital de la província de Castelló de la Plana.

GEOGRAFIA FÍSICA – La ciutat es troba al centre de la plana regada que s’estén al nord del petit delta del Millars, als peus dels darrers contraforts del Sistema Ibèric: les muntanyes del Desert de les Palmes (Roca Blanca, 628 m), el Collet i les serretes de la Magdalena, a uns 5 km de la mar. La zona costanera era formada per una sèrie d’estanys i marjals separats de la mar per un cordó de dunes i convertits avui en terres d’horta per dessecació dels aiguamolls i arrossars.

ECONOMIA.- L’agricultura de regadiu, predominant, aprofita l’aigua del subsòl, la del Millars mitjançant la sèquia de Castelló (d’origen medieval) i la de la rambla de la Viuda per mitjà del pantà de Benadressa (1925). Administra les aigües la comunitat de regants i els principals productes són la taronja i les hortalisses. L’arròs i els productes de secà (ametlles) es troben en decadència. La pesca es localitza al Grau de Castelló, el barri marítim on fou construït a principi del segle XX el port, un dels més importants ports pesquers (sardina, seitó, sorell, pagell, moll, rap, etc) de la costa mediterrània occidental. Hi ha indústria conservera. És important la funció comercial del port, que exportava bàsicament taronges i ceràmica (taulellets), però que a partir del desenvolupament industrial dels anys 1960 ha estat superada per la importació de petroli i també d’adobs i ciment. La tradicional indústria ceràmica s’ha modernitzat de cara a la construcció i han adquirit importància la construcció mecànica, els fertilitzants i la indústria química. Hi ha una refineria de petroli al barri del Serrallo. Al sector costaner que va des del Grau fins a les Vil·les de Benicassim es concentra l’activitat turística (hotels, apartaments, urbanitzacions). Aeroport esportiu.

LA CIUTAT.- El nucli antic s’articula entorn dels carrers Major i d’Enmig i el de Colom, transversal. A la Plaça Major s’alça la Casa de la Ciutat (segles XVII-XVIII), amb façana d’aire renaixentista, i l’església de Santa Maria, actual catedral del bisbat (Castelló és co-seu del bisbat de Sogorb-Castelló des del 1960). Aquest edifici, que havia estat bastit el segle XV en estil gòtic, fou derruït el 1936 i reconstruït pocs anys després; resta l’antic campanar de torre vuitavada, exempt, bastit a la fi del segle XVI, conegut com el Fadrí. Altres edificis d’interès són el Palau del Bisbe (segle XVIII), antiga residència dels bisbes de Tortosa, els antics convents de les Caputxines (segle XVI, on es conserva obra de Zurbarán), de Santa Clara (segle XVI, després institut d’ensenyament), dels dominicans (segle XVI, després Casa de Beneficència), els de Sant Agustí i de Sant Francesc, convertits en casernes, etc. El Museu de Belles Arts, a l’edifici de la Diputació, conserva pintura gòtica i barroca

HISTÒRIA.- La primitiva població -identificada sense fonament amb la Castalia citada per Estrabó- es trobava al collet de la Magdalena, on hi ha l’actual santuari. Conquerida als àrabs per Jaume I el 1233, el mateix rei n’autoritzà el 1251 el trasllat a l’antic palmerar de Borriana, on s’establí el nucli inicial, emmurallat.

Fou objecte de diverses donacions per part dels sobirans catalano-aragonesos malgrat la resistència dels seus habitants, que havien augmentat gràcies a diversos privilegis i exempcions. El 1335 esdevingué seu de la governació dellà Uixó. Durant les guerres de la Unió fou un dels centres més actius de la revolta contra Pere III el Cerimoniós (1348). En el Compromís de Casp lluità a favor de Jaume II d’Urgell (1412), i el segle següent, en la revolta de les Germanies, fou presa per les forces del duc de Sogorb (1521).

El creixement demogràfic, agrícola i comercial s’incrementà a partir del segle XVI, quan li fou concedida la llibertat d’embarcament i desembarcament a la platja. Després de la fi de la Guerra de Successió (1708), el conreu de cànem -que donà lloc a la fabricació de sogues- i la producció de seda adquiriren importància al costat de l’expansió del conreu de la taronja.

El general Suchet ocupà la ciutat (1811) durant la Guerra del Francès. Al llarg del segle XIX participà en les lluites polítiques i ideològiques des d’un caire marcadament liberal -tingué especial importància el setge de la ciutat del 1837 per les forces carlines de Ramon Cabrera, que foren derrotades- i hi arrelaren els partits republicans i federals.

Ha estat també un nucli important del nacionalisme al País Valencià i el 1932 hi foren acceptades les normes ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans. A la fi del segle XIX, l’arribada del ferrocarril de València a Barcelona es complementà amb el ferrocarril de via estreta d’Onda -centre ceràmic- al Grau, i les obres del port s’iniciaren el 1891.

Enllaços web: Ajuntament – Turisme