Dibuixant, més conegut pel seu nom artístic de Javier Montesol.
(Tortosa, Baix Ebre, 1833 – Xest, Foia de Bunyol, 1867)
Enginyer naval. És autor de remarcables estudis de la seva especialitat.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 1835 – Barcelona, 1868)
Escenògraf. Establert a Barcelona. Deixeble de Marià Carreras.
En col·laboració amb Soler i Rovirosa, féu els decorats de Gli Ugonotti, L’Africana i Dinorah.
(Catalunya, segle XIV – Grècia ?, segle XIV)
Militar. Destacat a la Grècia catalana.
En 1381 era comandant de l’Acròpolis d’Atenes i en féu lliurament solemne a Felip Dalmau de Rocabertí, acabat d’arribar de Catalunya com a lloctinent de Pere III el Cerimoniós.
(Barcelona, segle XVII – Palamós, Baix Empordà, 1668)
Religiós agustí. Fou catedràtic de teologia a l’Estudi General de Lleida.
Excel·lí pels seus sermons, molts dels quals foren publicats.
(Lleida, 1824 – 1865)
Periodista i advocat. Fou cronista de Lleida.
Escriví una Memoria referente a las mejoras locales de que es susceptible Lèrida.
(València, segle XIV – Atenes ?, Grècia, 1414)
Arquebisbe d’Atenes i de Càller. Era un dels qui prepararen amb delit la reconeixença explicita de la sobirania de Pere III el Cerimoniós a la Grècia catalana. La seva actuació política resultà important.
Fou el germà de Pere Ballester (València ?, segle XIV – Grècia, segle XIV) Baró de la Grècia catalana. Senyor de Kapraina i de Petra, a la Beòcia. Els seus dominis foren perduts el 1379, a la invasió de les companyies navarreses a sou de Jaume de Baux. Fou un dels partidaris de transferir a Pere III el Cerimoniós la sobirania dels ducats d’Atenes i de Neopàtria.
(Catalunya ?, segle XIX – Londres, Anglaterra, 1879)
Cantant. Fou un baix ben estimat per les seves remarcables actuacions als teatres d’òpera de diversos països.
(Illes Balears ?, segle XVII – Catalunya, segle XVII)
Pintor i daurador. En 1640 decorà les ventalles de l’orgue del temple de Santa Maria, a Manresa.
Féu altres obres a la mateixa ciutat i a Navarcles (Bages).
Dades dels Països Catalans 