Petita vall, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi.
Petita vall, que aflueix, per l’esquerra, a la vall de Baiasca, poc abans de la confluència amb la de la Noguera Ribagorçana.
És drenada pel torrent d’Auressi.
(Buenos Aires, Argentina, 1876 – 1890)
Setmanari en català. Publicat en tres èpoques (1876-77, 1878-80 i 1889-90).
Fundada i dirigida per l’advocat Antoni de P. Aleu, fou el primer periòdic en català a l’Amèrica del Sud.
Hi col·laboraren, entre d’altres, Valentí Almirall i Artur Masriera, i publicà, ja el 1878, una edició de L’Atlàntida de Jacint Verdaguer.
Serra (2.021 m alt), que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de la Guingueta d’Àneu i de Llavorsí dels de la Vall de Cardós i de Tírvia.
Coma de la capçalera del riu de Bords, a l’antic municipi de Betlan, limitada al nord pel pic de coma d’Auran (2.427 m alt) i a l’est pel tuc de Samont, separat de l’anterior pel coll de Mont.
(Aragó ?, segle XIII – Constantinoble, Turquia, 1305)
Dirigent dels almogàvers. Almirall de la Gran Companyia Catalana, quan aquesta es traslladà a Constantinoble a sou d’Andrònic II per tal de lluitar contra els turcs.
Emparentat amb la família imperial per lligams matrimonials, va abjurar la religió catòlica i adoptà els costums bizantins. Fou nomenat almirall de l’imperi (1302) i va tenir com a base naval l’illa de Quios.
Va morir assassinat pels grecs a Andrinòpolis.
(Barcelona, 1806 – 1862)
Pintor. Estudià a l’Escola de Llotja. Fou pensionat a Roma per la Junta de Comerç, el 1826.
Conreà de preferència els temes d’inspiració religiosa.
Depressió (2.330 m alt) de la línia de crestes de la zona axial pirinenca entre el pic Roig i el pic de Guiló, al límit de la vall de Cardós amb la regió occitana de Coserans (terme d’Aulus).
(Sant Joan de les Abadesses, Ripollès / la Vall de Bianya, Garrotxa)
Coll de la serra de les Cambres. Contrafort de la serralada que separa les dues comarques.
(Barcelona, 1904 – 1989/90)
Pintor i orfebre. Ha conreat sovint els temes de ballet, en els quals ha excel·lit.
Llogaret (916 m alt) de l’antic municipi d’Espluga de Serra (Alta Ribagorça), situat damunt un serrat, a l’esquerra del barranc de Torogó.
La seva antiga església parroquial depenia de la de Sapeira.