(Aragó ?, segle XVI – segle XVII)
Escriptor. Pseudònim encara sense identificar amb que apareix signada una segona part apòcrifa del Quixot, publicada a Tarragona el 1614.
Cervantes afirma en la segona part autèntica que es tractava d’un aragonès.
Caseriu, situat al vessant meridional de la serra de l’Avellà (776 m alt), que separa la conca de l’Anoia de la del riu de Foix.
(la Pobla de Cérvoles, Garrigues / Vilanova de Prades, Conca de Barberà)
Coll (975 m alt) de la serra la Llena, límit dels dos municipis.
(Tremp, Pallars Jussà / el Pont de Suert, Alta Ribagorça)
(ort ant: la Bedoga d’Adons) Tossal (1.834 m alt) de la serra de Sant Gervàs, termenal dels dos municipis, a 8 km al sud d’Adons, que forma un gran espadat per la banda de llevant.
(Tarragona, segle XVI)
Jurisconsult. És autor del tractat Ordo procedenti contra invasores, secundum consuetudines tarraconenses.
(Perpinyà, segle XVII – Nils, Rosselló, 25 juny 1665)
Militar. Comandà les forces rosselloneses durant la guerra dels Segadors i participà decisivament en la batalla de Montjuïc (1641). Aquell mateix any expulsà les tropes espanyoles del Rosselló, obtingué el grau de mariscal de camp i l’any següent el títol de cavaller.
El 1655, al servei de França, prengué Solsona, però més tard l’hagué d’evacuar, així com també Olot (1657). El 1660 fou nomenat cònsol de Perpinyà.
(Catalunya, segle VIII – segle IX)
Antic comtat de la Marca Hispànica. Creat per Ludovic Pius amb els territoris conquerits de Vic, Cardona i Casserres.
Guifré I el Pelós (segle IX) el repoblà i integrà als comtats de Barcelona.
(Alins / Lladorre, Pallars Sobirà)
Cim (2.553 m alt) de la serra que separa la vall de Cardós de la vall Ferrera, entre els dos municipis.
(les Valls d’Aguilar, Alt Urgell)
Llogaret de l’antic mun. de la Guàrdia d’Ares, situat prop de Trejuvell, de la parròquia del qual depenia la seva església.
(la Guingueta d’Àneu, Pallars Sobirà)
(o Orós) Antic llogaret de la vall d’Àneu, a l’antic municipi d’Unarre, situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa el segle XIX, encara tenia jurisdicció pròpia; l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre.
Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós.
Dades dels Països Catalans 