Sicília, influència catalana a -1285/1714-

(Sicília, Itàlia, 1285 – 1714)

Període en que l’illa estigué sota el domini de la corona catalano-aragonesa.

Després de la campanya de Sicília (1282-85), Pere II el Gran va nomenat governadora de l’illa la seva esposa Constança i com a successor el seu segon fill, Jaume I de Sicília. Aquest, d’acord amb el seu germà Alfons III, va dur a terme una política comercial i colonitzadora ambiciosa que es va concretar en el vassallatge de Tunis i les estretes relacions amb Granada i Egipte.

La coronació pel papa de Carles el Coix, successor de Carles d’Anjou, com a rei de Sicília (1289), va fer inevitable la lluita oberta entre les cases de Catalunya-Aragó i d’Anjou. Quan Jaume de Sicília va ésser coronat rei de la corona catalano-aragonesa (Jaume II) deixà el seu germà Frederic com a lloctinent de l’illa.

El tractat d’Anagni (1295), pel qual Jaume II cedí l’illa als Anjou, no va ésser acceptat ni pels sicilians ni per Frederic, que fou coronat rei de Sicília i s’encarà amb èxit al seu germà Jaume II, el qual, obligat pels seus compromisos amb el papa, va enviar dues expedicions contra ell.

Per la pau de Caltabellota (1302) es va reconèixer el domini vitalici de Frederic sobre Sicília, que havia de passar als Anjou a la seva mort. Aquesta pau va permetre a Frederic de llicenciar els almogàvers que van emprendre l’expedició a Orient; aquesta expedició va tenir com a resultat la creació dels ducats d’Atenes i Neopàtria sota el senyoriu dels reis de Sicília.

Contràriament al que s’havia estipulat en la pau de Caltabellota, a la mort de Frederic (1337) la corona siciliana va passar als seus descendents, que la van conservar en lluita constant amb els Anjou, aliats eventualment amb part de la noblesa de l’illa.

La reincorporació a la corona catalano-aragonesa s’inicià amb el matrimoni de Pere III el Cerimoniós amb Elionor de Sicília. El fill de Pere, Martí, assumí la corona siciliana a la mort sense descendència legítima del seu propi fill, Martí el Jove, el qual havia heretat els drets al tron de la seva àvia Elionor i els de la seva esposa, la reina Maria.

La unió de les corones de Catalunya-Aragó i Sicília en una mateixa persona va tenir per a Catalunya una importància immensa, perquè l’illa era el graner del Principat, especialment de la ciutat de Barcelona.

El 1442 es féu la unió de Nàpols i Sicília sota Alfons IV el Magnànim, que va convertir ambdós regnes en el centre polític de les seves possessions mediterrànies. El seu fill i successor Ferran no va saber mantenir la independència d’aquest regne, i Ferran el Catòlic va apoderar-se de Sicília i Nàpols.

Aquests territoris van romandre sota el domini de la corona espanyola fins al tractat d’Utrecht-Rastadt (1713-14), pel qual Sicília va passar a la casa de Savoia.

376 pensaments sobre “Sicília, influència catalana a -1285/1714-

  1. Retroenllaç: Santapau i de Cardona, Ramon de | Dades de Catalunya

  2. Retroenllaç: Riera, Cervià de | Dades de Catalunya

  3. Retroenllaç: Ribelles, Ponç de (varis) | Dades de Catalunya

  4. Retroenllaç: Requesens (varis/es) | Dades de Catalunya

  5. Retroenllaç: Puigverd (varis/es) | Dades de Catalunya

  6. Retroenllaç: Pròixida i de Centelles, Olf de | Dades de Catalunya

  7. Retroenllaç: Pròixida i de Centelles, Gilabert de | Dades de Catalunya

  8. Retroenllaç: Ponç i d’Icard, Lluís | Dades de Catalunya

  9. Retroenllaç: Ponç V d’Empúries | Dades de Catalunya

  10. Retroenllaç: Ponç (varis) | Dades de Catalunya

  11. Retroenllaç: Pinós, Bernat de (varis) | Dades de Catalunya

  12. Retroenllaç: Pere II de Sicília | Dades de Catalunya

  13. Retroenllaç: Pere (varis) | Dades de Catalunya

  14. Retroenllaç: Peralta i Sclafani, Mateu de | Dades de Catalunya

  15. Retroenllaç: Peralta i Sclafani, Guillem de | Dades de Catalunya

  16. Retroenllaç: Peralta, Guillem de | Dades de Catalunya

  17. Retroenllaç: Peiró, Bartomeu | Dades de Catalunya

  18. Retroenllaç: Pardo de la Casta i Roda, Pere | Dades de Catalunya

  19. Retroenllaç: Palagonia, baronia de | Dades de Catalunya

  20. Retroenllaç: Orlando, batalla del cap | Dades de Catalunya

  21. Retroenllaç: Orland | Dades de Catalunya

  22. Retroenllaç: Oms i de Santapau, Berenguer V d’ | Dades de Catalunya

  23. Retroenllaç: Nàpols, conquesta de | Dades de Catalunya

  24. Retroenllaç: Napolió | Dades de Catalunya

  25. Retroenllaç: Mur (varis/es) | Dades de Catalunya

  26. Retroenllaç: Montsó, Llorenç de | Dades de Catalunya

  27. Retroenllaç: Mont-roig (varis) | Dades de Catalunya

  28. Retroenllaç: Montornès (varis) | Dades de Catalunya

  29. Retroenllaç: Monterosso, baronia de | Dades de Catalunya

  30. Retroenllaç: Montcada i Sclafani, Mateu de | Dades de Catalunya

  31. Retroenllaç: Montcada i d’Alagó, Joan de | Dades de Catalunya

  32. Retroenllaç: Montcada i Abbate, Antoni de | Dades de Catalunya

  33. Retroenllaç: Montcada, Guillem Ramon de | Dades de Catalunya

  34. Retroenllaç: Monreale, baronia de | Dades de Catalunya

  35. Retroenllaç: Martí I de Sicília | Dades de Catalunya

  36. Retroenllaç: Martí I de Catalunya | Dades de Catalunya

  37. Retroenllaç: Martí | Dades de Catalunya

  38. Retroenllaç: Marmilla, comtat de | Dades de Catalunya

  39. Retroenllaç: Marc, Ausiàs | Dades de Catalunya

  40. Retroenllaç: Manresa, Ramon de | Dades de Catalunya

  41. Retroenllaç: Malta i Gozzo, marquesat de | Dades de Catalunya

  42. Retroenllaç: Mallol, Arnau | Dades de Catalunya

  43. Retroenllaç: Maça de Liçana i d’Alagó, Pere | Dades de Catalunya

  44. Retroenllaç: Maça i de Liçana, Pere (IV) | Dades de Catalunya

  45. Retroenllaç: Llupià-Bages, Hug de | Dades de Catalunya

  46. Retroenllaç: Llupià-Bages, Ramon de | Dades de Catalunya

  47. Retroenllaç: Lluís I de Sicília | Dades de Catalunya

  48. Retroenllaç: Lloria, Roger de | Dades de Catalunya

  49. Retroenllaç: Lloria, Nicolau de | Dades de Catalunya

  50. Retroenllaç: Llorac, Berenguer de | Dades de Catalunya

Respondre