(Alta Cerdanya / Baixa Cerdanya)

Regió natural i històrica (1.084,6 km²), situada a la regió pirinenca. El territori que administrativament correspon a Catalunya (Baixa Cerdanya) té la capital a Puigcerdà, i la que està en territori francès (Alta Cerdanya) la capital és Sallagosa.

La Cerdanya està compresa entre les comarques del Conflent, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès i Andorra. Constitueix una unitat geogràfica ben definida que comprèn la fossa de la Cerdanya i el cinturó de muntanyes que l’envolta.

Fisiogràficament cal distingir dues regions ben diferenciades: la plana i la muntanya. La plana, suaument ondulada, que s’estén d’oest a est, entre 900 i 1.000 m alt, ocupa el fons de la fossa de la Cerdanya i és l’única plana important del Pirineu català; està formada per materials paleozoics, pissarres i granits, recoberts per una capa de conglomerats i d’argiles d’origen terciari i quaternari; l’estret d’Isòvol divideix la plana en dues conques: la de Puigcerdà o Gran Cerdanya, i la de Bellver o Petita Cerdanya.

La muntanya, gairebé en la seva totalitat, forma part de l’anomenada zona axial pirinenca, constituïda per roques paleozoiques entre les quals predominen els granits i les pissarres. En alguns llocs s’intercalen àmplies faixes de roques calcàries devonianes, com en el cas de la Tosa d’Alp.

Cal destacar l’existència de grans replans d’erosió a diverses altituds, damunt el sòcal paleozoic; el més important és el gran pla de Salines, entre 2.000 i 2.600 m, que davalla del Puigmal en direcció oest; entre els 1.500 i els 1.600 m hi ha el planell del coll de la Perxa, els replans de Lles, Estana, Ardòvol, etc.

Durant el quaternari, petites geleres modelaren aquestes muntanyes; nombrosos llacs d’origen glacial, com ara els de Malniu, Engorgs, Montmalús, la Muga, Colomer, etc, en són testimonis, així com els dipòsits morrènics de la vall de Querol.

El clima hi és fred i sec, però l’altitud i la inversió tèrmica introdueixen modificacions notables en la distribució de les temperatures. Les precipitacions són escasses a la plana, al voltant dels 600 mm, mentre que la muntanya en rep al voltant de 1.000 mm (majoritàriament en forma de neu). Els mesos més plujosos són des de la primavera fins al mes de juliol.

Hidrogràficament pertany a la conca alta del Segre, que discorre d’est a oest seguint l’eix de la plana.

La vegetació a la muntanya es disposa en forma escalonada en tres zones: fins a 1.500-1.700 m, el pi silvestre; més amunt, fins a 2.200-2.400 m, el pi negre, on cedeix l’espai als prats alpins.

El poblament de la Cerdanya és dispers i en general la població ocupa petits turons enlairats, i cedeix les terres més baixes als conreus de regadiu; en general la densitat de població és molt baixa, excepte a Puigcerdà i Bellver de Cerdanya.

Les principals fonts de riquesa són la ramaderia i l’agricultura. Els cultius més importants són el blat, el sègol, les patates i els formatges, que es combinen en rotacions anuals; hi destaca una notable extensió de prats dedicats a la ramaderia, sotmesa tradicionalment a una important transhumància. La industrialització de la llet (formatges, mantega, etc) és un dels sectors amb més pes econòmic; la resta d’activitats industrials es redueixen a empreses de construcció i de la fusta. A l’Alta Cerdanya, s’hi troben establiments sanitaris, lligats a la helioteràpia.

El turisme (estimulat per la seva situació excepcional, al cor dels Pirineus, a la cruïlla dels camins nord-sud, de Tolosa a Barcelona, i transversal, de Perpinyà a Lleida, i pels esports d’hivern a la Molina i a Font-romeu, sobretot), constitueix la principal font de riquesa de la comarca. L’obertura del túnel del Cadí (1984) ha millorat molt les comunicacions.