(Catalunya, 988 – 1111)

Demarcació senyorial format sobre l’antic pagus de Besalú. Centrat en la vila i castell de Besalú, que comprenia inicialment la Garrotxa i alguns territoris del Ripollès, l’Alt Empordà i el Gironès.

Unit al comtat de Girona el 844 en època de Sunifred I, pare de Guifré I el Pelós, se’n separà en cedir-lo aquest al seu germà Ranulf.

Amb Miró II el Jove (913-927) passà als comtes de Cerdanya i no va ser fins a la divisió dels territoris d’Oliba Cabreta que s’inicià una dinastia pròpia amb el seu fill Bernat I Tallaferro (988-1020).

El comtat mantingué la independència fins al 1111, en que passà a mans del comte Ramon Berenguer III de Barcelona en morir sense descendència Bernat III, gendre seu.