(Barcelona, 14 agost 1932 – 11 novembre 2022)

Pintor i vidrier. Fill i deixeble d’Antoni Vila i Arrufat. Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura.

Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats -amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71- de la nova etapa del grup Ars Sacra, del qual formà part del 1960 al 1974.

Ha destacat sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona, Sabadell, Sant Sadurní d’Anoia, el Vendrell, Vilafranca del Penedès i altres poblacions de Catalunya, com també a Andorra, Alaior, Ciutadella, Saragossa, Granada, Madrid, Cadis, Corrientes (Argentina) i Cincinnati (EUA). També col·laborà en alguns vitralls amb Joan Miró.

El 1999 rebé l’encàrrec de realitzar els vitralls de la Sagrada Família, aproximadament una seixantena, gairebé la meitat dels quals ja estaven acabats al setembre de 2010, els corresponents als finestrals de la Resurrecció. Ha fet també plafons ceràmics en col·laboració (des del 1955) amb Jordi Aguadé, cunyat seu.

La seva primera exposició individual com a pintor fou a Manresa, el 1963, i des d’aleshores ha exposat sol a Barcelona, Madrid, Tarragona, Londres, Southampton, Mataró, Granollers, Bilbao, Santander, París, etc.

La seva obra pictòrica evolucionà des d’un figurativisme sovint de ressonàncies romàniques i progressivament esquematitzat a una no-figuració (des del 1970) en què sobresurten les seves tanques de fusta policromada, a mig camí entre la pintura i l’escultura.

Interessat en l’aspecte teòric de l’art, fou fundador de la revista “Qüestions d’Art” (1967-74) i ha col·laborat en altres publicacions.

Són especialment remarcables les seves investigacions sobre el vitrall, des del gòtic fins al modernista i contemporani, entorn del qual ha publicat, entre d’altres, Els vitrallers de la Barcelona modernista (1982) -amb Francesc Rodon-, Descoberta de la taula de vitraller de Girona (1985), El vitrall renaixentista (1991) i Le vitrail dans l’architecture de Gaudí (2004), entre d’altres. A més, és autor de L’artista en la societat actual (1999).

Formà part de l’equip de recerca i estudi del projecte internacional “Corpus Vitrearum Medii Aevi” (1949) a Catalunya, dins del qual ha publicat, en col·laboració, estudis monogràfics sobre els vitralls de Santa Maria del Mar a Barcelona (1985), la catedral de Girona (1987), el monestir de Santes Creus i la catedral de Tarragona (1992), i la catedral de Barcelona i el monestir de Pedralbes (1997).

Fou director de l’Institut del Vitrall (Barcelona) i membre de l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (1982).

L’any 2010 rebé la Creu de Sant Jordi.