Comarca de Catalunya, 743,04 km², 11.634 hab (2017), densitat: 15,66 h/km², capital: Gandesa

Consta de 12 municipis: Arnes – Batea – Bot – Caseres – Corbera d’Ebre – la Fatarella – Gandesa – Horta de Sant Joan – el Pinell de Brai – la Pobla de Massaluca – Prat de Comte – Vilalba dels Arcs

Situada entre la Matarranya (sud-oest), el Baix Ebre (sud-est) i la Ribera d’Ebre (est i nord-est).

GEOGRAFIA FÍSICA: Està constituïda per dues unitats morfològiques diferenciades: 1) El sector oriental és una àrea muntanyosa formada per les serres de l’Espina, Pàndols i Cavalls, últims contraforts dels ports de Beseit, amb altituds que oscil·len entre els 600 i els 1.200 m. 2) La resta de la comarca és una avançada de la depressió de l’Ebre, caracteritzada per relleus poc marcats que formen taules, graonades i plataformes estructurals en les quals tot just comença a actuar l’erosió fluvial; la seva altitud oscil·la entorn dels 400-500 m.

El clima és mediterrani, però amb una forta tendència continental a causa de la proximitat de la depressió de l’Ebre i una barrera orogràfica oriental, que obstaculitza l’entrada d’aire mediterrani; les temperatures són baixes a l’hivern (5,7 ºC de mitjana pel gener, el mes més fred) i caloroses a l’estiu (28,4 ºC de mitjana pel juliol, el mes més càlid), més temperades al sector oriental (rodalia del Pinell de Brai), on arriba la marinada. La pluviositat és escassa, oscil·la al voltant dels 400 mm anuals i minva en sentit est-oest d’acord amb el descens d’altitud; es caracteritza per una forta irregularitat interanual i pel règim amb dos màxims equinoccials (el de tardor més marcat i llarg).

La vegetació arbòria, en lluita amb les condicions climàtiques i amb la degradació provocada per l’home, creix confinada als sectors septentrional i oriental, en coincidència amb les àrees més muntanyoses; hi ha boscos de pi blanc i d’alzines que alternen amb extenses àrees de coscoll. Hidrogràficament pertany a la conca de l’Ebre; l’únic curs fluvial, però, és el de Canaleta, a part de diversos barrancs i del riu d’Algars, afluent del Matarranya, que recorre el sector més oriental de la comarca.

POBLACIÓ: La població és escassa. La comarca està en vies de despoblament a causa de l’èxode rural iniciat a partir del 1920, moment en què havia assolit el màxim poblacional. Aquesta regressió demogràfica ha afectat tots els municipis de la comarca; l’any 1996, dels dotze municipis que la conformaven, sis no arribaven als 1.000 h, i cap dels altres no sobrepassava els 3.000 h. Aquesta dinàmica demogràfica, amb uns saldos migratoris negatius perllongats durant pràcticament tot el segle XX, ha fet de la Terra Alta una de les comarques amb una estructura per edats més envellida de tot Catalunya.

ECONOMIA: L’economia es basa en el sector primari, fonamentalment en l’agricultura. La propietat de la terra està repartida, i a partir dels decennis del 1970 i 1980 hi hagué un progressiu increment de la mecanització i motorització agrícoles. Els conreus de secà predominen sobre els de regadiu, aquests últims localitzats sobre les terrasses fluvials més baixes, on s’aprofiten aigües derivades dels rius. Els conreus més difosos són l’olivera, la vinya i els ametllers.

El raïm dóna lloc a la producció de vins (amb certa anomenada, D.O. Terra Alta) d’alta graduació, ja siguin blancs o negres. Al regadiu s’hi conreen arbres fruiters (pomeres, presseguers, pruneres), però la seva extensió és molt reduïda. La ramaderia només té importància en algunes localitats situades al sector muntanyós oriental. L’activitat industrial quasi no existeix i deriva de l’agricultura (premses de vi, molins d’oli i derivats de l’ametlla a Gandesa) i de l’explotació forestal (treballs de palma al Pinell de Brai, en franca decadència) i la fabricació de mobles a Horta de Sant Joan. Des del punt de vista comercial, Gandesa, a causa de les péssimes comunicacions terrestres, no ha estat un veritable centre aglutinador del comerç comarcal, funció que han pres altres municipis de fora de la comarca, com ara Tortosa, Móra d’Ebre, Reus i Casp.

HISTÒRIA: Cal esperar futurs estudis per a establir l’esquema del poblament prehistòric de la comarca. Les dades actuals comencen, bàsicament, a l’edat del ferro, des del període hallstàttic fins a l’ibèric. Els dos jaciments principals coneguts, el coll del Moro (Gandesa) i els Castellans (Cretes), demostren un paral·lelisme amb la comarca del Matarranya, més ben documentada. El territori que forma Terra Alta correspon a la part no riberenca de l’Ebre de l’antiga batllia o comanda de Miravet, originàriament templera, però des del 1317 hospitalera (que, pel fet de formar part de la cambra del castellà d’Amposta, fou anomenada la Castellania d’Amposta); comprèn Gandesa (cap efectiu de la batllia), Corbera, Batea i el Pinell de Brai, però exclou Benissanet, Ginestar, Rasquera i Miravet, que formava part de la Ribera d’Ebre. La comarca inclou també les antigues comandes hospitaleres d’Horta de Sant Joan (amb Arnes, Prat de Comte, Bot i Caseres) i de Vilalba (amb la Pobla de Massaluca) i el lloc de la Fatarella de la d’Ascó.

Més enllà del riu d’Algars, que des del 1152 separa el Principat de Catalunya del Regne d’Aragó i les diòcesis de Tortosa i Saragossa, la comarca comprèn les antigues comandes calatraveres (fins aleshores templeres) de Maella i Favara. Tortosa i Alcanyís foren els centres de les demarcacions administratives dels dos sectors de la comarca, fins que amb la divisió provincial, el 1833, foren atribuïts a les províncies de Tarragona i de Terol i el 1834 als partits judicials de Gandesa (que també incloïa el sector de la Ribera d’Ebre a la dreta del riu) i d’Alcanyís. La divisió territorial de Catalunya del 1936 establí els límits de la comarca, però no pogué incloure els municipis administrativament aragonesos de Maella, Favara de Matarranya i Nonasp.

Enllaços web:  Consell Comarcal – Estadístiques – Turisme