Comarca de Catalunya: 185,11 km², 146.876 hab (2016), densitat: 793,45 h/km², capital: Vilanova i la Geltrú

Format per 6 municipis: Canyelles – Cubelles – Olivella – Sant Pere de Ribes – Sitges – Vilanova i la Geltrú

Lligada històricament i geogràficament al Penedès, constitueix, de fet, el Penedès marítim. Limita al nord amb l’Alt Penedès, a ponent amb el Baix Penedès, a llevant amb el curs final del Llobregat i a migdia amb la Mediterània.

GEOGRAFIA FÍSICA – Comprèn la major part del massís de Garraf, terminació sud-est de la Serralada Litoral, que s’estèn entre la vall del Llobregat i la depressió del Penedès, i una fèrtil plana més o menys pròxima a la línia de mar, on es succeeixen els nuclis de població principals. El Garraf és un massís calcari, que presenta en aquesta zona un dels paisatges càrstics més interessants de Catalunya, accidentat per barrancades i engorjats; té els cims màxims a la comarca en el puig Bernat (606 m), puig de l’Àliga (417 m), la Talaia (315 m) i la Mola (532 m).

Mancada d’una xarxa hidrogràfica superficial (només se’n destaquen el Foix amb un embassament a mig recorregut que permet el regadiu de Cubelles, Vilanova i Sant Pere, i la riera de Canyelles), hi abunden els cursos subterranis, com el de la Falconera i l’Aigua Dolça.

El clima és de tipus mediterrani amb hiverns suaus, estius calurosos (la mitjana anual a Vilanova és de 16,6 ºC) i precipitacions escasses (la mitjana anual és de 530 mm). La vegetació constitueix el límit septentrional dels paisatges mediterranis dominats per la màquia de garric i el margalló.

POBLACIÓ – Garraf és una de les comarques que ha experimentat un creixement més important la dècada 1981-91: l’11,3%. El 85% de la població es concentra en el triangle Vilanova- Sitges- Sant Pere, mentre que l’interior, tot i l’augment espectacular d’algunes poblacions com Olivella, està gairebé deshabitat. Només el 3,2% de la població activa es dedica al sector primari, el secundari ocupa el 42,6% i el terciari, el 54,2%.

ECONOMIA – L’agricultura, en clar retrocés, resta reduïda a la vinya, el conreu tradicional de la comarca, i la pesca es concentra entorn del port de Vilanova. La principal indústria és la relacionada amb el metall i també hi tenen forta implantació la química, del cautxú i del plàstic. El sector més puixant, però, és el turisme, iniciat ja a final del segle XIX, principalment a Sitges, i que actualment s’ha escampat per tots els municipis litorals.

HISTÒRIA – Les coves de Sant Llorenç, a Sitges, o la del pantà de Foix donen testimoni del poblament prehistòric de la zona. També fou escala dels comerciants fenicis i grecs que tractaren amb els ibers, primers pobladors de les mítiques Adarró i Subur, i conegué la dominació romana, que hi establí un seguit de vil·les, sobretot a la costa. Com a part integrant de la regió natural del Penedès estigué indissolublement lligada a la seva història. Terra de frontera entre moros i cristians, des de començament del segle IX constituí una marca del comtat de Barcelona, centrada en el castell d’Olèrdola.

Les viles principals són d’origen medieval: Sitges, Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes i Cubelles eren nuclis fortificats i se’n conserva algun vestigi a Olivella i en el traçat del barri de la Marina de la Geltrú. El conreu de la vinya i la seva elaboració -la famosa malvasia de Sitges i els vins negres de la regió- determinaren la prosperitat de la comarca, que arribà al punt culminant amb la liberalització del comerç amb Amèrica: els ports, especialment el de Vilanova i la Geltrú, començaren a viure una gran activitat, mentre un important contingent d’habitants d’aquestes costes provaren fortuna a Amèrica. Els indianos enriquits impulsaren importants projectes públics que van reviscolar la comarca, després de la catàstrofe que suposà la plaga de la fil·loxera del final del segle XIX.

Inclòs a la vegueria de Vilafranca del Penedès des del segle XIV, el Garraf integrà la província de Barcelona en la divisió provincial de 1833 i formà el partit judicial de Vilanova i la Geltrú, que esdevingué comarca en la divisió comarcal de Catalunya duta a terme per la Generalitat el 1936. El 1990 els municipis de Castellet i la Gornal i Olesa de Bonesvalls s’incorporaren a la comarca de l’Alt Penedès.

Enllaços web: Consell Comarcal – Estadístiques – Consell Esportiu