(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 15 juliol 1837)
Fet d’armes de la Primera Guerra Carlina, entre les forces isabelines, manades pel general Marcelino Oraa, i les de Carles Maria Isidre de Borbó, pretendent carlí.
Aquestes, manades per Ramon Cabrera, malgrat un avantatge inicial, acabaren derrotades, bé que pogueren retirar-se en ordre.
Oraa fou premiat per la reina governadora amb la creu llorejada de Sant Ferran.
(Algemesí, Ribera Alta, 3 març 1814 – Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, vers 1867)
Músic. Ingressà el 1833 com a organista al monestir de jerònims de la Murta d’Alzira.
Arran de l’exclaustració anà a Montserrat, on actuà com a organista, i més tard exercí com a músic de regiment a València. Del 1850 al 1867 fou mestre de música i organista a Xella i posteriorment organista a Xiva.
Deixà composicions de tema religiós.
(Xiva, Foia de Bunyol, 30 abril 1941 – Madrid, 10 octubre 2001)
Director d’orquestra. Estudià als conservatoris de València i Madrid, i amplià estudis a l’estranger. Guanyà el primer premi en el concurs internacional de Besançon (1967).
Entre el 1976 i el 1978 fou director del teatre San Carlos de Lisboa i, des del 1980 dirigí regularment la Chicago Symphony Orchestra.
Director especialment dedicat a l’òpera, ha dirigit nombroses orquestres de prestigi internacional i ha enregistrat molts discs.
(Xiva de Bunyol, Foia de Bunyol, 2 novembre 1881 – Barcelona, 1 febrer 1942)
Cirurgià. Cursà estudis de medicina a Barcelona i s’hi llicencià el 1905. Cirurgià de l’Hospital de la Santa Creu, el 1921 fundà una clínica quirúrgica a Sarrià (Clínica Corachan), fou membre de la Acadèmia de Medicina de Barcelona i presidí (1932-34) l’Acadèmia de Ciències Mèdiques. El 1935 organitzà un servei quirúrgic modèlic a l’Hospital de Sant Pau.
Fou conseller de Sanitat de la Generalitat i s’exilià el 1936. Retornà a Catalunya el 1941.
Col·laborador de diverses revistes, publicà La cirurgia en els processos abdominals aguts (1926), Cirugía gástrica (1934) i, amb Francesc Domènech i Alsina, Clínica y terapéutica quirúrgicas de urgencia (1937). Dirigí el Diccionari de medicina (1936), que serví per fixar la terminologia mèdica en català.
Enllaç web: Clínica Corachan
Dades dels Països Catalans 