(Dénia / Xàbia / Teulada, Marina Alta)
Massís muntanyós (332 m alt), que forma la paret oriental del coll de Gata, al curs del barranc de Teulada, i domina la confluència d’aquest amb el riu de Gorgos.
És termenal dels tres municipis.
Llogaret, situat a la costa, a la platja de la Granadella, a ponent del cap de la Nau i de l’illa del Descobridor.
Ha esdevingut un important centre turístic.
(Xàbia, Marina Alta, 1832 – 1917)
Metge. Foren especialment notables els seus treballs La lepra en España (1898) i Medios prácticos para la extinción de la lepra en España (1910).
Giner (Illes Balears, segle XVI) Pintor. Establert a València durant la segona meitat del segle XVI.
Damià Giner (Xàbia, Marina Alta, segle XVI – País Valencià, segle XVI) Frare observant. Fou ministre provincial de l’orde. És autor d’uns Comentarii Scoti in IV libros sententiarum in faciliorem, et clariorem methodum redacti (València, 1598).
Francesc Giner (Illes Balears, segle XVI) Escultor. Trobant-se a València el 1588, el beat Juan de Ribera li encarregà una imatge de Crist Mort per al monument de Setmana Santa del col·legi de Corpus Christi.
Gregori Giner (Alcoi, Alcoià, 1727 – Manila, Filipines, 1778) Religiós agustí. És autor d’un Flos sanctorum i de quatre volums de sermons en tagal. Promogué millores urbanes en diverses poblacions filipines.
Joan Giner (Catalunya, segle XVIII) Mestre i músic. Fou organista a Arbeca. És autor d’una Aritmètica.
Joaquim Giner (València, 1730 – 1755) Gravador. Autor de treballs notables.
Sebastià Giner (València, segle XVIII) Escriptor i jesuïta. Fou mestre de retòrica al Seminari de Nobles. És autor d’una obra dialèctica, publicada el 1741.
(Xàbia, Marina Alta, 16 maig 1882 – Burjassot, Horta, 12 febrer 1922)
Escriptor i eclesiàstic. Conreà la poesia (fou premiat amb la flor natural als Jocs Florals de Lo Rat Penat) i el teatre (Embajada de moros y cristianos, 1915).
Confeccionà un Catàleg descriptiu de les obres impreses en llengua valenciana des de l’any 1474 fins al 1910 (1911-14).
(Decize, França, 29 novembre 1890 – Xàbia, Marina Alta, 8 setembre 1980)
Escriptor. Greument ferit a la Primera Guerra Mundial (1915), es donà a conèixer amb una sèrie de relats sobre dramàtiques experiències de la guerra.
Des del 1922 es convertí en el mestre de la novel·la camperola, amb un enfocament qualificat de naturalisme optimista; també és autor d’un cicle animalístic. Ingressà a l’Académie Française (1946), de la qual fou secretari perpetu (1958-73).
Va morir estant de vacances al País Valencià, i el 2020 les seves restes foren traslladades al Panteó Nacional de París.
Caseria, a l’esquerra del riu de Gorgos, aigua amunt de la vila.
Antiga torre de defensa de la badia de Xàbia, damunt el cap de la Fontana, que tanca per ponent la cala de la Fontana, prop del parador nacional de Xàbia.
Barri marítim, a 2 km de la vila, emplaçat a l’embocadura del riu de Gorgos, a l’extrem septentrional de la llarga platja de Xàbia, que forma -en aquest sector de contacte amb la costa alta del cap de Sant Antoni– el fons de la badia de Xàbia, port natural utilitzat fins al començament del segle XX per a l’exportació de panses -especialment vers Anglaterra-, per la qual cosa disposava d’una duana, origen de l’agrupament.
La construcció d’un moll ha fet que es mantingués com a port de pesca.
S’ha desenvolupat considerablement gràcies al turisme. A més de nombrosos hotels, disposa de 6.000 places en apartaments i bungalows.
(o illot de l’Embolo) Illot, situat prop de la costa, a ponent del cap de la Nau, que tanca per l’est la platja de la Granadella.
És un residu erosiu d’uns 300 m de longitud i 57 d’altitud.
Hi ha emplaçada una antiga torre de defensa, la torre del Descobridor.
Dades dels Països Catalans 