Arxiu d'etiquetes: visigots/des

Osona -antiga Ausa-

(Vic, Osona)

Nom que prengué l’antiga ciutat d’Ausa, a la baixa època romana i a la visigòtica, quan fou centre de la primitiva diòcesi d’Osona.

Arran de la conquesta als musulmans, es perdé el segle IX, en formar-se el nucli del Vicus Ausonae o, simplement, Vic, als peus de l’antic emplaçament d’Osona.

Subsistí per a denominar el comtat (comtat d’Osona) i la comarca (Osona).

Madeix

(Barcelona, segle IX)

Notable d’origen got.

Fou denunciat pel bisbe de Barcelona Frodoí, a l’assemblea d’Attigay (874), pel fet d’haver obtingut per precepte reial l’església de Sant Esteve, del bisbat de Barcelona, i d’haver-hi celebrat reunions de pagesos.

Sembla ésser un dels dissidents que, amb els preveres Baió de Terrassa i Tirs de Barcelona, celebraren un ritu visigòtic, en oposició al bisbe franc Frodoí.

Hermenegild *

Veure>  Ermenegild  (rei visigot i sant, segle VI)

Ataülf -rei visigot-

(Roma ?, Itàlia, segle IV – Barcelona, 415)

Rei dels visigots. Cunyat i successor d’Alaric I, el 412 abandonà Roma i fundà un regne independent a la Gàl·lia, la capital del qual fou Burdeus.

Es casà (414) amb Gal·la Placídia, germana de l’emperador Honori, sense l’aprovació d’aquest.

Davant l’avanç de l’exèrcit romà travessà els Pirineus i establí la cort a Barcelona, on mori assassinat al cap de pocs mesos.

Amalaric -rei visigot-

(Catalunya, 502 – Barcelona, 531)

Rei visigot (526-531). Fill d’Alaric II i nét de Teodoric.

En morir el seu pare (507), Teodoric regentà el regne visigòtic, un cop vençut Gesaleic, que l’havia usurpat, Amalaric començà a regnar el 526 i s’alià amb els francs després de casar-se amb Clotilde, filla de Clodoveu.

Però la intransigència religiosa respecte a la seva dona provocà la guerra, i els francs el derrotaren; Amalaric va haver de fugir a Barcelona, on morí assassinat.

Àkhila II

(Hispània ?, 681 – Toledo, Castella, 716)

Noble visigot, governador de la Tarraconense i la Septimània. Fill del rei Vititza, que el va associar al tron.

Pretendent a la corona, a la mort del seu pare (710) es va instal·lar a la Tarraconense i demanà l’ajuda dels musulmans (713) per lluitar contra Roderic, que els magnats havien elegit rei.

Després de conquerida la Península pels musulmans, li fou restituït el patrimoni territorial familiar (713).

Aissó -noble got, s. IX-

(Catalunya ?, segle IX)

Noble indígena got. El 827, juntament amb Guillemó, fill del comte Berà, promogué una revolta contra els comtes francs del litoral català, i s’establí a les comarques d’Osona i Bages.

Amb l’ajuda dels àrabs del Segrià i de l’emir Abd al-Rahman II arrasà el Vallès i assetjà Barcelona i Girona, però no pogué prendre-les a causa de la resistència del comte Bernat de Septimània.

Malgrat fracassar la rebel·lió, aquesta fou, durant el període comtal, l’única manifestació violenta de l’esperit indígena contra un domini foraster.