(Barcelona, 1619 – Madrid, 27 març 1676)
Militar i administrador. Vuitè duc d’Alburquerque.
Capità general de les galeres d’Espanya, durant la guerra dels Segadors fou present en el setge de Barcelona, i vencé els francesos a Cambrils (1650).
Virrei de Nova Espanya (1653-60) i després fou virrei de Sicília (1667-70).
(Cuéllar, Castella, abril 1575 – Madrid, 1637)
Lloctinent de Catalunya (1616-19), virrei de Sicília (1627-32) i president del Consell d’Aragó (1632-37). Setè duc d’Alburquerque.
Durant la lloctinència es valgué del suport de la burgesia per imposar-se al món nobiliari.
Féu desaparèixer gairebé totalment el bandolerisme aristocràtic, contra el qual desplegà una política de força (decretà centenars d’execucions, entre les quals, la de Joan Sala “Serrallonga”).
Després fou destinat a l’ambaixada d’Espanya a Roma.
(Bellpuig, Urgell, 1467 – Nàpols, Itàlia, 10 març 1522)
(dit també Ramon III d’Anglesola) Militar i virrei de Sicília i de Nàpols.
Prengué part en la campanya del Gran Capità a Nàpols i fou nomenat almirall. Dirigí la conquesta de Mers-el-Kebir (setembre 1505).
Fou nomenat virrei de Sicília per Ferran II el Catòlic (1507) i de Nàpols (1509), on hagué de combatre les revoltes provocades per la introducció de la Inquisició.
General en cap de les tropes de la Santa Lliga (1511), fracassà en l’ofensiva sobre Bolonya i fou derrotat a Ravenna (1512), però posteriorment obtingué diverses victòries (Prato i Florència, 1512; Milà i Vicenza, 1513; Bèrgam, 1514).
Després de la mort de Ferran II continuà en el càrrec de virrei de Nàpols, en el qual fou confirmat per Carles V.
(Pallars, 1401 – 1451)
Virrei de Sicília (1424) i comte de Pallars (1427-51). Fill de Roger Bernat I de Pallars i Beatriu de Cardona. Es casà amb Joana de Cardona.
S’enemistà amb la reina Maria de Castella i la ciutat de Barcelona a causa dels deutes que havia contret, i lluità contra Joan de Foix, que havia envaït el Pallars (1453) en ajuda dels Bellera.
Com a conestable de la Corona defensà la Vall d’Aran d’una invasió francesa (1438). Intervingué activament a les corts de Lleida (1440).
El succeí el seu fill Hug Roger III de Pallars.
Dades dels Països Catalans 