(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1808 – Madrid, 26 març 1880)
Publicista i financer. Defensà les doctrines proteccionistes. Figurà entre els impulsors del ferrocarril Barcelona–Mataró, el primer del país.
Dirigí, des de la seva fundació el 1849, el periòdic “El Bien Público” i fundà la revista “La Razón Española”.
(Benicarló / Vinaròs, Baix Maestrat)
Altre nom de la rambla d’Aiguadoliva, que desemboca a la mar, al límit dels termes, a la platja de Surrac o del Fondalet.
(Vinaròs, Baix Maestrat, segle XVI)
Gramàtic. Ensenyà a València, Pamplona i altres ciutats.
Publicà Grammaticae tabulae (1564), De constructione octo partium orationis institutio brevis (1566), Libellus de figuris rethoricis (1567) i Syntaxis cum obervationibus (1569).
Santuari, al nord-oest de la ciutat, al vessant oriental d’un puig que s’alça a l’esquerra del riu Cérvol, dedicat a Sant Sebastià i a la Mare de Déu de la Misericòrdia, patrona de Vinarós.
La imatge de la Mare de Déu hi era venerada des del segle XIII, quan aquest territori pertanyia al terme de Peníscola. El segle XVII fou declarada patrona de Vinaròs i votada la festa anual (1689); l’església fou refeta aleshores i, encara, ampliada en 1715-21.
Caseria, al sud de la ciutat, a la costa.
Ermita, propera al nucli urbà.
(Vinaròs, Baix Maestrat, 8 maig 1873 – Madrid, 28 març 1940)
Escriptor. La seva formació fou autodidàctica, i els inicis de la seva carrera literària (Vieja España, 1907, i la novel·la La virgen de Aranzazu, 1909) demostren les seves afinitats amb l’anomenada generació del 98. Va viatjar per Espanya i Amèrica.
La seva obra assagística revela una evolució ideològica -semblant a la de Maeztu- que el va dur cap a un tradicionalisme de filiació carlina: Afirmación española (1917), Alma vasca (1920) i España: pueblos y paisajes (1936).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 23 març 1901 – València, 1986)
Historiador. Germà de Leopold.
Ha publicat La última reina de Aragón, virreina de València (1931), Las milicias valencianas desde el siglo XIII al XV (1935) i una breu Geografía valenciana (1946).
(Vinaròs, Baix Maestrat, 15 novembre 1899 – Benicàssim, Plana Alta, 26 agost 1985)
Pianista, compositor i musicòleg. Germà de Lluís. Inicià els estudis musicals al Conservatori de València i els va continuar a París sota la direcció del pianista Ricard Viñes.
Concertista extraordinari, realitzà una brillantíssima carrera com a tal. Fou, també, doctor en filosofia i lletres.
Dades dels Països Catalans 