Arxiu d'etiquetes: viles

Vilavella, la (Plana Baixa)

2 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 6,10 km2, 38 m alt, 3.273 hab (2014)

(o la Vilavella de Nules, cast: Villavieja) Situat als darrers contraforts orientals de la serra d’Espadà, envoltat pel terme de Nules.

Una tercera part del territori és improductiu, i a les altres dues terceres parts és conreat, amb predomini del secà sobre el regadiu; els conreus més estesos són el de garrofers (secà, que pràcticament ha desaparegut) i el de tarongers (regadiu). Hi ha una cooperativa que fabrica soles d’espart per a la indústria espardenyera. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

Hi tenen una importància notable, històrica i actual, els banys de la Vilavella, d’aigües termals i medicinals, les quals brollen de diverses fonts i són aprofitades en diversos establiments.

La vila és al peu de la muntanya de la Vila, coronada per l’ermita de Sant Sebastià, el Calvari i les restes del castell vell de Nules, d’origen probablement pre-musulmà.

Enllaç web: Ajuntament

Vilanova d’Alcolea (Plana Alta)

3 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 68,4 km2, 348 m alt, 604 hab (2014)

(o Vilanova d’En Domènec) Situat al sector septentrional de la comarca, envoltat per les serres d’en Galceran i del Desert de les Palmes.

Es conrea bona part del territori municipal, amb predomini dels conreus de secà (cereals, oliveres, ametllers i vinya). Ramaderia porcina. Pertany a l’àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila és situada en un turó, que domina la capçalera del barranc de Vilanova, afluent, per la dreta, de la rambla de les Coves; el nucli central envolta la plaça de l’església parroquial de Sant Bartomeu, on es conserva l’altar de Sant Roc, barroc, obra dels Capuç; s’ha conservat la tradició de les fogueres de Sant Antoni, amb una desfilada de clavaris a cavall, que han de saltar entre les flames.

Dins el terme hi ha l’ermita del Calvari, amb frescs de Joaquim Oliet.

Enllaç web: Ajuntament

Vilamarxant (Camp de Túria)

13 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 71,75 km2, 160 m alt, 9.204 hab (2014)

Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb els Serrans i la Foia de Bunyol, a la dreta del Túria.

Es conrea la major part del terme, amb un gran predomini del secà; els conreus més estesos són els cereals (blat), cebes i, en especial, tarongers i farratges (regadiu); i els de vinya, oliveres i garrofers (secà). Hi ha dues cooperatives, una d’àmbit comarcal. Ramaderia de llana i aviram. Pedreres de calcària. Indústria derivada de l’agricultura (farineres, confitures) i de fabricació de materials per a la construcció (guix, rajoles). Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del Túria, sobre un petit turó; l’església parroquial de Santa Caterina fou bastida el 1900.

Dins el terme, on s’han trobat restes romanes, hi ha la zona residencial d’Orquera i diverses masies i partides, com la Llomaina, la Pea, etc.

Enllaç web: Ajuntament

Vilallonga de la Safor (Safor)

18 Respostes

Municipi de la Safor (País Valencià): 43,28 km2, 106 m alt, 4.350 hab (2014)

(cast: Villalonga) Situat a l’extrem sud-oest de la comarca, al límit amb la Marina Alta i el Comtat, als vessants de les serres de la Safor i de la Gallinera, drenat pel riu d’Alcoi, on hi ha la vall de Vilallonga.

Hi ha conreades una tercera part de les terres i alternen els conreus de secà (garrofers i oliveres) amb els de regadiu (tarongers). Avicultura. Indústria paperera i de ceràmica. Àrea comercial de Gandia.

La vila, d’origen islàmic, és a la dreta del riu; església parroquial dels Sants Reis, barroca; la població és formada pels nuclis de l’Alcúdia de Vilallonga, la Font, Cais i la Plaça. La vall pertanyia al castell de Vilallonga, esmentat a la crònica de Jaume I el Conqueridor.

El terme comprèn, a més, els despoblats d’Almasseta, Reconxet, el Ràfol de Vilallonga, Buixerques i Simat de Vilallonga.

Vilafranca de Conflent (Conflent)

25 Respostes

Municipi del Conflent (Catalunya Nord): 4,46 km2, 435 m alt, 229 hab (2012)

(fr: Villefranche-de-Conflent) Situat a la confluència de la vall de Vernet amb la de la Tet.

Agricultura migrada de secà (cereals, vinya) i de regadiu (fruiters i hortalisses), al llarg de la Tet. Central elèctrica. Ha esdevingut centre turístic. Població en descens.

La vila fou bastida a la dreta de la Tet; conserva bona part de les fortificacions medievals; església parroquial de Sant Jaume (segle XI), ampliada els segles XII i XIII; hi ha edificis interessants, com el de la cort del veguer, la torre del consolat i les cases de les famílies Pasqual, Descatllar i Llar. Del 1669 al 1693 Vauban modernitzà l’antic sistema defensiu i féu de la vila una gran fortalesa de planta pentagonal, amb el castell o fort de Vilafranca de Conflent.

Jaume I el Conqueridor recopilà i completà el 1243 els costums de Vilafranca de Conflent. L’any 1674 hi tingué lloc un complot conegut amb el nom de conspiració de Vilafranca de Conflent. Fins al 1790 mantingué la funció de la vegueria de Vilafranca de Conflent. Al començament de la Revolució Francesa prengué el nom de Commune-Franche.

Vilafranca de Bonany (Mallorca Pla)

9 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 23,99 km2, 122 m alt, 2.910 hab (2014)

(ant: Vilafranca de Sant Martí o de Mallorca) Situat a es Pla, al centre-est de l’illa, drenat pel torrent de sa Penya.

Es conreat gran part del territori municipal; els conreus són totalment de secà (cereals i llegums); hi sobresurt també el conreu de figueres, ametllers i albercoquers. Ramaderia (bestiar boví, porcí) i avicultura. Indústria de materials per a la construcció i tèxtils (brodats). Àrea comercial de Manacor.

La vila, únic nucli de població, és situat a l’extrem nord-oest del terme; l’església parroquial de Santa Bàrbara fou iniciada el 1630; el 1731-38 fou bastida una nova església, que el 1913 esdevingué parròquia independent.

Des del 1708 la vila fou centre del marquesat de Vilafranca.

Enllaç web: Ajuntament

Vilafermosa (Alt Millars)

12 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 108,73 km2, 755 m alt, 500 hab (2014)

(cast: Villahermosa del Río) Situat al vessant occidental del massís de Penyagolosa, a la zona de parla castellana del País Valencià, comprèn l’extrem nord de la comarca, que correspon a la vall del riu de Vilafermosa o Major.

El fet que el territori sigui tan accidentat fa que només es conreí una petita part del terme (cereals, oliveres). Ramaderia de llana.

La vila és situada al vessant de la serra de Salvatierra, a la part superior hi ha l’església parroquial de la Nativitat de la Mare de Déu (segle XVIII), centre de l’arxiprestat de Vilafermosa. Jaume II el Just el féu cap del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn, entre altres, la caseria de Bibioj.

Vilafamés (Plana Alta)

12 Respostes

Municipi de la Plana Alta (País Valencià): 70,4 km2, 391 m alt, 1.912 hab (2014)

Situat en un terreny accidentat del pla de l’Arc, al límit amb l’Alcalatén, al nord-oest de Castelló de la Plana.

Agricultura, els conreus més estesos són els de cereals, oliveres, garrofers, vinya i en especial d’ametllers. Ramaderia de llana i porcina; avicultura. Pedreres. Petita indústria derivada de l’agricultura, de la ceràmica, de la confecció i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila s’assenta en un contrafort septentrional de la serra de la Balaguera, als peus de les ruïnes de l’antic castell de Vilafamés; església parroquial de l’Assumpció, iniciada a partir del 1587. Museu d’Art Contemporani (1972) situat a la casa del Batle; Museu del Vi i d’Història.

El municipi comprèn també la caseria de la Basseta. El 1990 s’independitzà el poble de Sant Joan de Moró.

Enllaç web: Ajuntament

Venta del Moro (Plana d’Utiel)

8 Respostes

Municipi de la Plana d’Utiel (País Valencià): 271,92 km2, 724 m alt, 1.592 hab (1999)

Situat al sud-oest de la comarca, a l’esquerra del Cabriol, a la zona de parla castellana del País Valencià, accidentat per la serra de Rubial.

Més de la meitat del territori no és conreada i és coberta de pineda i matollar, la resta és ocupada per l’agricultura de secà, i el conreu més estès és la vinya; uns altres conreus són els cereals, les oliveres i els ametllers. Ramaderia de llana. Població en descens.

La vila és al sector septentrional del terme, a l’esquerra de la rambla Albosa; església parroquial de la Mare de Déu de Loreto.

El municipi comprèn, a més, els pobles de Casas del Rey, Casas de Moya, Casas de Pradas i Jaraguas i els llogarets de Los Marcos i Las Monjas.

Vallibona (Ports)

7 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 91,58 km2, 666 m alt, 87 hab (2014)

Situat en un terreny muntanyós, a la capçalera del riu Cèrvol, que travessa el terme de ponent a llevant, voltat completament de muntanyes, com la serra del Peiró de Vallibona, comprèn l’extrem oriental de la comarca. Hi ha garriga, bosc de pins, alzines i roures.

És conrea una petita part del territori, amb predomini de l’agricultura de secà; els conreus més estesos són els de cereals, seguits de les oliveres. Ramaderia de llana i porcina. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és situada a l’esquerra del riu Cérvol, a la seva confluència amb el barranc de la Galallera; a l’església parroquial de l’Assumpció es conserven tres creus d’argent, gòtiques, una veracreu del segle XVI i un reliquiari del segle XVIII.

El municipi comprèn també el santuari de Sant Domènec.

Enllaç web: Ajuntament