Arxiu d'etiquetes: viles

Atzeneta del Maestrat (Alt Maestrat)

13 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 71,16 km2, 402 m alt, 1.321 hab (2014)

Situat a la regió muntanyosa de Penyagolosa, a banda i banda del riu de Montlleó, a l’oest de Castelló de la Plana. La part més occidental del terme, accidentada per la serra de la Nevera, és coberta de pinedes i de petits grups d’alzines. A la plana hi ha pastures.

La ramaderia i l’agricultura, amb predomini del secà, són la base de l’economia local. També hi ha diverses granges avícoles i algunes indústries. Tanmateix, la població ha minvat notablement durant la segona meitat del segle XX.

La vila és d’origen islàmic i conserva restes de la muralla. L’església parroquial és dedicada a sant Bartomeu.

Dins el terme hi ha algunes masies i alguns caserius, com el de Meanes.

Enllaç web: Ajuntament

Assuévar (Alt Palància)

6 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 23,39 km2, 298 m alt, 323 hab (2014)

(cast: Azuébar) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, a l’esquerra del Palància i al vessant meridional de la serra d’Espadà, a l’est de Sogorb. La part muntanyosa del territori és coberta d’alzines sureres i pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura de secà (conreus de cereals, oliveres, ametllers i garrofers), complementada per la ramaderia. El municipi és també un lloc d’estiueig. Àrea comercial de Sogorb.

La vila es troba al peu d’un turó, on hi ha les ruïnes del castell d’Assuévar d’època islàmica. L’església parroquial és del segle XIV.

Enllaç web: Ajuntament

Aspe *

Deixa un comentari

(Vinalopó Mitjà)

Nom castellà de la vila d’Asp.

Artana (Plana Baixa)

7 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 36,29 km2, 261 m alt, 1.994 hab (2014)

Situat a la vall d’Artana, al vessant septentrional de la serra d’Espadà, regat per la rambla d’Artana, afluent del riu de Sonella, al sud-oest de Castelló de la Plana. A la zona muntanyosa hi ha alzines sureres i pasturatges.

Les principals fonts de riquesa del municipi són l’agricultura, amb predomini del conreu de secà (oliveres, vinya i garrofers), al regadiu hi ha blat, moresc i patates, l’explotació d’algunes fonts d’aigua minero-medicinal i algunes activitats industrials, sobretot l’elaboració d’oli (famós per la seva qualitat). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

La vila està situada sota les restes del castell d’Artana, on es conserva part d’una antiga construcció romana.

Dins el terme municipal es troben els despoblats de la Mesquita, Almoixaraca i Algímia d’Artana i el santuari de Santa Cristina.

Artà (Mallorca Llevant)

66 Respostes

Municipi de Mallorca Llevant (Illes Balears): 139,79 km2, 154 m alt, 7.381 hab (2015)

Situat en una península quadrada, a l’extrem septentrional de les serres de Llevant. Al terreny, molt accidentat, hi ha màquies, pinedes i alzinars.

La base econòmica del municipi, a part del turisme, és l’agricultura, principalment de secà. L’activitat industrial es limita pràcticament al sector de la construcció.

Els principals punts d’interès de la vila són el santuari de Sant Salvador, l’antic convent franciscà d’es Mostir Vell i el Museu Regional d’Artà.

Dins el terme es troben les possessions de Betlem de Marina, Albarca, sa Devesa de Ferrutx, s’Alqueria Vella, son Fortesa Vell i s’Ametlerar, entre altres, a més de les coves i poblats talaiòtics de ses Païsses i de sa Canova i la colònia de Sant Pere d’Artà.

Arles (Vallespir)

32 Respostes

Municipi del Vallespir (Catalunya Nord): 28,82 km2, 277 m alt, 2.671 hab (2012)

(fr: Arles sur Tech) Estès a banda i banda del riu Tec. El sud del terme, molt accidentat per serres i turons, és cobert de boscos en explotació, especialment castanyedes.

L’economia local es basa en l’agricultura de regadiu (horta, fruiterar i gramínies) i de secà (cereals i vinya), complementada per una petita activitat tèxtil cotonera.

La vila, cap de cantó, es troba a l’esquerra del Tec. Deu el seu origen en l’antic monestir benedictí de Santa Maria d’Arles. Hi destaca l’església de Sant Salvador (que havia estat l’església parroquial abans que ho fos la del monestir), amb un campanar romànic. També hi ha algunes cases amb finestres gòtiques.

Dins el terme es troben, a més, el llogaret de Fontanills, l’antic priorat de Sant Pere de Riuferrer i algunes masies, com la del Codalet dels Banys i les dues de la vall de la Batllia.

Argelers (Rosselló)

33 Respostes

Municipi del Rosselló (Catalunya Nord): 58,67 km2, 16 m alt, 9.901 hab (2012)

(fr: Argelès sur Mer; ant: Argilers) Situat a la zona de contacte entre la regió muntanyosa de l’Albera i la plana litoral rossellonesa. Al sud del terme hi ha boscs d’alzina surera, que és explotada econòmicament.

La base de l’economia local és l’agricultura (principalment vinya, a més d’arbres fruiters i productes d’horta), a la qual s’ha afegit, darrerament, el turisme, localitzat a la Platja d’Argelers i al Racó.

La vila, cap de cantó, està situada a 2 km del mar; destaca l’església parroquial, del segle XIV, d’un sola nau i conserva un retaule gòtic del segle XV. A la seva platja s’instal·là el 1939 el camp d’Argelers.

Dins el terme, a més d’importants restes arqueològiques, es troben el castell romànic de Pujol, els llogaret de Tatzó d’Avall i de la Pava, l’antic terme de Torreneules, l’antic monestir de Vallbona, la torre de la Maçana, l’església romànica de Sant Llorenç del Mont i el santuari de Vida.

Ares dels Olms (Serrans)

4 Respostes

Municipi dels Serrans (País Valencià): 75,12 km2, 933 m alt, 386 hab (2014)

(ant: Ares d’Alpont, cast: Aras de Alpuente, o Aras de Los Olmos) Situat a la zona de llengua castellana del País Valencià, al peu de la serra d’El Sabinar i drenat pel Túria. De relleu accidentat, les explotacions forestals cobreixen més de la meitat de la superfície municipal.

La resta són conreus (blat, sègol, ordi, vinya) i pasturatges que són aprofitats pel bestiar oví. La ramaderia, la cria d’animals de granja i sobretot l’apicultura són part també de la vida econòmica local. Àrea comercial de Llíria. La població, amb tot, ha disminuït notablement durant els darrers anys.

A la vila, emplaçada en un planell, destaca l’església parroquial de Santa Maria, bastida entre el 1584 i el 1592. La vila, juntament amb el castell d’Ares, passà el 1318 sota la jurisdicció de l’orde de Montesa.

Dins el terme es troben, a més, el poble de la Losilla i el santuari de Santa Catalina.

Ares del Maestrat (Alt Maestrat)

17 Respostes

Municipi de l’Alt Maestrat (País Valencià): 118,89 km2, 1.194 m alt, 210 hab (2014)

Situat en plena zona muntanyosa, al límit amb l’Aragó, on són típics els turons en forma de moles. El terme és drenat per la rambla Carbonera i la rambla de la Belluga, a la conca del Millars. Al territori abunden les rouredes, els alzinars i els pasturatges.

La base de l’economia local és l’agricultura, totalment de secà (cereals, tubercles i llegums), i sobretot la ramaderia (bestiar oví i granges de porcí), activitats que tanmateix no han impedit una notable davallada de la població durant el segle XX. Àrea comercial de Vinaròs.

La vila es troba al final de l’altiplà de la Canada, al peu de la mola d’Ares, sota les ruïnes del castell d’Ares, d’origen musulmà, que adquirí una gran importància estratègica durant les guerres carlines. El 1316 passà a l’orde de Montesa que la convertí en cap de la batllia d’Ares.

Dins el terme hi ha la cova Remígia, amb pintures rupestres, i les caseries del Coll d’Ares i de Santa Helena.

Enllaç web: Ajuntament

Arenys de Lledó (Matarranya)

1 Resposta

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 34,27 km2, 381 m alt, 206 hab (2015)

Situat al límit amb la Terra Alta, de la qual és separat pel riu d’Algars. A la part muntanyosa hi ha boscos de pi blanc, carrascars i brolla.

L’agricultura, amb predomini del secà (conreus de cereals, oliveres, vinya i ametllers) sobre el regadiu (patates, llegums i hortalisses), que aprofita l’aigua del riu i del subsòl. A la ramaderia predomina el bestiar oví, cabrum i porcí. Hom elabora oli i vi. Una petita central hidroelèctrica aprofita l’energia del riu. Àrea comercial de Tortosa i subàrea comercial d’Alcanyís. La població ha disminuït una tercera part durant el segle XX.

A la vila, que està situada sobre un turó tocant al riu d’Algars, destaca l’església parroquial de Santa Maria, d’estil gòtic i portal romànic.

Dins el terme es troba també el petit santuari de Sant Hipòlit o Sant Pol.

Enllaç web: Ajuntament