Arxiu d'etiquetes: viles

Muro de Mallorca (Mallorca Pla)

24 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 58,55 km2, 83 m alt, 6.808 hab (2014)

Situat a la costa, prop de la badia d’Alcúdia, és regat per la riera d’Alcúdia, al sud de l’albufera d’Alcúdia, al qual hi aporta aigua el torrent de Muro, al sector septentrional de l’illa.

L’agricultura és dedica al conreu d’herbacis, ametllers i productes d’horta. Hi predomina la petita explotació. Hi ha ramaderia. La principal riquesa del municipi la constitueix el sector turístic, centrat a la platja de Muro, amb una destacada indústria hotelera i de serveis. Àrea comercial d’Inca. Durant el segle XX ha acusat un augment regular de població; el 1900 tenia 4.557 h.

La vila és d’origen islàmic; s’hi destaquen l’església parroquial, del segle XVI, i l’edifici del Museu Etnològic.

Dins el terme hi ha l’antic monestir de Santa Anna de Muro.

Enllaç web: Ajuntament

Muro d’Alcoi (Comtat)

17 Respostes

Municipi del Comtat (País Valencià): 30,24 km2, 410 m alt, 9.114 hab (2014)

(o Muro del Comtat)  Situat a la depressió de la serralada pre-bètica d’Alcoi, al peu de les serres de Benicadell i de Mariola, a l’esquerra del riu d’Alcoi i regat pel seu afluent, el riu d’Agres, on es barrejen al pla de Muro, al nord de Cocentaina. El terreny és accidentat.

L’agricultura, que està en regressió, és de regadiu gràcies al regatges derivats de l’Agres així com al rec de Palacio; s’hi conreen hortalisses i arbres fruiters; al secà, amb una major extensió, destaquen les oliveres. Gràcies a la proximitat d’Alcoi, s’hi ha desenvolupat un notable sector industrial: tèxtil (filats), alimentàries, etc. Àrea comercial d’Alcoi. La població tendeix a augmentar.

La vila és en un replà, a l’interfluvi dels rius d’Agres i d’Alcoi; l’església parroquial de Sant Joan Baptista va ésser acabada el 1837.

El terme comprèn, també, el poble de Setla de Nunyes, els llogarets de Benàmer i l’Alquerieta de Jordà i els despoblats de Turballos i la Plana.

Enllaços web: Ajuntament – Grup de Danses Baladre

Montuïri (Mallorca Pla)

12 Respostes

Municipi de Mallorca (Illes Balears): 41,09 km2, 172 m alt, 2.888 hab (2014)

Situat a Es Pla i suaument accidentat per una sèrie de turons que enllacen amb les serres de Llevant, al nord-est de Palma de Mallorca. Hi ha pinedes de pi blanc.

El terreny és força conreat, i l’agricultura és predominantment de secà; els principals conreus són els cereals, les llegums i els arbres fruiters (ametllers, especialment). La ramaderia i algunes petites indústries, molt diversificades (alimentària, tèxtil, de la fusta, metal·lúrgica) en completen l’oferta econòmica. Àrea comercial de Palma de Mallorca.

La vila és en un petit turó; s’hi destaca l’església parroquial de Santa Maria, del segle XIV, ampliada i reformada posteriorment; s’hi conserva, entre d’altres, un retaule del pintor valencià Mateu Llopis (segle XV). L’arxiu municipal conserva documents des del 1312.

Dins el terme hi ha l’església i l’ermitatge de Sant Miquel de Montuïri i els jaciments prehistòrics de son Fornès.

Enllaç web: Ajuntament

Mont-roig de Tastavins (Matarranya)

4 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 79,16 km2, 857 m alt, 364 hab (2014)

(cast: Monroyo) Situat a l’esquerra de Tastavins, a la falda de la serra de la Sorollera, al sud de la comarca, al límit amb els Ports. El terreny és accidentat pels ports de Morella i molt boscat.

L’economia local es basa en l’agricultura de secà, amb predomini de cereals, seguits de la vinya i els ametllers, encara que la principal font d’ingressos és la ramaderia (porcina, aviram i conills). Entre les activitats industrials cal destacar les derivades de l’agricultura (oli, farina). També hi ha explotació forestal. Àrea comercial d’Alcanyís. La població, en descens des de mitjan segle XIX, s’ha estabilitzat.

La vila és a l’interfluvi de dos torrents afluents del Tastavins, sota les ruïnes de l’antic castell de Mont-roig. Conserva notables edificis de la seva època d’esplendor (l’església parroquial, el palau del comanador, la casa de la vila). Fou centre de la comanda de Mont-roig de l’orde militar de Calatrava.

Montfort (Vinalopó Mitjà)

13 Respostes

Municipi del Vinalopó Mitjà (País Valencià): 79,52 km2, 230 m alt, 7.658 hab (2014)

(cast: Monforte del Cid, ant: Nompot) Situat a l’esquerra del Vinalopó, que fa de límit occidental del terme, a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat al nord per les serres del Sit, de l’Alcoraia i de Sant Pasqual.

La vida econòmica local es basa en l’agricultura, que ocupa gran part del terme; hi predomina el secà, amb conreus de vinya, destinada a la producció de raïm de taula, cereals, oliveres i ametllers. El regadiu amb aigua de Villena (tomàquets i vinya), en expansió, ha estat la causa de la recuperació demogràfica del municipi. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila, d’origen islàmic, és en una eminència, dominada per l’església parroquial de la Mare de Déu de les Neus.

Dins el terme hi ha el caseriu i santuari marià d’Orito i l’Estació de Montfort.

El parlar castellà de Montfort conserva trets arcaics.

Montesinos, Los (Baix Segura)

2 Respostes

Municipi del Baix Segura (País Valencià): 15,05 km2, 7 m alt, 4.966 hab (2014)

A la zona de parla castellana del País Valencià. El terme comprèn l’antic enclavament del municipi d’Almoradí (del qual fou segregat el 1990), separat de la part principal pel terme d’Algorfa.

Va sorgir modernament gràcies a l’expansió de l’agricultura de regadiu (cítrics i hortalisses), establerta en aquesta zona contigua a les salines de Torrevella, alimentada pel canal de Los Riegos de Levante. Té una important indústria agroalimentària, així com de fabricació de materials per a la construcció, fusteria i estructures metàl·liques i conserves de peix. També és important el turisme. Àrea comercial d’Oriola.

A la vila destaca l’església parroquial dedicada al Pilar, construïda el 1886.

Dins el terme hi han diverses construccions del segle XVIII per a la conservació de l’aigua (partida de La Marquesa).

Enllaç web: Ajuntament

Montesa (Costera)

14 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 48,11 km2, 340 m alt, 1.278 hab (2014)

A la vall de Montesa, al límit ja amb la costera de Ranes, entre la serra Plana, al nord, i la serra Grossa, al sud. El terreny és accidentat, hi ha un fort desnivell entre el sector muntanyós i el fons de la vall. Dues terceres parts del territori, no conreades, són ocupades pel matollar i les pinedes.

La base de l’economia local és l’agricultura, amb predomini del secà (vinya, oliveres, garrofers i arbres fruiters); el regadiu és dedicat quasi exclusivament a tarongers. La ramaderia ovina és en decadència. Una tercera part de la població activa treballa a la indústria de Canals i de l’Alcúdia de Crespins. Àrea comercial de Xàtiva.

La vila, d’origen islàmic, es troba al peu de les imponents ruïnes del castell de Montesa, i va ésser centre de la comanda de Montesa. L’església parroquial de Santa Maria és del segle XVIII.

Enllaç web: Ajuntament

Montant (Alt Millars)

5 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 34,14 km2, 580 m alt, 403 hab (2014)

(cast: Montán) Situat a l’àrea de parla castellana del País Valencià i drenat pel barranc de Montant, afluent del Millars. El terreny és molt muntanyós (serres d’Espina i de Montalgrau) i poc conreat (un 10% escàs) i la major part és ocupat per matolls i bosc, fet que ha causat una continua davallada demogràfica des de la fi del segle XIX.

Hi ha abundància de fonts, l’aigua de les quals serveix per a regadiu d’algunes hortes. Hi ha també conreus d’oliveres, cereals, vinya i ametllers. Hi té una gran importància la ramaderia ovina. Indústria de la construcció. Àrea comercial de Sogorb.

La vila, d’origen islàmic, és al peu del turó del Calvari, a banda i banda del torrent de Montant; s’hi destaca l’església parroquial de Sant Bernat, arxiprestal, bastida en 1730-35.

Enllaç web: Ajuntament

Moncofa (Plana Baixa)

4 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 14,53 km2, 6 m alt, 6.339 hab (2014)

Situat al litoral (on té una platja plana i sorrenca d’uns 4 km de longitud), a la conca baixa del Belcaire i al peu de la serra d’Almenara, al sud-oest de Castelló de la Plana.

El terme és pla i dedicat en gran part a l’agricultura de regadiu, base de l’economia local, que hi és possible gràcies als regatges per mitjà de pous; el conreu principal és el de taronges, hortalisses i fruiters. Darrerament s’hi ha desenvolupat també la indústria (tradicionalment agropecuària i de materials per a la construcció) i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana. La població manté un creixement que s’ha duplicat des del 1900.

La vila, d’origen islàmic, es troba a la plana, prop de la costa, on hi ha el barri marítim del Grau de Moncofa; l’església parroquial és consagrada a santa Maria Magdalena.

Enllaç web: Ajuntament

Moixent (Costera)

20 Respostes

Municipi de la Costera (País Valencià): 150,23 km2, 340 m alt, 4.619 hab (2014)

(cast: Mogente) Situat a l’alta vall del riu de Cànyoles, entre les serres d’Énguera i Grossa, a la vall de Montesa. El relleu és accidentat, amb grans extensions de bosc, només una tercera part són terres de conreu.

Els conreus de regadiu, destinats sobretot a tarongers, són possibles gràcies a l’aprofitament de les deus; de secà és conreen principalment oliveres i vinya. També hi té una certa importància la ramaderia, principalment l’ovina. Entre les activitats industrials destaca l’alimentària (oli), la de mobles i la tèxtil (gèneres de punt). Depèn de les àrees comercials de Xàtiva i d’Ontinyent. A inicis del segle XX la població disminuí i del 1930 al 1970 es mantingué estable, a partir d’aquest darrer any, començà a augmentar a conseqüència de la industrialització.

La vila és a la dreta del riu de Cànyoles; hi destaca l’antic convent franciscà de Sant Antoni (segle XVI) i el palau dels marquesos de la Romana. L’església parroquial de Sant Pere és de la fi del segle XIX. Esdevingué centre de la baronia de Moixent.

Dins el terme hi ha, a més, les restes del castell de Garmoixent, les caseries de les Alcusses i de les Cases de Lloma i el poblat ibèric de la Bastida de les Alcusses.

Enllaç web: Ajuntament