Arxiu d'etiquetes: viles

Onil (Alcoià)

23 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 48,41 km2, 697 m alt, 7.565 hab (2014)

Situat a la vora del riu Verd o de Castalla, al sector septentrional de la foia de Castalla, al sud-oest d’Alcoi. El sector nord del terme és accidentat per la serra d’Onil (1.018 m alt) i el pla d’Onil. Drenen el terme el riu Verd i diversos barrancs afluents.

Agricultura de secà (cereals, olivera i vinya) i de regadiu (hortalisses), amb aigua procedent de diverses fonts. Explotacions avícoles. La principal font de riquesa és la indústria, i la fabricació de joguines és la principal activitat industrial, juntament amb la fabricació de materials per a la construcció. Àrea comercial d’Alcoi. La població és mantingué estacionària durant la primera meitat del segle XX i registrà un creixement important entre el 1950 i el 1965, a causa de l’afluència d’immigrants d’Andalusia i de la Manxa.

La vila conserva el palau dels barons de Castalla (en una ala del qual hi ha l’església parroquial de Sant Jaume), obra del segle XVII.

El municipi comprèn, també les caseries de Vistabella, la Cadolla, Favanella, Fontanar i Mossèn Joan.

Enllaç web: Ajuntament

Ondara (Marina Alta)

20 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 10,41 km2, 36 m alt, 6.632 hab (2014)

Situat a la riba dreta del riu Girona, que rega el terme, juntament amb el riu Verd i el barranc de la Fusta; aquests dos últims fan de límit amb el terme de Dénia.

Els conreus més estesos són: vinya (raïm de taula), tarongers, ametllers, cereals i hortalisses. Per a la irrigació es val d’aigües procedents de mines, les quals beneficien també part de les hortes de Beniarbeig i Pedreguer. Bestiar porcí. Indústria alimentària, tèxtil de gènere de punt, de joguines, de mobles i de materials per a la construcció. Àrea comercial de Gandia.

La població viu concentrada a la vila, demogràficament, ha crescut d’una manera harmònica i continuada tot al llarg del segle XX.

La vila és a la dreta del Girona i la seva església parroquial és dedicada a santa Anna.

El municipi comprèn, a més, el poble de Pamis i la masia i antic lloc dels Vinyals.

Enllaços web: Ajuntament – Història – Club Atletisme

Onda (Plana Baixa)

51 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 108,42 km2, 192 m alt, 25.228 hab (2014)

Situat entre els rius Sonella i Millars, als últims contraforts del Sistema Ibèric, a la zona costanera de la Plana. És un dels municipis més extensos de tota la regió.

L’activitat econòmica se centra principalment en la indústria i els serveis. L’agricultura té en els garrofers el conreu més important, seguit dels ametllers i l’olivera. El regadiu comprèn dues àrees diferenciades: l’Horta Vella, que consta de l’horta de la Vila i l’horta de Miralcamp, amb aigües procedents de la font i dels pous del Canyar, i l’Horta Nova, creada a partir de la segona meitat del segle XIX, amb aigua de pous. El conreu fonamental és el de tarongers, conegut des de l’època àrab i incremental al final del segle XIX en produir-se la crisi de la morera; la varietat més important és la nàvel. Altres activitats econòmiques són l’explotació del bosc, la ramaderia (sobretot ovina) i l’avicultura. Indústries químiques i de materials per a la construcció (ceràmica). Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El creixement de la població fou especialment notable a partir de l’any 1950.

La vila, situada a l’esquerra del riu de Sonella, és al peu del castell d’Onda, centre de la comanda d’Onda (1280-1317) de l’orde de l’Hospital, que passà a l’orde de Montesa; té diversos edificis dignes de consideració, entre els quals destaca l’església de la Sang, del segle XIII, que guarda un retaule gòtic del segle XIV, i el Museu de Ciències Naturals del Carme.

Dins el terme hi ha, a més, el poble d’Artesa d’Onda, les caseries de Miralcamp, el Tis i el pla de la Marquesa, els barris del Tossalet i Montblanc, els despoblats de Sonella, Espartera, Benita i la Graïllera, el santuari del Salvador i l’important convent del Carme d’Onda.

Enllaç web: Ajuntament

Olocau del Rei (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 44,77 km2, 1.042 m alt, 118 hab (2014)

(cast: Olocau del Rey) Situat al sector més occidental de la comarca, al límit amb l’Aragó, a l’àrea de parla castellana del País Valencià. El territori, muntanyós i aspre, és dominat pel puig d’Olocau (1.203 m alt) i drenat pel barranc de la Mola i la rambla de Cantavella, afluents del Bergantes.

El sector conreat és molt minso, la major part està ocupada per bosc i pastures. Conreus de secà, principalment cereals. Té importància la ramaderia ovina. L’emigració va despoblant lentament el municipi.

La vila és al peu del puig d’Olocau (coronat per les ruïnes de l’antic castell d’Olocau), conserva edificis medievals, i a l’església parroquial, dedicada a la Mare de Déu del Populo, una talla romànica de la Verge.

Dins el terme hi ha l’ermita de la Mare de Déu de la Taronja.

És l’única població de la comarca inclosa a l’arquebisbat de Saragossa.

Enllaç web: Ajuntament

Olocau (Camp de Túria)

13 Respostes

Municipi del Camp de Túria (País Valencià): 37,4 km2, 269 m alt, 1.628 hab (2014)

(o Olocau de Carraixet)  Situat al vessant meridional de la serra Calderona. El terme, accidentat, és drenat pel barranc de Carraixet (o barranc d’Olocau).

Una tercera part escassa del terme és conreada. Hi preponderen els conreus mediterranis de secà (oliveres, ametllers i vinya). El regadiu està dedicat als cítrics. La indústria es deriva de l’agricultura (oli). Hom aprofita jaciments de terra per als rajolars d’Alfara del Patriarca i Montcada de l’Horta; han estat abandonades les mines de plom. S’ha desenvolupat força l’estiueig. Àrea comercial de València.

L’església parroquial de la vila és dedicada al Roser. És conserva l’antic palau senyorial dels Vilaragut (segles XIV-XV) i restes de l’antic castell d’Olocau.

El municipi comprèn, a més, l’antic castell de Rel, enrunat, l’antiga masia de la Maimona, on el 1957 fou traslladat el poble de Marines.

Enllaç web: Ajuntament

Benitafal

Deixa un comentari

(Marina Baixa)

Antic nom d’un dels dos nuclis que constituïen la vila de Tàrbena, l’anomenat el Poble de Baix.

Nules (Plana Baixa)

20 Respostes

Municipi de la Plana Baixa (País Valencià): 50,53 km2, 13 m alt, 13.456 hab (2014)

(o Nul·les) Situat a la Plana Central, al sud-est de Castelló de la Plana, vora la costa mediterrània. Vers l’interior el terme és accidentat (Font de Cabres, 631 m).

Les sèquies derivades del Millars fan possible l’agricultura de regadiu, a la qual és dedicada la major part de l’extensió total: hi predominen les taronges i les hortalisses; el conreu de l’arròs, pràcticament abandonat, fou substituït per les hortalisses i els fruiters. Al secà hi ha conreus de garrofers i oliveres. La principal indústria és la fabricació de materials per a la construcció (maons, rajoleria, ceràmica), seguida de la mecànica, l’alimentària i el turisme. Àrea comercial de Castelló de la Plana.

El principal augment demogràfic del segle XX ha estat experimentat a partir de la dècada de 1940.

L’església parroquial de la vila és dedicada a sant Bartomeu i conserva un calze del segle XVI i una veracreu del 1714. Hi ha també el santuari de la Mare de Déu de la Soledat, patrona de la vila, i les esglésies de dos antics convents (Sant Blai i de la Sang). S’han trobat inscripcions i restes d’una vil·la romana prop del barranc de la Fontfreda. Fou centre de la baronia i del marquesat de Nules.

El terme comprèn, a més, la vila de Mascarell, el raval i la colònia d’estiu de la platja o del Grau de Nules, la caseria de Benicató i les partides de Pinet i de la Goleta.

Enllaç web: Ajuntament

Nucia, la (Marina Baixa)

5 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 21,32 km2, 226 m alt, 20.029 hab (2014)

(cast: la Nucía) Situat a la vall de Callosa, a la dreta del riu Guadalest, entre els últims estreps de la serra d’Aitana i la costa mediterrània. Les pastures ocupen una tercera part del terme.

Hi predominen els cultius de secà, que es dediquen als cereals, als garrofers, als ametllers i a l’olivera. El Rec Major de l’Alfàs, amb aigües procedents de deus, rega 233 ha i fa possibles conreus de regadiu (sobretot cítrics). Indústria alimentària, de la construcció i hotelera. El turisme del litoral proper ha fet construir nombrosos xalets i apartaments. Àrea comercial d’Alacant.

A la vila destaca l’església parroquial, dedicada a santa Maria (segle XVIII, refeta el XIX).

El terme comprèn el llogaret dels Captivadors, en part a l’Alfàs.

Nonasp (Matarranya)

5 Respostes

Municipi de Matarranya (Franja de Ponent): 111,09 km2, 177 m alt, 1.016 h (2014)

(cast: Nonaspe) Situat entre el riu d’Algars i el Matarranya, a la seva confluència, els quals reguen el terme. El territori és suaument ondulat. Una bona part del terme és ocupada per boscs de pins, garriga i matollar.

L’agricultura predominant és de secà: cereals, vinya i oliveres. Hi ha una mica de regadiu (hortalisses), a través de diverses sèquies. Ramaderia ovina i de bestiar porcí i cabrum. Aviram i cunicultura. Indústria derivada de l’agricultura.

La vila és a la dreta del Matarranya i hi destaca l’església parroquial de Sant Bartomeu i el santuari de les Dosaigües; a l’esquerra del riu hi ha el barri de l’estació de Nonasp.

El terme comprèn, a més, el despoblat de Vilalba.

Enllaç web: Amics de Nonasp

Navarrés (Canal de Navarrés)

9 Respostes

Municipi del Canal de Navarrés (País Valencià): 47,04 km2, 275 m alt, 3.169 hab (2014)

Situat a la zona de parla castellana del País Valencià, al sector septentrional de la depressió coneguda amb el nom de canal de Navarrés, entre els vessants orientals del Carroig i el Montot, límit amb la Ribera Alta. És drenat pel riu d’Escalona i el seu afluent el torrent de Barcals.

Els principals conreus de secà són els cereals, les oliveres, els ametllers i la vinya. Entre els conreus de regadiu, els més importants són els tarongers, tabac, hortalisses i cacauets. El sector secundari (indústria) és la base de l’economia.

La vila és d’origen islàmic. Fou centre de la baronia, després marquesat, de Navarrés.

El terme comprèn els despoblats de l’Alcúdia de Navarrés i de la Torreta de Navarrés i el poblat prehistòric de La Ereta del Pedregal.