Arxiu d'etiquetes: viles

Tibi (Alcoià)

13 Respostes

Municipi de l’Alcoià (País Valencià): 70,38 km2, 533 m alt, 1.656 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, a la foia de Castalla, als vessants de la serra del Maigmó i de la Penya-roja, drenat pel riu Verd, a l’extrem meridional de la comarca, al límit amb l’Alacantí. Pantà de Tibi, el més antic d’Europa (1594).

És conrea prop de la cinquena part del terme, amb predomini del secà sobre el regadiu, en el qual s’empra aigua de fonts (cereals, seguits per ametllers i productes d’horta). Ramaderia de llana, Petita indústria. Àrea comercial d’Alacant.

La vila és al peu de la lloma de les Monges, allargada paral·lelament damunt la riba esquerra del riu Verd. Església parroquial de Santa Maria Magdalena. Restes del castell de Tibi, islàmic.

El municipi comprèn, a més, les caseries d’Alcoja, Torrosella, Ronesa, Terol, Meclí i la Pedrera.

Enllaç web: Ajuntament

Teulada (Marina Alta)

11 Respostes

Municipi de la Marina Alta (País Valencià): 32,25 km2, 185 m alt, 11.460 hab (2015)

Situat a l’extrem oest de la comarca, al límit amb la Marina Baixa, a la façana litoral del sistema Pre-bètic valencià, prop de la costa on hi ha el cap de Moraira, drenat pel barranc de Teulada, afluent del riu de Gorgos.

S’hi conrea bona part del terme, amb predomini dels conreus de secà sobre els de regadiu; els conreus més estesos són la vinya (per a panses), els cereals, les oliveres, els garrofers i els ametllers. Petita indústria derivada de l’agricultura. Important nucli turístic amb hotels, càmpings i diverses urbanitzacions. Àrea comercial de Benissa. Població en ascens.

La vila, d’origen àrab, s’allarga en una esquena d’ase amb dos carrers axials; església parroquial de Santa Caterina.

El municipi també comprèn els nuclis de la rada Moraira i el Portet de Moraira, abans de pescadors.

Enllaç web: Ajuntament

Teresa de Cofrents (Vall de Cofrents)

7 Respostes

Municipi de la Vall de Cofrents (País Valencià): 110,8 km2, 533 m alt, 675 hab (2015)

(cast: Teresa de Cofrentes) Situat a la zona de parla castellana del País Valencià i accidentat pels vessants nord-occidentals de la mola del Caroig. És drenat a l’oest pel riu de La Hoz, al qual aflueix el Reconque i el seu afluent la rambla d’Argongeña. La major part del territori no és conreat, i és ocupat per pinedes i matollar.

L’agricultura és limita als conreus de secà (cereals, vinya, oliveres i garrofers) i, en menor quantitat, als de regadiu (blat, arbres fruiters i blat de moro), que aprofita l’aigua de les fonts. La ramaderia ovina i la petita indústria complementa l’economia. Àrea comercial de València.

La vila, d’origen islàmic (el castell de Teresa dominava la població), és a l’esquerra del Reconque; l’església parroquial de l’Assumpció fou bastida en 1618-50.

El municipi comprèn, a més, els despoblats d’Eudeima i de Palaz.

Tàrbena (Marina Baixa)

22 Respostes

Municipi de la Marina Baixa (País Valencià): 31,67 km2, 560 m alt, 661 hab (2015)

Situat en un terreny muntanyós, al vessant nord de la Serrella, a la capçalera del riu d’Algar (vall de Tàrbena), al nord de la comarca, al límit amb la Marina Alta.

L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, amb predomini del secà sobre el regadiu. Els conreus més estesos són els de cereals, seguits dels d’ametllers; al regadiu, fruiters (nesprers). Hi predominen les explotacions agràries petites i mitjanes. Ramaderia ovina i porcina. Petita indústria d’artesania. Forma part de l’àrea comercial d’Alacant. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, es troba a ponent del tossal on s’aixecava el castell de Tàrbena; l’església parroquial de Santa Bàrbara és del segle XVIII.

El municipi comprèn els antics despoblats de Misep, Bijauca, Picassàries, el Rafalet de Benissalim, Albicà, Parelles i Casivanyes.

Tamarit de Llitera (Llitera)

35 Respostes

Municipi i capital de la comarca de la Llitera (Franja de Ponent): 110,60 km2, 360 m alt, 3.538 hab (2015)

(cast: Tamarite de Litera) Situat a la Depressió de l’Ebre i regat modernament pel canal d’Aragó i Catalunya (dit inicialment canal de Tamarit), accidentat al nord per la serra de la Gessa. La part muntanyosa és en part ocupada per alzinars esclarissats amb argelaga i coscoll.

Agricultura predominantment de regadiu (cereals -ordi, blat de moro-, plantes farratgeres, oleaginoses i arbres fruiters; de regadiu s’hi cultiven ametllers, oliveres i vinya. Ramaderia (bestiar porcí i boví) i cria d’animals de granja. Indústria agropecuària, mobles i ceràmica.

La vila s’estén a la zona de contacte entre el pla i la muntanya; destaquen l’església parroquial de Santa Maria, romànica-gòtica, amb façana romànica (segle XII); les ermites de Sant Miquel (romànica, segle XII, modificada al segle XVI), de Santa Llúcia, el santuari del Patrocini i algunes cases nobles dels segles XVII i XVIII.

El terme comprèn, també, el poble del Gaió, les caseries de Ventafarines i la Melusa, els despoblats d’Orriols, el Tossal, Manenta i Solaner, i l’estació prehistòrica dels Castellassos.

Sucaina (Alt Millars)

3 Respostes

Municipi de l’Alt Millars (País Valencià): 51,57 km2, 810 m alt, 183 hab (2015)

(cast: Zucaina) Situat al sector d’interfluvi entre el riu Millars i el riu de Vilafermosa, i drenat pels barrancs de Santa Anna i del Villar, afluents per la dreta del segon, a la zona de parla castellana del País Valencià. El terme és accidentat i ocupat en gran part per boscs de pinedes i d’alzinars.

Només s’hi conrea una petita part del territori, amb agricultura de secà (cereals, oliveres i vinya); el regadiu és limita a 7 ha d’hortalisses. Ramaderia de llana. Àrea comercial de Castelló de la Plana. Població en descens.

La vila, d’origen islàmic, és troba enlairada dominant la vall del barranc del Villar, a llevant del terme; l’església parroquial és dedicada a el Salvador. Formà part del ducat de Vilafermosa.

El municipi comprèn també diversos veïnats esparsos i la coneguda ermita de Santa Anna.

Enllaç web: Ajuntament

Sorollera, la (Matarranya)

2 Respostes

Municipi de la Matarranya (Franja de Ponent): 33,75 km2, 840 m alt, 106 hab (2015)

(trad i cast: La Cerollera) Situat als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector de l’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer dels quals desguassen els barrancs que drenen el terme. Gran part del territori és ocupat per boscs de pins i pasturatges.

Modesta economia agrària, amb conreus de productes mediterranis de secà (cereals, ametllers, vinya i olivera); hi ha molt poc regadiu (patates, hortalisses i alfals), que aprofita l’aigua de fonts. La cria de bestiar (de llana i porcí) i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia. Àrea comercial d’Alcanyís. En procés de despoblament.

La vila es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme. L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei.

Sornià (Fenolleda)

12 Respostes

Municipi de la Fenolleda (Catalunya Nord): 29,99 km2, 573 m alt, 501 hab (2013)

(fr: Sournia) Situat a la vall mitjana de l’Adasig, afluent de la Tet per l’esquerra, al vessant nord del roc de Rosselló (1.314 m alt).

Modesta economia agrària amb conreus de vinya, arbres fruiters i hortalisses. Ramaderia. Centre d’estiueig.

La vila és situada a l’esquerra de l’Adasig i és formada per dos barris: la Vila, que és el nucli primitiu, al voltant de l’església parroquial i les restes del castell de Sornià (del segle XVI, destruït en gran part a l’inici del segle XX); i el Puig de Sornià.

Dins el municipi hi ha també les interessants esglésies pre-romàniques de Santa Felicitat i de Sant Miquel, així com el despoblat d’Arçar, els antics castells de Carbós i del Castellàs de Sornià.

La vall de Sornià és esmentada ja l’any 1020.

Sorita de Morella (Ports)

3 Respostes

Municipi dels Ports (País Valencià): 68,83 km2, 661 m alt, 129 hab (2015)

(cast: Zorita del Maestrazgo)  Situat al sector nord-oest de la comarca, a la vall mitjana del riu Bergantes, al límit amb l’Aragó. Boscos de pins,

Els conreus més estesos són els de secà (cereals, vinya i patates) i al regadiu hi ha hortalisses i arbres fruiters. Una gran part de les terres de conreu són abandonades. Àrea comercial de Morella. Població en descens.

La vila és a la dreta del Bergantes. Església parroquial de l’Assumpció, amb les ermites de Sant Antoni i de Sant Marc. Després de la conquesta, hom atorgà carta de població el 1253.

El municipi comprèn l’important santuari de la Balma.

Enllaç web: Ajuntament

Soneixa (Alt Palància)

4 Respostes

Municipi de l’Alt Palància (País Valencià): 29,10 km2, 263 m alt, 1.476 hab (2015)

(cast: Soneja) Situat a la vall mitjana del Palància, que rega el terme, i drenat, a més, per la rambla d’Assuévar. És accidentat al nord pels contraforts meridionals de la serra d’Espadà, al sud-est de la comarca, a la zona de parla castellana del País Valencià.

Agricultura amb conreus de cereals i oliveres al secà, i hortalisses i fruiters al regadiu. Indústria de la construcció i de la fusta. Àrea comercial de Sogorb.

La vila és a la dreta del Palància. L’església parroquial, dedicada a sant Miquel, és obra de la segona meitat del segle XVIII. Fou centre de la baronia de Soneixa i Assuévar.

El 1836, durant la primera guerra carlina, la vila fou incendiada per les tropes del Serrador.

Enllaç web: Ajuntament