(Lleó, Castella, segle XI – Catalunya, segle XII)
Dama. Fou la segona muller del vescomte de Girona Guerau II de Cabrera.
Elvira -vescomtessa Girona-
Deixa un comentari
Arxiu d'etiquetes: vescomtat Girona
Sança -vescomtessa Girona-
(Lleó ?, Castella, segle XII – Catalunya, segle XII)
Dama. Casada amb Ponç II de Cabrera, vescomte de Girona i d’Àger.
No tingué fills, o bé aquests ja eren morts en traspassar el seu marit, devers el 1162.
Sunifred I de Girona
(Catalunya, segle X – 1008)
Vescomte de Girona (vers 982-1008). Fill del vescomte Guiniguís, dit Mascaró, i de Gerosòlima, dita Gudrielda.
Es casà amb Aurúcia, i després amb Adelaida, senyora d’Ogern. El seu hereu, Amat, que el succeí en el vescomtat, prengué el cognom o apel·latiu de Montsoriu.
Posseí importants béns a Osona, compartits amb el seu germà Sisemund d’Oló. Es el probable tronc dels llinatges de Montcada i de Sesagudes (Montseny) pels seus suposats fills Ramon, senyor de Lloret, i Guillem, que rebé successivament els apel·latius de Muntanyola, de Vacarisses i de Montcada.
Guandalgaud
(Girona, segle X)
Vescomte de Girona en temps de Borrell II.
L’any 985, amenaçada Barcelona per al-Mansur, acudí a la ciutat, amb tres germans seus, al front d’un reforç. Tots caigueren presoners en ésser expugnada la ciutat.
Sembla que ell tornà aviat del seu captiveri. Els seus germans foren menys sortosos, ja que continuaven retinguts el 993.
Girona, vescomtat de
(Catalunya, segle IX – segle XI)
Jurisdicció del comtat de Girona. El primer vescomte en fou Guifre (vers 850).
Fins a Guiniguís, dit Mascaró (segle X), no es veu una línia successora clara. Dels cinc fills d’aquest, el succeí l’hereu Sunifred (982-1008), que fou el pare de Ramon (senyor de Lloret i ardiaca de Vic) i segurament de Guillem de Muntanyola, cap dels Montcada.
L’hereu en fou, però, Amat de Montsoriu (m v 1035), casat amb Sança. Tingueren dos fills, Sanç i Ermessenda, i aquesta es casà amb Guerau I de Cabrera; amb aquest matrimoni restaren units els casals de Girona i de Cabrera i s’inicià així una nova línia successòria derivada especialment dels Cabrera.
Cabrera, Ponç II de
(Catalunya, 1105 – Lleó, Castella, 24 febrer 1162)
Vescomte de Girona i d’Àger (1132-vers1144), dit també Ponç Guerau de Cabrera.
Acompanyà a Castella (1128) Berenguera, filla de Ramon Berenguer III de Barcelona, a casar-se amb el rei Alfons VII. Aquest el nomenà alferes i majordom i li cedí territoris jurisdiccionals.
Havent tornat a Catalunya, s’apropià per la força l’alou de Vilamajor, després d’unes aspres disputes amb l’abat d’Àger.
Es casà amb Sança, dama probablement castellana. Segons alguns historiadors, fou comte a Lleó (on degué morir vers el 1170) i pare de Ponç, senyor d’Almonacid, estirp de la branca lleonesa de la família.
Cabrera, Ponç I de
(Catalunya, segle XI – vers 1105)
Vescomte de Girona (vers 1050-vers 1105), dit també Ponç Guerau de Cabrera. Vers el 1067 es casà, sembla que en segones núpcies, amb Ledgarda, filla d’Arnau Mir de Tost.
Ocupà llocs importants a la cort de Ramon Berenguer I de Barcelona: el 1059 fou un dels prohoms que dictaren sentència en la qüestió sorgida entre aquest i el rebel Mir Geribert d’Olèrdola.
Es declarà vassall del comte de Barcelona (1061); quan aquest morí, prengué partit per Ramon Berenguer II en les dissensions d’aquest amb el seu germà Berenguer Ramon II. En un intent d’avinença, fou lliurat a aquest últim com a ostatge.
Després del fratricidi, fou un dels encarregats de la curadoria del jove Ramon Berenguer III (1086), i romangué a la seva cort després de la majoritat d’aquest.
Intervingué en les lluites entre els comtes d’Urgell i de Pallars a favor del darrer.
Fou el pare de Guerau II de Cabrera i de:
Ponç de Cabrera (Catalunya, segle XII – Lleó ?, Castella, segle XII) Casat amb una dama castellana i establert a Lleó, fóra l’estirp del Ponce de Cabrera (i dels Ponce de León). El 1140 fou un dels signants del tractat de Carrion entre Alfons VII de Castella i Ramon Berenguer IV.
Cabrera, Guerau III de
(Catalunya, segle XII – 1158/65)
Noble i trobador. Vescomte de Girona i d’Àger (1144-v1145), primer vescomte de Cabrera (vers 1145) (Guerau III de Cabrera). Quan s’extingí el càrrec de vescomte de Girona, conservà el títol vescomtal i es titulà vescomte de Cabrera.
El 1145 fundà el monestir de Roca-rossa. El 1149 prengué part en la conquesta de Lleida, al costat de Ramon Berenguer IV de Barcelona i del comte Ermengol VI d’Urgell. El 1156 subscriví un conveni amb Ermengol VII per tal d’acabar les qüestions de jurisdicció sobre diversos castells de la marca de Balaguer.
Ha estat identificat com a autor d’un Ensenhamen (Ensenyament) escrit en llengua provençal entre el 1150 i el 1170 i adreçat al seu joglar Cabre per tal d’instruir-lo. Consta de 216 versos i constitueix un document inestimable per a la història de la literatura.
Cabrera, Guerau II de
(Catalunya, vers 1066 – 18 setembre 1131)
Vescomte de Girona (1105-32) i del Baix Urgell (1094-1132), dit també Guerau Ponç de Cabrera.
Mantingué relacions tibants amb Ermengol IV d’Urgell; però, per contra, foren cordials amb Ermengol V, el qual li confià el govern del comtat d’Urgell amb dignitat de vescomte, càrrec que continuà ocupant durant tota la minoritat d’Ermengol VI.
El 1106 participà en la conquesta de Balaguer i d’Os de Balaguer. Aquell mateix any jurà fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona, i quan aquest dugué a terme l’expedició de les Balears es féu càrrec de la lloctinència del comtat de Barcelona, juntament amb Bernat Amat de Claramunt, vescomte de Cardona.
Cabrera, Ermessenda de
(Catalunya, segle X – segle XI)
Filla de Gausfred, primer senyor conegut del castell de Cabrera.
Es casà amb Guerau I de Cabrera, fill d’Amat, vescomte de Girona. Existeix la hipòtesi que Ermessenda podia ser filla d’Amat i Guerau fill de Jofre. En tot cas, el seu marit Guerau (I) fou el primer a usar el nom de Cabrera, per la propietat pervinguda del seu sogre o del seu pare. i aplegà amb la seva muller un patrimoni bastant vast, inici de la prosperitat de la casa de Cabrera.
Ambdós fundaren, el 1038, el monestir de Sant Salvador de Breda.
De l’enllaç nasqué Ponç I de Cabrera.
Dades dels Països Catalans 