Arxiu d'etiquetes: vescomtat Conflent

Ramon II de Cerdanya

(Catalunya Nord, segle XI – 1130/34)

Vescomte de Cerdanya i de Conflent (1078-1130/34). Fill i successor del vescomte Bernat de Conflent i de Guisla.

Fou pare de la vescomtessa Sibil·la de Cerdanya.

Isarn de Conflent

(Catalunya Nord, segle X)

Vescomte de Conflent. Era pare de Bernat de Conflent, que l’heretaria en el vescomtat, i de Sal·la, bisbe d’Urgell.

Un fill de Bernat tindria la mitra urgellenca: sant Ermengol.

Eldesind -vescomte Conflent-

(Catalunya Nord, segle IX)

Vescomte de Conflent. Secundà les tasques del comte Salomó I de Cerdanya.

Conflent, vescomtat del

(Catalunya Nord, segle VIII – 1659)

Jurisdicció senyorial pirinenca, entre la Cerdanya i el Rosselló, a mig curs de la Tet.

Abans d’ésser ocupat pels musulmans (vers 717) era un pagus visigot. Alliberat de l’Islam per Carlemany (vers 785), els seus titulars foren els mateixos que els de la Cerdanya, és a dir, membres de la família comtal de Carcassona, la qual hom creu originària del Conflent.

Vers el 870 Guifré I el Pilós cedí el govern del comtat al seu germà Miró I el Vell, el qual aconseguí del rei franc el patronat sobre el monestir de Sant Andreu d’Eixalada (fundat el 840), i més tard (878) el traslladà a Sant Miquel de Cuixà.

D’ençà de l’any 878 Miró I fou també comte del Rosselló. A la seva mort (895) el Conflent revertí a Guifre el Pilós, el qual el llegà al seu segon fill, Miró II el Jove, comte de Cerdanya, i d’ençà d’aleshores el Conflent restà unit al mencionat comtat i fou governat per una família vescomtal a la qual pertanyeren els bisbes d’Urgell Sal·la (991-1010) i sant Ermengol (1010-35).

Entre el 1088 i el 1090 el comte Guillem I de Cerdanya fundà Vilafranca de Conflent, població que assolí una gran prosperitat i que fou capital del comtat durant la baixa edat mitjana.

Les vicíssituts polítiques del Conflent foren les mateixes que les de la Cerdanya. El 1117 va passar als comtes de Barcelona; del 1162 al 1181 pertanyé al comte Sanç I de Rosselló-Cerdanya i del 1212 al 1241, al seu fill Nunyó Sanç I. Del 1241 al 1272 tornà a pertànyer a la corona catalano-aragonesa, i del 1272 al 1344 formà part del regne de Mallorca-Rosselló.

Del 1344 al tractat dels Pirineus (1659) fou integrat novament a Catalunya, i en aquesta darrera data va passar als reis de França.

Bernat de Conflent

(Conflent, segle X – segle XI)

Vescomte de Conflent. Succeí al seu pare Isarn en aquest càrrec. Era germà de Sal·la, bisbe d’Urgell.

Fou el pare de sant Ermengol, que ocupà després de Sal·la aquella seu.

Arnau Isarn

(Conflent, segle XI)

Vescomte de Conflent a la primera meitat del segle XI. Fou el pare de Bernat Isarn, senyor del castell de Milany, i aví d’Udalard Bernat, primer vescomte de Besalú.

Arnau Isarn és, doncs, el cap conegut amb certesa dels antecessors de la casa vescomtal de Bas.