Ava de Fenollet (Catalunya Nord, segle XII – segle XIII) Vescomtessa de Fenollet. Única filla i successora d’Arnau (I) de Fenollet. Es casà amb Pere de Saissac (mort el 1209), senyor de Saissac, que adoptà el nom de Pere (IV) de Fenollet. Llur fill i successor fou Pere (V) de Fenollet.
Ava de Fenollet (Catalunya Nord, segle XIII – Illa, Rosselló, segle XIII) Muller de Jaspert (V) de Castellnou, que la repudià el 1267. Era filla de Pere (V) i germana d’Hug (I) de Fenollet.
(Catalunya Nord, 1020 – 1321)
Nom que prengué el vescomtat de Vallespir, a partir del 1020. La seva extensió comprenia el Vallespir (alta i mitjana vall del Tec fins a Morellàs), la regió dels Aspres (Rosselló) i la vall mitjana de la Tet.
En fou capital el castell de Castellnou (esmentat el 994), situat al cor dels Aspres, bressol de la família vescomtal d’aquest nom, els avantpassats de la qual senyorejaven, des del segle X, el castell de Cameles, dins el territori del qual fou erigit, probablement vers el 990, el castell nou.
Els vescomtes de Castellnou, enfortits en llur posició estratègica sobre els primers contraforts orientals del Canigó i a la Xarnera de les possessions septentrionals dels comtes de Besalú, representaren un paper molt important al llarg del període pròpiament feudal i, encara, fins a la supressió del vescomtat (1321), que precedí de mig segle l’extinció de la família mateixa (1373).
Berenguer de Castellnou (segle XIV) vengué totes les seves possessions a Andreu de Fenollet i a Ramon Berenguer I d’Empúries. Extingit el títol vescomtal, els successors dels Fenollet es denominaren senyors o barons de Castellnou, i a la fi del segle XVI el tenien els Llupià, senyors i, més tard, marquesos de Llupià.
(Catalunya Nord, segle XI)
Vescomte de Castellnou (1075-91). Fill segon del vescomte Jaspert (I). Succeí el seu oncle Udalgar (II) com a ardiaca d’Elna (1064), i a la mort del seu germà Udalgar de Castellnou (1075) prengué el títol de vescomte de Castellnou durant la minoritat del seu nebot Guillem.
El 1091 renuncià tots dos títols per emprendre el camí del Sant Sepulcre, i el mateix any signà ja una constitució només com a arxilevita i canonge.
(Catalunya Nord, 1020 – segle XIV)
Llinatge vescomtal. L’estirp del llinatge fou Ansemund, el qual era senyor del castell de Cameles el 941 i posseïa nombrosos alous al Vallespir i al Rosselló.
El seu nét Guillem I, vescomte de Vallespir, fou el primer, vers el 1020, a emprar la denominació de Castellnou.
(Rosselló, segle XIII – segle XIV)
Noble. Segurament fou ell que es destacà a la campanya de Múrcia contra els castellans, el 1296, i el qui, sumat a la croada de Jaume II de Catalunya contra Almeria, el 1309, serví amb vaixells catalans i castellans a les operacions per prendre Ceuta i Gibraltar.
El 1312, quan els angevins trencaren els convenis de pau de Caltabel·lota i envaïren Sicília, passà a l’illa com altres nobles catalans, amb el beneplàcit de Jaume II, en defensa de Frederic II de Sicília. Anà a la campanya amb 100 genets i 200 peons reclutats a Catalunya; fou acollit amb grans honors i considerat un dels caps de la defensa siciliana.
Frederic II el posà al front de les forces destacades a Calàbria (1313). Poc després, el rei sicilià decidí un contraatac per mar i terra contra els que assetjaven Tràpani. Ell i Bernat de Sarrià manaven les forces navals que havien d’intervenir a l’operació, però davant la imminència de l’escomesa, els angevins signaren una treva (16 maig 1314). Més tard tornà a Catalunya.
El 1328 assistí a Saragossa a la coronació d’Alfons III el Benigne. Durant les festes que seguiren fou armat cavaller per l’infant Pere, i ell armà tot seguit deu cavallers més.
Es titulava vescomte de Castellnou. A vegades resulta molt difícil, i fins dubtós, destriar aquest personatge dels diversos homònims que apareixen al mateix període.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1321)
Darrer vescomte de Castellnou (1284-1321), successor del seu germà Guillem (III) de Castellnou.
El 1285 abraçà la causa de Pere I de Catalunya contra Felip III de França i Jaume II de Mallorca, actitud que li valgué la confiscació dels seus béns fins a la pau del 1298.
Del 1300 al 1303 fou portantveus del procurador de València. Hagué de sostenir, més tard, una guerra ruïnosa contra Pere (VI) de Fenollet, vescomte d’Illa, al qual devia, en morir, el 1321, una suma de 8.000 lliures, i el rei Sanç I de Mallorca ordenà la venda de diversos castells seus.
Deixà l’heretat a la seva filla Sibil·la. El vescomtat de Castellnou fou finalment redimit pel rei Jaume III de Mallorca el 1336.
(Catalunya Nord, segle XIII – 1285)
Vescomte de Castellnou (1268-84). La seva muller Ava de Vernet li aportà en dot la senyoria de Ceret.
Fou un seguidor fidel de Pere II de Catalunya, a qui l’uní una estreta amistat. El rei l’ajudà a aixecar el setge que una lliga de nobles havia posat al seu castell de Montboló (1276).
El 1282 acompanyà el rei al setge d’Alcoi, a l’emirat de Constantina, i d’allí fou enviat prop del papa Martí IV per demanar ajuda. El mateix any fou designat com a cap dels cent cavallers catalans que havien de prendre part en el desafiament de Bordeus entre Pere II i Carles d’Anjou.
Fou, segons Ramon Muntaner, un dels primers cabdals de Catalunya.
Fou succeït pel seu germà Jaspert de Castellnou al vescomtat.
Dades dels Països Catalans 